Hi ha novetats sobre Stonehenge... Nous indicis porten a pensar que va ser un santuari de curació, un hospital neolític...
He trobat una foto de 1997, on es veu Stonehenge amb el cometa Hale-Bop al cel.
El cometa Hale-Bop...
Ja fa tant de temps?
Ho vam veure, ho vam veure...
Sí, no recordava l'any, però ho vam veure.
Aquell any jo era profe de la classe de 6è d'EGB (Encara hi havia EGB, no havíem entrat en la denominació de Primària) de l'escola Artur Martorell de Badalona
Erem al Delta de l'Ebre, en concret a Ca l'Amadeu, a Poble Nou del Delta. (Fins fa poc encara es podia llegir en un rètol oblidat dels afores del poble el seu nom original, Villafranco del Delta, Glubbbbbssssss!)
Hi havíem la Núria, aleshores Directora i profe de Música, una mestra de Ciutadella de Menorca, Ester, de gran record, i jo.
Després de sopar, es van fer jocs, i vam sortir a passejar per la nit d'aquell poble del delta. Va ser llavors, quan, en l'horitzó llunyà, en direcció a l'interior, cap a Tortosa, van veure clarament una silueta estranya al cel. Era el cometa Hale-Bop, en el seu moment de màxima aproximació. Li vam explicar a tots els nens i nenes que passaven al nostre costat, encara que no recordo que els interessés gaire...
I, al final, uffffffff......, la nit no va acabar gaire bé. Una nena va relliscar amb una pell de plàtan que hi havia al mig de carrer, va caure i es va donar un cop al braç amb la vorada, i vam haver d'anar a l'hospital de referència més proper, el Verge de la Cinta de Tortosa, que queda relativament lluny de Poble Nou del Delta. La nena s'havia trencat el cúbit i el radi, i vam tornar a Poble Nou ja de matinada, després de llargues hores a urgències de l'hospital de Tortosa.
No podem dir que el cometa Hale-Bop ens anunciés bons auguris aquella nit... Però, bé, també es veritat que no va passar res de més greu...
Aquesta foto de Stonehenge amb el Hale-Bop, m'ha tornat a situar aquella nit en la memòria d'un any concret, que ara ja no hagués pogut concretar...
M'agrada tornar al Delta de l'Ebre, però les sortides d'un dia ara ja són dificils. Fa uns deu anys, hi anava molt, la gasolina era relativament barata i entre Barcelona i Sant Carles de la Ràpita podies anar força ràpid amb molta seguretat i sense il.legalitats...
Oh, i aquells dinars al Restaurant L'Estany de la Casa de Fusta de la llacuna de l'Encanyissada, entre Sant Carles i Poble Nou... Aquells estranyíssims i bons entremesos del Delta... Amb aquells productes de la terra en algun cas difícils d'identificar... Aquells arrossos de diferents especialitats... Aquells mariscs del Delta...
Algun dissabte d'aquests hi he de tornar...
Potser la màgia ja no serà la mateixa, ni falta que fa...
No comments:
Post a Comment