Carnaval 2008, el primer als nous edificis de l'escola Artur Martorell

Avui hem fet l'acomiadament del primer Carnaval que hem fet als nous edificis de l'escola Artur Martorell, i, segurament, el meu penúltim com a mestre en actiu de l'escola.
Ha fet un bon dia d'hivern a Badalona, temperat i sense cap núvol al cel. Al migdia ens hem apropat fins i tot als vint graus, encara que a la caiguda de la tarda es notava de nou la frescor de l'aire d'hivern.
Hem tornat a aprofitar els beneficis dels nous edificis. En comptes d'estar tots al fresc a la pista de l'antiga escola, hem estat ben calentets refugiats al gran gimnàs que fa també de sala d'actes de l'escola nova.
Totes les classes, seguint la tradició, han llegit les seves queixes contra el S.M. Carnestoltes, Rei de Carnaval. I, com sempre, el tradicional Consell dels Bulls se les ha ingeniat per defensar a S.M. En realitat no saben el gran secret, del que només te n'assabentes amb el pas dels anys: S.M. Carnestoltes no desitja ésser defensat. Sap que és el culpable de tot, i, a més, està content de ser-ho. S.M. no és partidari d'allò que algú, en castellà, ha denominat el "buenismo", i que encara no té cap traducció conceptual al català.
La meva estimada classe de 4t. ha fet 2 queixes, absolutament justificades.
La primera és que S.M. Carnestoltes és culpable de que la nova escola no té persianes. Bé, la genialitat dels arquitectes que ens van construir una especie de petit Gugenheim, va funcionar al mesos d'estiu del 2007, amb el sol molt alt, però ara, amb el sol baix d'hivern, ens entra de forma horitzontal mig matí, i, segons on seus, et fa ben bé la guitza.
I la segona, també certa, és que en aquesta classe, des de fa uns anys, cada curs hi ha una família que marxa a viure fora de Badalona, i la classe perd un company o companya. Hi ha hagut més abans, però a 3r. va marxar una nena al seu país d'origen, l'Uruguay, i aquest curs una altra nena, d'origen marroquí, ha marxat a viure a Anglaterra. Aquesta ha tornat a veure'ns els dies de Carnaval de la setmana passada, i ens enyora molt. I nosaltres a ella també. Li agrada molt més Badalona que Anglaterra. I a mi també.
I, per cert, S.M. Carnestoltes 2008 ha estat condemnat a un càstic que a ell l'encanta. transformar-se en el nou espantall de l'hort de l'escola que aviat iniciarà la seva nova història a la part superior de les grades.
Ésser espantall... Quina sort... Veure sortir el sol, gaudir amb la lluna, veure el mar més enlla de l'horitzó proper, sentir calor, fred, mullar-se amb la pluja escadussera... Ésser espantall...