Tuesday, August 29, 2006

Matinada

Remors furtius d'aventures de gats i gates a les ombres de la nit...
De sobte, tocant a la matinada, un cor silenciós de felins salta per les teulades i canta a la lluna plena d'agost que brolla pel camí de la marinada que puja de Montgat.
Històries de gates maules, enigmes de gats perduts, bassals de la tempesta d'ahir...
Llums estranyes mar endins...
Un gat vigila mentre jo dormo, i jo vetllo quan ell somia, puix que felins fiers i tendres els dos som...
Enyor de les velles estepes i altiplans...
Presència del nostre besavi, el vell dents de sabre...
En aquells temps hi havia més d'un sol, i la lluna era vermella...
Hi havia neu com foc, queien estols blancs sobre els ulls llampants dels cadells agosarats.
De mentre, en un racó, somreia satisfet en Banyetes.
Ningú no l'havia convidat, no calia, tothom ho sabia, ell era sempre l'amo de les festes. Un refiló de tramuntana ens arribava del mar...

Aran

Au revoir, dies d'ombres i llums a les muntanyes, bogeries d'aigua i natura, profunditat dels enigmes de l'ànima dels humans, aventures d'un gos camí dels cims impenetrables de l'Aran...
Dormieu quan amb energia el sol començava a daurar els nius de les àguiles...
I des dels més alts indrets us dirigia l'esguard de vida, els dolços vents sospiraven, els ocells us saludaven per fer oblidar l'enyor del mar...
Volaven mil éssers del bosc i us esperaven, camí d'aquelles clarianes de les fonts d'aigua de cristall.
Oui, Au revoir les oiseaux, chevaux, taureaux et vaches, tous les bestes de plains et sommets... Au revoir le passaige...
A la claire fontaine m'en allant promener, j'ai trouvé l'eau si belle que je m'y suis baignèe...
Au revoir les etoiles, au revoir les fôrets...
Les montaignes gèantes, les chalets de bois... les fôrets...
Bericauba, d'Aran...
Souvenir de soleil brillant, la brume grise, les nuages blancs, les jeux dans les claires eaux des vallèes beaux, tout doux com la neige, silencieux...
Le lac gelé...
La joie de passer au-dessus des toits...
N'oubliez pas de vous amuser a l'Aran...
Les arbres magiques... Au revoir, jusqu'a demain... peut être... mais le temps de rentre au mer est arrivé...

La crida del sol

Estiu a la Mediterrània...
Aigua que respon a la crida del sol...
Ombres de llums que ens porten els colors del bosc...
Records de l'Aran, memòria dels cims ferrenys
viscuts ahir des de les envistes d'avui
a l'esplendor vital de la platja...
Cel blau amb floquets blancs que revelen el secret del somriure...
Als meus ulls, el mar, a la meva pell la sal
i l'ombra del tamariu i la fiblada de l'atzavara...
Vas descobrir a la clariana del bosc
que la nit queda marcada a la sorra,
que el nen s'allunya
però l'esperit vigila
la tendresa dels somnis...

Flors

No agafis les flors...
Mira-les, acarona-les, gaudeix d'elles,
però deixa-les viure al seu prat
i dormir quan arriba la nit...
Seu de cara al sol ixent,
sent les flaires del cel
i les ombres del record.
L'ànima somia el futur des de la seva feblesa,
ventada de mons imaginats.
Només demano poder sempre pensar
i esperar amb llàgrimes als ulls
o volant per cims d'escuma d'onades llunyanes...
I viure per estimar,
per cantar en la solitud
de les platges del temps...

Ulls de boscos i mars

Els ulls viatjaven, paisatges somiats, aviat despertaria, i hi seriem tots nosaltres i tots els nostres records...
Les fulles del bosc de Bericauba, en les profunditats de l'Aran, acaronaven les galtes de les sirenes i dofins que ens havien acompanyat des de les blavors llunyanes de l'oceà de Gomera, als cims boirosos de Garajonay...
Terra, mar, somni, vetlla, tot és real mentre hi sigui al nostre cor i als nostres pensaments... Arribaran altres temps, viurem altres dies, però, com va dir un poeta francès, Henri Michaux, en el fons de tots nosaltres sempre hi haurà un nen o una nena que plora...

Terra

La terra et seguirà... No en trobaràs de millor... Tornaras els ulls enrera i la veuràs, clara i fosca... Aquella terra... Tants anys passats, tantes penes i alegries... Construïes i destruïes... Tot arribava i passava... I vas començar a recórrer els camins i carrers d'aquella terra, aquells que abans no coneixies malgrat hi eres i en sabies que existien... I la terra et donarà la mà quan cantis i quan ploris... I l'alè dels teus t'acompanyarà... Potser tot és un viatge somiat...

Matinada d'Agost més enllà de Bourg Madame


Saint Thomas les Bains
Oh, bon dia en Estavar, douce Cerdagne de la France...
El sol escalfa ja els miralls de Font Romeu...
Una bona cobertura per començar...
Caminar per la muntanya, arribar als límits amb l'Espanya de llivia, tornant després amb bon esperit a la baguette i al croissant de beurre amb le petit cafe au lait...
Uns banys calents a les piscines termals, St. Thomas, Llo, Dorres...
Avançar amb le petit Train Jaune...
Bon apetit, menjar un bon poulet després d'un saborós cassoulet... I el formatget...
Una bona aigua amb el líquid fresquet i un vi de la terra, un Vin de Pays des Pyrenées Orientales...
Els animals corren, els esperits respiren, i les belles dames entren a les piscinetes d'Eaux Chaudes d'aquest íntim Pirineu resplendent...
Bonjour, fleurs de la France, a bientôt...

Itaca

He tornat a sentir la vella cançó de Lluís Llach, Viatge a Itaca, i m'ha semblat estranyament propera i actual:
Quan surtis per fer el Viatge cap a Itaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences...
Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraras en un port que els teus ulls ignoraven...
I vagis a ciutats per aprendre dels que saben...
Tinguis sempre al cor la idea d'Itaca...
Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia...
És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa, ric de tot el que hauras guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses...
Itaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauríes sortit...
I si la trobes pobra, no és que Itaca t'hagi enganyat.
Savi, com bé t'has fet, sabras el que volen dir les Itaques... (Llach, 1975)

Esquitx de mar.

Esquitx de mar
que recordes l'estiu encara viu...
Sol que anuncies boires, jerseis i aules de tardor...
T'estimo,
sol resplendent del mes de Juliol radiant de 2006...
Aigües que tornen
als bassals del camí amagat...
Ones de maror d'ara, torneu-me a la mar plana Tossa enllà..
Vent que acarona com les meduses...
Mar...
Ulls que es perden lluny,
enllà on l'escuma de l'oratge
tremola al presentir la tramuntana...
Mar de fons, llum intensa de sol enigmàtic...
Camíns d'onades que cerquen estels
quan arriba la nit...
Flaires de final d'estiu,
nostalgies de mil moments
on recordo els teus cabells mullats,
cor, flors i vida que va al seu destí,
que segueix els sus anhels...
Sol d'aventura,
joc de sirenes i dofins
a les ombres de la cala del tresor,
sol i mar, sons dels degotalls secrets dels penyasegats...
Finals d'Agost de 2006...
Tempesta...
Riera de Calella... Riera de Sant Pol... Riera d'Arenys...

Final de l'estiu de 2006

El vent que baixa de la muntanya... Terral... Arriba al mar... Salpar a la recerca dels estels... Onades... Camins que ja coneixem... Però en realitat, no en saps res... Ni t'ho imagines, ni t'ho esperes... Les Torres d'Hèrcules, els Pilars de Salomon... La saviesa de la vida... Pobres anyells que desperten amb ulls de sorpresa quan arriba el llop... L'enigma de l'esfinx que somriu burleta des dels estels... Sí, sento udolar el vent del destí mormollant els possibles futurs de cadascú... Però tu tries per sempre, i no es pot tornar enrera... I, després, els records, l'enyor, el somriure i la tendresa d'una llàgrima furtiva... Arriba ja l'incendi de l'horitzó, el bram de l'esclat de les muntanyes, l'ànima que et torna al bressol... Però ningú no s'imagina que... Mar enllà, ombres de barques que naveguen solitàries...

Sunday, August 13, 2006

Hi ha un camí

Fora hi ha un camí...
Ens hi veurem...
Descansarem a l'herba i potser parlarem de l'Univers
sense gaire sentit...
El món és massa gran per comprendre'l...
Si dius que no, aprens a ésser lliure...
O potser no...
I pots seguir el camí...

Saturday, August 12, 2006

Plou a Barcelona, Agost 2006

Dissabte 12 d'agost de 2006, dos quarts de sis de la tarda.
Plou a Barcelona.
S'han format una sèrie de núvols de tempesta al litoral, i des de fa una estoneta ja plou.
La ciutat està deserta, no es veu gent ni hi ha gairebé cotxes pel carrer.
Passats ja els grans calors de juliol, els fogots del mes de l'infern, l'estiu inicia el seu camí cap a la decadència final.
El nostre gat Tigris dorm tranquil a la "seva" habitació.
A la tele fan pelis bastant tontes i tinc conectat a l'ordinador el simulador de navegació Virtual Sailor en posició automàtica.
Se suposa que estic intentant creuar el canal de Panamà en un famós vaixell, el HMS Bounty, però és gairebé impossible en automàtic...
Sembla estar millorant el molest problema físic que se'm va presentar fa poc i que m'està neguitejant aquesta part de les vacances.
Continua plovent a Barcelona, fa estona que no se sent passar cap cotxe pel carrer, fet força insòlit. (El meu carrer és un transitat enllaç entre els carrers M. de Sentmenat i Berlin).
Sembla que a la majoria de platges de la costa de Barcelona i Tarragona hi ha bandera groga de precaució per mala mar.
Sí, l'autèntic més d'estiu sempre ha estat juliol...
Agost... és una altra cosa...

La Lluna Plena d'Agost

Un gran amic i company, l'Isaac Queralt Frías, ens ha fet arribar des de les muntanyes més altes de la Vall d'Aran que tant s'estima, un SMS dedicat a la lluna plena d'agost que llueix aquests dies. Els seu text diu:
"Tots drets! Gran lluna i gran sentiment de tots i per tots els qui estimem la Terra, el Cel, l'Aigua i el Foc. Per tots els que en som, ens hi sentim i ens ho creiem. I també pels que no, i que n'aprenguin! Katarrenk!"
Nosaltres també vam saludar la lluna plena d'agost, des d'un indret força diferent: al fil de la mitja nit, quan ella regnava sobre el mar de Montgat, i es reflectia sobre les onades entre Sa Platgeta del Turó del Mar i la zona propera al Titus, ja a Badalona.
Barques de pesca i vaixells desconeguts es movien entre les onades, prop del litoral o lluny, mar endins.
Les llums d'un trasatlàntic anunciaven una festa a bord...
Sirenes, dofins, pops i meduses descansaven...
Nits d'estiu del 2006...

Friday, August 11, 2006

BENVINGUTS!!! BIENVENIDOS!!!

Hola! Bienvenidos al Blog de Josep Maria y Xavier Damas Pérez
Hola! BENVINGUTS AL BLOG D´EN XAVIER I EN JOSEP MARIA DAMAS PEREZ
Creat el dia 11 d'agost de 2006