ELS ANGELS DE LA GLÒRIA

Any 2008... El temps continua el seu camí... Ja gairebé ha acabat el temps de festes d'hivern... Nadal... Any Nou... Tió... Reis... Pobres Reis, cada vegada més substituïts per aquell senyor de barba blanca i aspecte d'ampolla de Coca-Cola...
El concert de Nadal de l'escola Artur Martorell, sempre en el record per l'eternitat...
Aquest any, com sempre, quan la meva classe de 4t. ha fet la seva part del concert, la Núria els ha fet interpretar a la flauta un tema que jo li vaig comentar, en un concert de Nadal fa molts anys, que em portava tendres records d'un passat llunyà, la cancó Els Angels de la Glòria, vell tema nadalenc catala. Des d'aquell dia, La Núria sempre em dedica tots els Nadals aquesta interpretació que fa aprendre a la meva classe de cada any.
I d'on ve el record?
Potser ja ha arribat el moment de recordar aquestes velles històries...
Sí, Josep Maria, recorda...
Recorda...
Nit de Nadal de 1971...
Avanço per entremig de la cadena de dunes litoral que separa la regió de Saguia El Hamra de la costa de l'Oceà Atlàntic, el gran litoral sorrenc i deshabitat del Sahara Occidental. Tot allò és encara una província espanyola, falten encara 4 anys per l'arribada de les tropes del Marroc ocupant el territori. Llavors, quan els marroquins arribin a aquests paratges, desembre de 1975, Franco ja haurà mort, hi haurà un Rei a Espanya i jo seré mestre de 5è en el meu primer curs a l'escola Artur Martorell de Badalona.
Però encara no, encara falten 4 anys pel canvi històric.
Ara és la tarda del 24 de desembre de 1971.
I avanço en direcció a l'oceà. Som dos tot-terrenys que formem una patrulla de l'Agrupació de Tropes Nòmades del Sahara, les forces especials encarregades de la vigilància i control del desert.
La nostra base és el destacament d'Edchera, abandonat per les forces legionàries que s'han concentrat en la defensa de la capital, El Aaiun. Hem dinat a la base avançada de Daora, i ens hem dirigit al litoral seguint un camí paral.lel a la propera frontera amb el Marroc.
Les ordres són patrullar aquesta regió de frontera, fins arribar al mar, ja que es tem que es produeixin infiltracions aquesta nit aprofitant l'ambient de festa de "Nochebuena" que hi ha en la majoria de destacaments i casernes de tropes normals.
Els guies saharauis ens porten pels camins que serveixen per creuar la cadena de dunes, altes com turonets, i, al capvespre, arribem a la platja, on farem vivac.
Els soldats saharauis monten unes jaimes, o tendes, per passar la nit. Jo prefereixo dormir al tot-terreny, tinc por dels enormes escorpins negres que he vist un parell de vegades anteriorment, i també de les "lefes" o escurçons de color de sorra. Però no vull que els saharauis em menystinguin per covard, i m'instal.lo també a una de les jaimes.
Cel amb milions d'estels, fins i tot algunes llums es mouen pel cel. I la Via Làctia es veu com un riu blanc al mig del firmament. No hi ha cap contaminació de l'aire, no hi ha cap ciutat ni poblat a prop.
Els nadius encenen una foguera, i comencen a rostir unes espatlles de cabrit que portem del magatzem de la base de Daora.
I sopem. Els soldats espanyols no poden evitar la nostàlgia de la nit, i comencen a cantar Nadales, -és la Nit de Nadal-, els típics villancicos. I jo em pregunto perquè tinc que mirar "como beben los peces en el rio..." ni tampoc m'imagino allò de "campana sobre campana y sobre campana una...".
Res d'alcohol, només els dipòsits d'aigua i les cocacoles que hem portat de la base. Però tothom tanca els ulls quan Antònio, el de Màlaga, treu la seva famosa bota de vi i comença a passarla.
I és llavors, en aquell moment, quan en Lluís, un soldat barceloní del barri de Sants, ens fa callar. Ha aconseguit agafar perfectament en el seu transistor una emissora de radio de les Illes Canàries que està fent un concert de música de Nadal. Tots callem. I allí, al costat de una platja immensa del desert del Sahara, escoltem en silenci, i molts amb llàgrimes als ulls, una orquestra i un meravellós cor interpretant la cançó de Nadal anomenada "Els Angels de la Glòria".
I quan acaba, tots ens quedem en silenci, emocionats i amb els records a les llàgrimes dels ulls. I l'emissora continua el seu concert, això ja no ho recordo bé però crec que sí, ara amb el Adeste Fidelis...
I unes hores després, la majoria ja dormien. La foguera eren brases, i jo vaig apropar-me al mar i em vaig mullar la cara amb l'aigua freda de l'Atlàntic.
Ja era Nadal, el Nadal de 1971.

I aquesta és la història de les meves emocions i records amb "Els Angels de la Glòria"...
Thanks, Núria, i totes les classes que, amb ella, m'heu dedicat aquesta cançó durant tots aquest anys. I love you forever.
Fins sempre, amigues i amics, d'aquí, de Badalona, del Sahara....
I ja han passat 36 anys d'aquell Nadal de 1971 ...
Nadal del 2007, Gener del 2008

Aquesta cançó és un en realitat un vella cançó del Languedoc, LES ANGES DANS NOS CAMPAGNES.

(LES ANGES DANS NOS CAMPAGNES Traditionnel -Languedoc)

http://bmarcore.club.fr/noel/P-N158.html

Aquí teniu un enllaç a una web francesa on podeu veure la partitura i la lletra, i, amb els links, sentir la cançó en formats Midi MP3