Arriba la nit d'aquest dissabte de gener a la platja de Valle Gran Rey, a l'illa de la Gomera.
Paisatge tranquil, dia de descans, ja calia...
Ahir, divendres 18 de gener, va ser un dia important...
No per esperat menys important...
Som aquí, avui, a la platja, mirant cap la muntanya que tanca la vall.
Sí, la nit avança cap a nosaltres...
La gent de la platja ja ha marxat a les cases i apartaments. La majoria són anglesos, alemanys, nòrdics de Noruega i Suècia.
Ha fet un dia perfecte, la mar estava tranquil.la, la temperatura ha arribat als 27 graus. Res a veure al fred d'ahir a Badalona i Barcelona. Fred al cos, fred a l'esperit...
Al fons, arribant la nit, veiem perfectament la silueta de la nostra illa veïna, l'illa de Hierro...
Sí, ahir...
Ahir li van dir al meu germà, en Xavier, al Banc, -un dels dos més grans-, que el seu departament dels serveis centrals de Barcelona serà traslladat a Màlaga el proper mes de novembre, a una empresa externa -la famosa deslocalització-, i que ells, el seu departament, unes 17 persones, han de triar entre anar a Màlaga, a aquesta empresa que ja no és el banc, la prejubilació o quedar a l'espera de forats on poder recolocar-los en les oficines que tinguin baixes.
I ell, que té 54 anys, en principi, ha triat la prejubilació. No pots anar ara a un forat a una oficina a començar de nou com si fossis un noi o noia de vint anys amb tota una vida per endavant. I, evidentment, tampoc és el moment de marxar a Màlaga a començar una nova vida...
Ja veurem... Tampoc és segur que els acceptin la prejubilació als que han agafat aquesta opció, de vegades als que, com ell, estan catalogats com excel.lents treballadors, no els deixen prejubilar-se i els envien a currar més anys a qualsevol oficina...
Però avui havíem de tornar aquí, a les arrels, a l'illa original de la nostra nissaga, a l'illa de La Gomera, a Valle Gran Rey, a parlar amb els nostres avantpassats aborígens guanxes... A tocar l'aigua de l'Oceà Atlàntic...
Encara que no sigui més que un dia...
Encara que ens passem més d'un dia sencer en aeroports i ferrys entre anades i tornades de Barcelona a les illes de Tenerife i Gomera...
Calia respirar l'aire pur dels vents alisis i sentir la pluja horitzontal al bosc de laurisilva del Parc Nacional de Garajonay...
Calia veure arribar la nit aquí a la platja de La Calera, a Valle Gran Rey...
Calia parlar amb la família...
Calia mirar el cel i veure la Via Làctia...
Calia sentir a la cara el vent del mar, i l'escalfor del sol...
Calia veure la gent banyant-se...
Calia venir aquí al sud, com vaig dir un dia, al sud, on avui l'aire és calent i podes prendre les begudes fredes...
I ja demà a la nit tornarem al pandemonium de Barcelona...
I continuar endavant per la vida, navegant de vegades a barlovent i d'altres a sotavent...
In the road, forever, friends...
No comments:
Post a Comment