Friday, July 03, 2009

3 Juliol 2009 EN TIGRIS I LA VENUS DE BADALONA




JULIOL 2009

LA VENUS DE BADALONA I EN TIGRIS

En el darrer dinar formant part del claustre, el dia 30 Juny de 2009, els meus companys i companyes del Claustre de l'Escola Artur Martorell de Badalona m'han fet dos regals molt macos i importants. Un gran llibre d'en Mateu Rotger que explica amb tot detall la història de l'ensenyament a Badalona, i una reproduccío oficial feta pel Museu de la joia més valuosa del patrimoni històric i artístic de la ciutat de Badalona, la petita estàtua de la deessa Venus anomenada "LA VENUS DE BADALONA", trobada a les runes de l'antiga Baetulo romana.
En Tigris -recordeu el meu lema, Cor Humà, Instint Felí-, és un gat expert en Art, i li ha donat la benvinguda a la nova peça de la nostra col.lecció, aquesta reproducció oficial, amb número de sèrie, de la Venus de Badalona.
En aqueste fotos podeu veure en Tigris en el moment en el que ell i jo estudiàvem les característiques de la valuosa obra històrica i d'art, actual imatge icònica de la Ciutat de Badalona.

1975-2009 - ADÉU A LA SRA MARCA I AL SR. PEPE


1975-2009

LA SENYORA MARCA I EL SENYOR PEPE AL PASSADÍS DE LES PLANTES 30 de Juny de 2009

Vaig conèixer a la Marca i en Pepe, els vigilants dels antics edificis de l'Artur Martorell, l'any 1975 quan vaig arribar a l'escola, i els seus fills i filles eren petitets. Ara ja fa molts anys que són avis, i m'he acomiadat d'ells al moment de jubilar-me jo també.
Enrera queden molts moments viscuts, sempre recordaré quan la Marca cuinava a casa seva, les olors i flaires que s'escampaven per tot l'edifici i la gana que ens entrava al sentir-les, mestres i alumnes... Les vegades que em va fer baixar a la seva cuina a fer un tast, els seus brous ("cocidos"), els estofats, els "potajes"... Meravellosa cuina tradicional, ara tan perduda... Les ampolles de vi de la Manxa que em portaven del seu poble, Montiel, prop de les llacunes de Ruidera... I també quan em renyaven per haver deixat els nens i nenes de la meva classe massa papers per terra i tot desordenat, especialment els dies de plàstica o dibuix... Dues persones entranyables i inoblidables... Ells també eren l'antiga Artur Martorell... Ells també formen part dels nostres records col.lectius...