5 de gener del 2008. 6 de la tarda. Surto de casa per anar a veure la Cavalcada de Reis del meu barri. No tinc cap nen o nena petits, però, si puc, no hi falto mai. És un petit homenatge a la meva infantesa i a la puresa d'ànima que cal no perdre mai.
Són 3/4 de 6. La cavalcada s'organitza al costat de casa meva, a la Travessera de les Corts i a la part alta del carrer Joan Güell, tocant a l'Alcaldia de Les Corts i al Corte Inglès Diagonal. Vaig mirant les carrosses abans de sortir. Una amb un drac (Oh, aquest drac no fa por...), una caravana de Seat 600, una carrossa de petits i petites Potters, 2 bandes de música entranyables sortides com de la profunditat dels temps -la "Popular Sansense" era una d'elles-, diversos cotxes guarnits, i les tres grans carrosses dels Reis, Melcior, Gaspar i Balthasar...
Just a les 6 en punt la caravana es posa en marxa. S'inicia el caos definitiu del trànsit a la zona. La cavalcada es barreja amb l'enorme trànsit de cotxes que genera el Corte Inglés Diagonal precissament la tarda anterior al dia de Reis... Cotxes i gent per tot arreu... Un pandemònium angèlic...
Em situo a la cruïlla de Galileu amb Travessera de Les Corts i veig passar la Cavalcada. Totes les carrosses ens tiren caramels, i els nens i els adults es barallen per agafar-ne. Sento una especial emoció, i m'estremeixo cap al final, malgrat els meus 58 anys, quan passa la carrossa del meu favorit, tant de petit com ara, el Rei Balthasar, el negre. A més, ho és de veritat, això de negre.
Sí, els Reis se'n venen i els Reis se'n van... I també ells em van mirar amb al.legria, especialement el meu, en Balthasar, que va passar de la pastera a la carrossa triomfal d'aquesta desfilada tendra i precarnavalesca.
Cançons i somriures, caramels i sirenes, còmics i música. Cares d'infants amb por i emoció, ulls d'adults amb il.lusió.
El conductor d'un Mercedes dels més cars, el primer dels aturats i bloquejats per l'inici de la Cavalcada, un home gran, gros, orgullós i malcarat acompanyat d'una senyoreta rossa amb ulleres negres -ja era de nit-, discuteix emprenyat amb la poli municipal que mantenia tallat el carrer per l'aglomeració de gent, tot empipat per no poder continuar ja la seva ruta. I, al final, la poli municipal, molt amablement, va ser al primer al que van obrir pas tot fent que grans i petits sortissen del mig del carrer... Sempre igual...
No comments:
Post a Comment