"... Aleshores la terra és, per a vosaltres, només un lloc d'estada i no vull pas dir si el fet que sigui així és el vostre guany o la vostra pèrdua... Però la terra és per a nosaltres, un lloc per viure, on hem de suportar sospirs, veus, sons, olors també! Respirar al costat d'animals morts i no contaminar-nos. I aquí, no ho veieu? Aquí és on apareix la força, la fe en la pròpia capacitat per excavar forats modestos on enterrar la substància; el poder de devoció, no envers un mateix, sinó envers un treball obscur i extenuador. I això ja és prou difícil. Fixeu-vos-hi, no estic intentant excusar ni tan sols explicar, estic intentant entendre el... el Sr. Kurtz... l'ombra del Sr. Kurtz. Aquest espectre iniciat que sorgia del darrera del no res..."
"... Realment havia recorregut a la selva, no al Sr. Kurtz, el qual, no em costava res admetre-ho, era com si ja fos només una ombra del passat. I, per un moment, em semblà com si jo ja no hi fos tampoc... Vaig sentir un pes intolerable que m'oprimia el pit, l'olor de la terra humida, la presència invisible d'una corrupció victoriosa, la foscor d'una nit impenetrable..."
"... Era com si hagués esquinçat un vel. Vaig veure, en aquella cara d'ivori, l'expressió d'orgull tètric, de poder implacable, de terror covard, de desesperació intensa i sense esperança. ¿Tornà a veure la seva vida amb tots els detalls de desig, temptació i renúncia durant aquell suprem moment de coneixement complet? Cridà en un remor cap a alguna imatge, alguna visió, cridà dues vegades, un crit que no era gaire més que un panteig...
-L'horror!... L'horror!...
Vaig apagar l'espelma i vaig sortir de la cabina... "
No comments:
Post a Comment