Itaca

He tornat a sentir la vella cançó de Lluís Llach, Viatge a Itaca, i m'ha semblat estranyament propera i actual:

Quan surtis per fer el Viatge cap a Itaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences...

Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraras en un port que els teus ulls ignoraven...

I vagis a ciutats per aprendre dels que saben...

Tinguis sempre al cor la idea d'Itaca...

Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia...

És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa, ric de tot el que hauras guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses...

Itaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauríes sortit...

I si la trobes pobra, no és que Itaca t'hagi enganyat.

Savi, com bé t'has fet, sabras el que volen dir les Itaques... (Llach, 1975)