VIRUS

La febre... La febre...
Onades de vent, de foc, de pluja,
tempestes de mar...
La febre...
Cavalls que venen del cor
de les tenebres...
Llums que s'albiren a l'infinit
d'una finestra...
Unes mans amigues que posen
un drap mullat al teu front...
Es cremen arbres, fulles,
les espigues esdevenen brases,
desperten espantades les sorres
de la platja.
Elles i ells tornen a somriure'ns...
Dormir... La son...
La matinada...
Una moto al carrer...
Tremolar i cantar.
El llit, suor...
És un virus, diu la metgessa,
no pas la grip.
Vés a saber...
Petits monstres que surten
de les cantonades
i dels túnels dels angles rectes.
Els virus...
No hi ha res a fer, diuen...
Aguantar set dies...
Migdia de claustre a l'escola...
La febre em consumeix
però ningú no se n'adona.
El cap em bull, hi noto punxades...
De vegades em costa respirar.
però ningú no ho nota...
La febre...
Parlem de moltes coses...
o més bé en parlen...
Avui toca economia d'escola,
les xifres em ballen al davant,
ben burletes...
Gastem molt en excursions,
molt més jo en gastaria...
Prou esforç faig
de no adormir-me...
A més no quedaria bé,
semblaria que ja repapiejo...
Jo i els meus virus...
Sembla una grip, però no ho és...
Potser és la "passa"
aquest monstre de mil caps.
Me'ls ha enganxat algú de la classe,
ben segur...
Els ulls em cremen,
em costarà aguantar la tarda...
revelació d'ombres i llums
a les corbes del camí.
Aquells revolts de la vida
que mai no t'esperes
i que sempre t'agafen de sorpresa
si no fos perque ja n`hi ha molts més
abans...
L'espant ja s'ha glaçat,
ja el silenci de la nit
deixa pas al roig encés
del sol ixent d'una nova albada
a les envistes de l'oasi de El Messeied,
entre Edchera i El Aaiun.
Era l'any 1971, al desert...
I no tenia el virus...
El Messeied...
Llegenda de sang
d'il.lusions oblidades.
De nou pujades sinistres
a la nova escola del parc...
Dies de Carnaval del 2008...
Camí de la platja invisible on trenquen
onades, vents i cossos,
Mars de vides...
El destí...
El destí...
L'horror...
L'horror...
El virus que em maltracta...