LES BOIRES DELS ALTS CIMS

Em preguntes, amiga, per què baixaré aviat dels cims i aniré a les platges...
Em dius si no enyoraré de seguida les muntanyes on he passat gran part de la meva vida...
Potser sí, segurament sí...
I, llavors, em dius, per què, per què...?
Algun dia t'ho explicaré, algun dia ho entendràs...
Però, encara no.
Jo em trobava bé als cims, és veritat, eren la meva llar...
Però, un dia...
Un dia van arribar les boires...
Les boires dels alts cims...
Vaig sentir fred, trobava a faltar el sol...
I vaig pensar en deixar les muntanyes i baixar a les platges...
El sol i la música del mar...
I marxar cap al Sud...
El Sud...
Enllà on les begudes són fredes i el mar calent...
Lluny dels cims de les meves estimades muntanyes, ara fredes i emboirades...
I vives per sempre al cor...
7 gener 2008