Thursday, September 16, 2010

INOBLIDABLE PAELLA DE MARISC - - - - UNFORGETTABLE SEAFOOD PAELLA

Inoblidable paella de marisc que ens van fer en un bar de la platja de Castelldefels-Sitges, al costat de Port Ginesta

Unforgettable seafood paella made us in a bar in the beach of Castelldefels-Sitges, near Port Ginesta

UN ANY DE CANVI DE RITME DE VIDA

16 de Setembre de 2010
Hem descobert que cuinar amb tranquil.litat és un interessant esport de jubilats... És tot un plaer escriure aquest comentari a les 5 de la matinada de dijous, sabent que després podré dormir tot el que el cos demani, sense stress ni horaris... Suposo que també per això he baixat 22 kilos en un any, a juliol de 2009, quan em vaig jubilar, pesava 117, i abans d'ahir, un any i dos mesos després, tan sols 95. Tot això amb el suport i terapia del Grup d'Obesitat del Departament d'Endocrinologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, gent molt competent des dels punts de vista mèdics i psicològics. I l'objectiu és arribar als 90 a finals d'any, i, després, l'any vinent, ja veurem, sense límits, el camí obert a poder arribar al pes que ells dictaminin com el més recomanable per a mi...
A més d'una forma de menjar equilibrada, sense dietes rígides, cada dia camino entre el matí i la tarda uns 4 km com a mínim, per itineraris del barri: Carrer Guitard, Berlin, Numància, Tarragona, Estació de Sants, Plaça Espanya, Plaça de Sants, Joan Güell, Corte Inglés Diagonal, Illa Diagonal, Numància, Marquès de Sentmenat, i de nou Guitard. De vegades ens arribem fins l'Hospital Clínic (anada i tornada 3 km, entre una hora i una hora i mitja, segons les parades...) O també arribar fins l'altre Corte Inglés, el de la Plaça Francesc Macià i tornar per Josep Tarradellas i Marquès de Setmenat fins Guitard.
Abans de la jubilació, l'horari no em permetia gairebé res: A 2/4 de 8 sortia de casa per arribar a Badalona amb temps per començar les classes a les 9 anant sense córrer per l'autopista, de 9 a 1, classes, de 1 a 2 feines d'escola (reunions i burocràcia diversa), de 2 a 3 menjar alguna cosa ràpidament, de 3 a 5 classes, de 5 a 6 autopista i trànsit de Barcelona de nou, després compres diverses pel barri de 2/4 de 7 a 2/4 de 8, de 8 a 9 fer el sopar i després acabar adormint-me esgotat al sofà amb la tele encesa... Ara puc viure sense cap tipus d'estress, seguir totes les recomanacions dels metges, control.lar bé els menjars i fer exercici caminant tots els matins i tardes (El dia d'aquest agost que Barcelona va arribar al record històric de 39,4 graus, nosaltres caminàvem pel barri a les 5 de la tarda, quan el termòmetre de la terrassa de casa marcava, a l'ombra, 36,4 graus, guau!!!...)

HE TORNAT AL CAMPUS DE BELLATERRA

Dijous 16 de Setembre de 2010
Vaig tornar ahir, després de més de 30 anys, a la Universitat de Bellaterra, a fer gestions burocràtiques familiars. Vaig sentir una sensació d'irrealitat a la meva Alma Màter. Era com si no hagués passat el temps. La meva presència era natural, gens estranya, barrejat amb els estudiants que també esperaven pel mateix.... Ningú es fixava en mi, era un més. Fins i tot anàvem vestits iguals, jersei, texans, sabates... Tancava els ulls, els tornava a obrir, i la sensació d'irrealitat esdevenia de ple en Síndrome de Florència. Jo hi era de nou, potser mai no n'havia marxat, no hi havia cap discontinuïtat ni tall de l'espai-temps entre 1975, quan vaig acabar a Bellaterra i vaig arribar a Artur Martorell i 2010, quan he tornat al Campus de l'Autònoma... Els nois que hi havia ahir i jo erem iguals...Vestits iguals, jersei, texans, sabates, como jo he anat sempre... Potser l'única diferència era el to platejat del meu cap... I les noies d'ara, tan guapes com les meves companyes d'estudis...