Blancs dents que riuen,
llampecs a la fosca,
llum de nit,
ecos llunyans d'enrenous
i crits de la terra...
Joncs dels aiguamolls
que es pleguen
amb la insinuació
d'una ventada....
Aigües tranquil.les
dels braços del Mekong.
Sol rogenc d'aquesta albada,
arbres florits
al vessant de mar...
Flaires de misteri,
ulls que parlen
i amaguen cançons intuïdes...
Ocells que retornen
d'aquelles regions
que vam recórrer
en una flamarada,
alè de cendres...
La llar...
El pont...
Llampec a la fosca
En record de Song-Thrang, 1972
No comments:
Post a Comment