Aquells paisatges que hi van ser,
i ja no...
Van quedar enrera, com una barca
a la platja, després del temporal...
Senyales el passat amb el dit,
com volent atreure'l,
però millor que la distància del temps
uneixi.
El sol glaça, la neu crema...
Memòria d'uns ulls.
Recordar és de vegades trist,
però oblidar és morir.
I ens salven les paraules:
vivim en unes lletres
que estimem.
L'albada,
les onades que van i venen.
I nosaltres amb elles...
No comments:
Post a Comment