No agafis les flors...
Mira-les, acarona-les, gaudeix d'elles,
però deixa-les viure al seu prat
i dormir quan arriba la nit...
Seu de cara al sol ixent,
sent les flaires del cel
i les ombres del record.
L'ànima somia el futur des de la seva feblesa,
ventada de mons imaginats.
Només demano poder sempre pensar
i esperar amb llàgrimes als ulls
o volant per cims d'escuma d'onades llunyanes...
I viure per estimar,
per cantar en la solitud
de les platges del temps...
No comments:
Post a Comment