Sunday, March 02, 2008

28 de Febrer a Artur Martorell: CONCERT DELS ANGELS A CÀRREC DE FLAUTES (Classe de 4t.), VIOLONCEL (Raquel) I PIANO (Núria)



Ha estat com un somni... Aquells moments irrepetibles que de vegades penses si ha estat veritat o ho has imaginat... Et notaves lluny d'aquí, lluny de tot, en un altre món, en un paradís ideal o bé en una escena de pel.lícula... La llum del sol emboirat, filtrada per la pantalla exterior de l'edifici, afegia un to ambiental de irrealitat...

He asistit com espectador privilegiat a un concert de la meva classe a la sala de música de l'escola, acompanyant el concert de violoncel que ens ha vingut a fer la Raquel, mare d'una alumna de la classe, i intervenint també la profe de Música, la Núria, al piano...

I els espectadors erem tan sols nosaltres mateixos, i, al final, a la darrera peça, l'espectador era jo, el que tocàven era per a mi...

La Raquel ha fet primer una explicació de les característiques del seu instrument i ens ha regalat la seva interpretació de El Cant dels Ocells. Després han anat interpretant diverses peces musicals, la Raquel sola, la classe de 4t sola, la Raquel amb la classe de 4t., la Raquel, la Núria i la classe de 4t. tots junts...

I, com deia, el final... A prop de la 1 del migdia, quan ja acabaven les classes del matí... La darrera peça... Tal com va fer al concert de Nadal, com ja vaig comentar al seu moment, la Núria va dir que tots em dedicaven aquella cançó que té una especial emotivitat per a mi, la que nosaltres coneixem com a "Els Angels de la Glòria" i a França l'anomenen "Les Anges dans nos campagnes", cançó tradicional popular del Languedoc.

Sí, semblava un somni... La Raquel amb el violoncel, la Núria amb el piano, la meva classe de 4t. amb les flautes, tots interpretant aquella petita meravella musical que em dedicaven... Un d'aquells instants que passin dies, anys, dècades, segles, sempre recordaré com uns minuts que van mostrar tota la bellesa i sensibilitat que podem crear els éssers humans...

Gràcies a tots, a la Raquel, a la Núria, a la meva classe...

Mai no us oblidaré.

No comments: