El vent que baixa de la muntanya... Terral... Arriba al mar... Salpar a la recerca dels estels... Onades... Camins que ja coneixem... Però en realitat, no en saps res... Ni t'ho imagines, ni t'ho esperes... Les Torres d'Hèrcules, els Pilars de Salomon... La saviesa de la vida... Pobres anyells que desperten amb ulls de sorpresa quan arriba el llop... L'enigma de l'esfinx que somriu burleta des dels estels... Sí, sento udolar el vent del destí mormollant els possibles futurs de cadascú... Però tu tries per sempre, i no es pot tornar enrera... I, després, els records, l'enyor, el somriure i la tendresa d'una llàgrima furtiva... Arriba ja l'incendi de l'horitzó, el bram de l'esclat de les muntanyes, l'ànima que et torna al bressol... Però ningú no s'imagina que... Mar enllà, ombres de barques que naveguen solitàries...
No comments:
Post a Comment