Matinada

Remors furtius d'aventures de gats i gates a les ombres de la nit...
De sobte, tocant a la matinada, un cor silenciós de felins salta per les teulades i canta a la lluna plena d'agost que brolla pel camí de la marinada que puja de Montgat.
Històries de gates maules, enigmes de gats perduts, bassals de la tempesta d'ahir...
Llums estranyes mar endins...
Un gat vigila mentre jo dormo, i jo vetllo quan ell somia, puix que felins fiers i tendres els dos som...
Enyor de les velles estepes i altiplans...
Presència del nostre besavi, el vell dents de sabre...
En aquells temps hi havia més d'un sol, i la lluna era vermella...
Hi havia neu com foc, queien estols blancs sobre els ulls llampants dels cadells agosarats.
De mentre, en un racó, somreia satisfet en Banyetes.
Ningú no l'havia convidat, no calia, tothom ho sabia, ell era sempre l'amo de les festes. Un refiló de tramuntana ens arribava del mar...