Uns avions
de Rio a Tiana
més ràpids que el vent
més ràpids que jo
Vaig a prop
a prop de mi mateix
a velocitat
a velocitat de llum
Sóc aquí
i molt lluny d'aquí
al meu llit
i a mil milles
Sense dormir,
cap a remots paratges
amb nostàlgia de l'inici quan jo era petit,
si alguna vegada he estat petit
Dormo i desperto
i la Terra gira cap a l'infinit
sense canvis de ruta
ni tremolors del temps
Sí, dormo a l'ombra,
amb ulls de mil mars
somriure d'estiu etern
a la platja del teu vent
El dia neix a les envoltes del mar
paisatges del meu somni,
boira que fuig de l'aigua,
esguards furtius de vianants
Que venen pel camí del port,
flaires de sal que ens acaronen...
Una gavina, potser un gaviot,
navega majestuosa per sobre del mirall sense ones
Una grulla arriba al seu refugi
al bosquet del parc...
Primers vermells del sol, preludi de
la seva arribada per orient...
Els pesquers de nit s'apropen a es port
tal com sa màgica processó...
Albada de mar,
salpar de la fosca del cor...
Que la vida no era broma
ho vaig comprendre molt aviat.
Jo era petit, adhuc al bressol,
i ja ho sabia...
Poc a poc avances cap endavant,
pas enrera fins i tot,
fins que acceptes aquella veritat
que ja sabies
I que també ens va revelar
l'amic Gil de Biedma
ja fa temps.
Es a dir:
Fer-se gran,
deixar a l'esquena
molt ràpidament
aquells anys de joventut
I al final marxar.
És l'únic argument,
en el fons,
d'aquesta obra
I, malgrat tot,
estimar i odiar,
treballar i jugar,
somriure i plorar
Sí, són les ombres que escapen del dia,
riu tendre que avança lentament
cap a les clarianes
del bosc de la vida
Queden en el record
aquelles ferèstecs cascades
del curs alt
Quan el riu arrossegava
Pedres, sorres i mil restes
de vida, vegetal i animal.
Ara el temps va ràpid
però el curs del riu
Ha esdevingut ja lent i tranquil,
amb el penediment per aquells
cors i cossos que vaig arrossegar
els dies de les grans riuades
Enllà, en les muntanyes
encara properes,
al meu naixement
al cim de les aligues
Flor i llum,
vida i parfum,
foc de sol,
raig de flames
Encara cremen les vores
i els marges, amb gran tendresa.
El vent, el vent de mar,
que s'apropa...
de Rio a Tiana
més ràpids que el vent
més ràpids que jo
Vaig a prop
a prop de mi mateix
a velocitat
a velocitat de llum
Sóc aquí
i molt lluny d'aquí
al meu llit
i a mil milles
Sense dormir,
cap a remots paratges
amb nostàlgia de l'inici quan jo era petit,
si alguna vegada he estat petit
Dormo i desperto
i la Terra gira cap a l'infinit
sense canvis de ruta
ni tremolors del temps
Sí, dormo a l'ombra,
amb ulls de mil mars
somriure d'estiu etern
a la platja del teu vent
El dia neix a les envoltes del mar
paisatges del meu somni,
boira que fuig de l'aigua,
esguards furtius de vianants
Que venen pel camí del port,
flaires de sal que ens acaronen...
Una gavina, potser un gaviot,
navega majestuosa per sobre del mirall sense ones
Una grulla arriba al seu refugi
al bosquet del parc...
Primers vermells del sol, preludi de
la seva arribada per orient...
Els pesquers de nit s'apropen a es port
tal com sa màgica processó...
Albada de mar,
salpar de la fosca del cor...
Que la vida no era broma
ho vaig comprendre molt aviat.
Jo era petit, adhuc al bressol,
i ja ho sabia...
Poc a poc avances cap endavant,
pas enrera fins i tot,
fins que acceptes aquella veritat
que ja sabies
I que també ens va revelar
l'amic Gil de Biedma
ja fa temps.
Es a dir:
Fer-se gran,
deixar a l'esquena
molt ràpidament
aquells anys de joventut
I al final marxar.
És l'únic argument,
en el fons,
d'aquesta obra
I, malgrat tot,
estimar i odiar,
treballar i jugar,
somriure i plorar
Sí, són les ombres que escapen del dia,
riu tendre que avança lentament
cap a les clarianes
del bosc de la vida
Queden en el record
aquelles ferèstecs cascades
del curs alt
Quan el riu arrossegava
Pedres, sorres i mil restes
de vida, vegetal i animal.
Ara el temps va ràpid
però el curs del riu
Ha esdevingut ja lent i tranquil,
amb el penediment per aquells
cors i cossos que vaig arrossegar
els dies de les grans riuades
Enllà, en les muntanyes
encara properes,
al meu naixement
al cim de les aligues
Flor i llum,
vida i parfum,
foc de sol,
raig de flames
Encara cremen les vores
i els marges, amb gran tendresa.
El vent, el vent de mar,
que s'apropa...
No comments:
Post a Comment