Friday, March 30, 2007

LA NOVA ESCOLA HA NASCUT

CONSUMATUM EST
Ja ha nascut la nova Escola, el nou -ara sí- CEIP Artur Martorell de Badalona. Tot ha estat com un somni. Un procès molt esperat, molt retardat, molt temut i somiat...
Enrera queden els vells edificis de l'escola, enrera queda un mon, un fum de temps que ja no són, un passat... 38 anys pels edificis antics com escola, 32 anys per a la meva vida personal...
Jo vaig arribar a la jove Artur del parc de Can Solei de Badalona el dia 1 de setembre de 1975.. El món i jo erem molt joves... Tot havia de començar, tot era nou... En efecte, poc després de començar jo a Artur, el dia 20 de novembre del mateix any, 1975, moria de vell Francisco Franco, i pocs dies després era proclamat Rei d'Espanya Juan Carlos I.
I a l'escola vaig viure tot el que va venir després... Com la nit del dia 23 de febrer de 1981, quan jo, amb uns quants pares i mares, feiem una reunió de preparació de colònies mentre la radio deia molt alarmada que els carros de combat del general Milans del Bosch havien ocupat València i hi havia rumors de que trens amb una part de la divisió blindada del Maestrat es dirigia a tota velocitat a ocupar Barcelona... I la divisió cuirassada Brunete havia començat a moure's per Madrid... I jo, tornant a casa meva, en una ciutat completament deserta i angoixada, a la radio del cotxe, sintonitzava Radio Nacional d'Espanya a València i constatava que només emitien marxes militars i el bàndol de Milans proclamant l'estat de guerra... I el matí següent, amb mestres que portaven radios informant-nos del final del cop d'estat amb la rendició del tinent coronel Tejero...
I el dia de juny de 1987, que amb la meva inoblidable classe de 8è -jo vaig ser el seu tutor a 5è, 7è i 8è...- tornavem del viatge final d'escola a Ciutadella de Menorca, i a l'arribar a l'aeroport de Barcelona ens el vam trobar completament ocupat per forces de la Guàrdia Civil i els pares i mares ens van informar que aquella tarda hi havia hagut una explosió de bomba que havia causat una massacre als magatzems Hipercor de la Meridiana de Barcelona...
I els dies que arribava a l'escola amb els meus cotxes nous, el meu hobby... el Seat 850(1975), el Seat 127-903(1977), el Seat 124-1200 (1979), el Seat Màlaga 1500(1987), el Volskwagen Golf 1800(1989), el Seat Toledo GT 2000 115CV (1993), el Nissan Terrano T.T. (1995), el Ford Maverick Tot Terreny (1998), el Ford Focus GT-Sport 2000-145CV ( novembre 2005)... Totes les històries viscudes amb ells... Aquella nit de colònies de 7è dels primers anys 80 a Sant Julià de Cabrera (Collsacabra, Osona), amb l'alumne Xavier V., actualment director d'un hotel important, amb símptomes d'apendicitis, baixant amb el pobre Seat 124 per la pista de terra que portava a la carretera de l'Esquirol a Vic sota una forta pluja, boira, i amb rieres travessant la pista... Arribant a l'hospital de Vic sobre la 1 de la matinada i tornat a la casa de colònies per la mateixa pista quan ja clarejava el dia... I jo pagant després la reparació de la suspensió del pobre 124 utilitzat desconsideradament aquella nit com si fos un tot terreny... Sí, aquelles van ésser unes colònies surrealistes, amb dues noies estudiants de mestres, de pràctiques a l'escola a 7è, que es van autoinvitar a les colònies, que no van ajudar en res i que només intentaven lligar amb el profe de gimnàstica i amb mi, solters els dos, davant de la irritació sorpresa del dire de l'escola, també present a les colònies, que, malgrat tot, era una altra època, no va gosar enviar-les de retorn a Barcelona abans d'acabar les colònies... Algun dia ja fare un comentari detallat d'aquells dies a les muntanyes, s'ho mereixen...
I tantes i tantes coses que ja aniré explicant poc a poc en aquest blog que comença a ésser una mica com les meves memòries...
Però cal una narració més detallada d'aquests dies de canvi d'escola...
Temps hi haurà aquestes vacances de Setmana Santa...
Perque ja sabem que l'hàbit no fa el monjo, però el determina molt sovint... I el nou hàbit de l'escola és completament diferent...
Aviat continuaré...

Wednesday, March 14, 2007

ELEGIA A LA NOVA ESCOLA

Ulls oberts, cossos al.legres, llum del camí, nous aires, desert que ens acompanya, viure per sobre dels núvols, volar... La vella i bella història... Les àligues volen solitàries pels cims de la vida, els corbs en estols... Sense muralles, cerquem l'espai infinit de la llibertat...
I ens importa molt poc el que ens diguin que hem de fer, creure, seguir, imitar... Nosaltres som el nostre propi model... I no volem que n'aprenguin de nosaltres, ja s'ho faran... Som únics, irrepetibles... No volem crear ramats ni estols... I que cadascú segueixi la seva roda... Pero nomès nosaltres fabriquem la nostra...
Aquest és el tema. On som al camí? Com podem saber-ho? Però, en realitat, volem saber-ho? Qui som de veritat? Aquells que tothom es pensa o qui som de debò en les profunditats de la nostra ànima?
Què sap ningú dels nostresmites, desitjos i enigmes? Poden imaginar que tan sols seguim aparentment el camí que ells ens marquen?
No saben que som l'ombra del temps reflectida en mars poderosos?
I noms sense data, sense lletres, sense cara... Qui pot entrar en les profunditats de la caverna del nostre ésser? Oh, sí, lluitem contra les grans onades, però somiem amb el mar tranquil de la cala que ens sonriu arribant a la costa del destí... Sense peixos hostils que alterin la nostra serenor, transformats nosaltres per fi en el foc destructor dels que s'arrosseguen per les maresmes del passat...
Aquí, a la platja, la llum ens condueix al mirall... Una pell suau i càl.lida que ens crida a dormir sota el sol i els estels...
Escuma dels trencants de la vida... Sons d'onades, sal de mar a les llàgrimes de pluja...
Som petxines a la sorra del temps...
Gavines...

OH CAPITÀ, MON CAPITÀ....

Sí, ens anem a l'escola nova... Adéu als vells edificis... Ens heu acollit... M'heu estimat tots aquests anys... I jo a vosaltres...
I una darrera missió... Amb vosaltres, vells fantasmes que tantes hores heu compartit amb mi... Heu de venir amb mi al nou monestir, al nou castell... Us ensenyaré els passadissos i els racons... I continuareu amb el somriure de les aventures de mestres i infants... Sí... Amb mi fareu també el trasllat... Sou la nostra memòria històrica... This is the End, com cantàven The Doors l'any 1975...
I, amb permís de Walt Whitman i l'antologia del Club dels Poetes Morts, repetiré allò de Oh Capità, Mon Capità... Algun dia acabarà el nostre enigmàtic viatge, el nostre vaixell haurà evitat naufragar en tots els escolls de la vida... Arribarem a port, sentirem les campanes donar-nos-en la benvinguda... El poble acut a rebre'ns... Oh Captain! My Captain! This arm beneath your head...
I neix la nova vida, la nova època de l'escola... Altres gents, altres nens i nenes... The new world is born...
Old teachers never die, only slowly vanish...

COUNTDOWN. GOOD BYE, OLD ARTHUR...

Darrers dies a l'antiga escola Artur Martorell.
VAIG ENTRAR-HI EL DIA 1 DE SETEMBRE DE 1975, I EL DARRER DIA DE FUNCIONAMENT EFECTIU SERA PROPER DIVENDRES DIA 23 DE MARÇ DE 2007, EL DIA QUE FAIG 58 ANYS. PORTO, PER TANT, GAIREBÉ 32 ANYS TREBALLANTS EN AQUESTS EDIFICIS.
Tot té un inici i un final...
Els dies 26 i 27 farem el trasllat, i el dia 28 de març de 2007, dimecres, serà el primer dia de classe a la nova Artur Martorell.
Un nou segle, una nova època, una nova escola. ens mirarà amb el seu somriure...
I, a partir del dia 28, ja podré començar a explicar les històries de la vella - i bella-, Artur. Ja tot serà el passat. Ja la boira del temps i la història...