Avui hem fet el passeig d'anada i tornada a Madrid en el tren d'Alta Velocitat que el meu germà m'ha regalat com avanç de Sant Josep i aniversari.
Ens hem llevat a les 5, i a les 6 i uns minuts hem baixat caminant a l'Estació de Sants, que queda a uns 10 minuts a peu de casa. Havíem d'agafar el tren AVE que surt de Barcelona a les 7 del matí.
Hem arribat a l'estació a una mica més de 1/4 de 7. Ja hi havia cua per fer el chek-in i control de seguretat.
Exactament a 2/4 de 7 han obert les tanques i hem passat ràpidament el control de seguretat. Després, els que portàvem bitllets normals hem baixat ràpidament a les vies de sortida de l'AVE, mentre els que portàven el paper imprès per Internet a casa seva havíen de fer un tràmit més complicat.
Hem sortit amb puntualitat exacta a les 7 en punt. Començava a néixer el dia, humit i boirós, molt boirós, amb zones de poca visibilitat.
El promig de velocitat ha anat augmentant, estabilitzant-se de moment a la zona entre 240 i 270 km/hora.
Tot passava ràpidament, Martorell, cap a Tarragona. Hi havia molta boira. En aquest tram hem vist que el panel del tren marcava per primera vegada que anàvem a 300 km/hora.
Passada mitja hora, a 2/4 de 8, hem passat a prop de Tarragona i la via ha girat en direcció a Lleida, per on hem passat -es veia la Seu de lluny-, sobre les 8, quan portàvem 1 hora de viatge.
Llavors el tren s'ha estabilitzat a una velocitat que anava oscil.lant entre 280 i un màxim de 302 km/hora, entre Lleida i Saragossa.
I ha estat aquí on he vist la millor imatge del dia, una escena que se m'ha quedat fixada a la memòria. En un clar de la boira, abans d'entrar en el desert de Los Monegros, he vist un poblet, i entre el poblet i nosaltres, molt a prop de la via de l'AVE, una bassa bastant gran amb aigua pels recs. I al bell mig de la bassa, dempeus, hi havia una meravellosa cigonya adulta picotejant a l'aigua per alimentar-se dels insectes que volaven amb el naixement del dia. Una de les imatges més impressionats que he vist en els darrers anys.
Sobre 2/4 de 9 el tren s'ha aturat a l'estació de Saragossa, on s'ha omplert del tot.
I, a partir de Saragossa, hem iniciat la gran cavalcada cap a Madrid, i, mentre la boira s'esvaïa fins deixar pas a un sol magnífic després de pasar les muntanyes del Sistema Ibèric, el tren AVE mantenia un promig de velocitat entre 280 i 301 km/hora.
A les 9.50, després de 2 hores i 50 minuts des de la sortida de Barcelona-Sants, hem entrat a l'estació de Madrid-Puerta de Atocha, on hem vist entrar i sortir els AVES que cubreixen totes les línies d'Alta Velocitat espanyoles. El nostre era un modern Siemens alemany, però a Atocha hem vist també els clàssics AVE de Sevilla, també utilitzats fins ara per l'Euromed, i també els controvertits "patos" de Talgo, amb la seva estranya cara.
Un comentari d'avertiment: aneu al lavabo al tren, a tota l'estació d'Atocha - que és molt gran-, només hem vist un lavabo, que costa de trobar i està en un estat lamentable a causa dels propis usuaris que l'embruten.
Hem anat caminant al centre pel Passeig del Prado. Hem pujat per la Carrera de San Jerònimo passant per davant del Congrès dels Diputats, on hi havia els típics turistes fent-se la fotografia amb els lleons de l'entrada. I hem arribat a la Puerta del Sol, actualment en obres.
Impressiona en aquest recorregut, des de que surts d'Atocha, que tots són grans edificis de poder, tot són seus de ministeris, grans museus -al Reina Sofia hi ha el Guernika de Picasso, no hem entrat, ja l'hem vist moltes vegades per mostrar-lo a familiars que el volíen veure-, grans bancs i institucions molt diverses. és veritat que a l'arquitectura de madrid és mastega el poder impressionant d'una potència amb vocació imperial. A Barcelona ho tenim tot més cassolà i a escala humana. Nosaltres no som deus, tan sols éssers humans. No necessitem aquestes piràmides del poder.
Hem arribat per un carrer lateral de Sol a la Plaça Major, i després hem tornat cap a Sol, on hi havia una gran massa humana arreu, amb gran predomini de gent d'origen llatí, i moltes noies joves de tots els origens racials i de gran bellesa i una forma de vestir potser una mica més clàssica o moderada que a Barcelona. Però pot ser això és tan sols una sensació subjectiva.
A Madrid els termòmetres marcàven 24 graus, i la lluminositat del sol i la gran claror del dia gairebé feien mal a la vista.
Hem entrat als grans magatzems que hi ha a Sol, hem pres alguna coseta a la cafeteria -no us equivoqueu, aqui no existeix un "biquini", aquí s'ha de demanar "un sandwich calent de pernil i formatge"- i hem començat a passejar lentament de tornada cap a l'estació d'Atocha.
Hem passat per un carrer peatonal interior, crec que el carrer Huertas, que porta directament de Sol a la zona d'Atocha passant pel barri tradicional del Madrid antic. Sorprèn el gran nombre de restaurants i bars de tot tipus que hi ha.
En fi, a les 3 hem sortit de l'estació d'Atocha a bord del nostre tren de tornada, un AVE Siemens directe fins a l'estació de Sants. A 1/4 de 5 hem vist de lluny el Pilar de Saragossa, a les 3/4 de 5 hem tornat a veure la silueta de la Seu de Lleida, i a 2/4 de 6 el tren entrava a l'estació de Sants de Barcelona. El recorregut de tornada ha esta, per tant, molt curt al no fer cap parada, hem estat 2 hores i 30 minuts del centre de Madrid al centre de Barcelona.
Ah, i, cal dir-ho, els únics lavabos de l'estació de Sants de Barcelona estaven també impresentables, igual que els d'Atocha.
I abans de les 6 entràvem de nou a casa nostra, al carrer Guitard, una mica menys de 12 hores després d'haver-ne sortit al matí.
Ens hem llevat a les 5, i a les 6 i uns minuts hem baixat caminant a l'Estació de Sants, que queda a uns 10 minuts a peu de casa. Havíem d'agafar el tren AVE que surt de Barcelona a les 7 del matí.
Hem arribat a l'estació a una mica més de 1/4 de 7. Ja hi havia cua per fer el chek-in i control de seguretat.
Exactament a 2/4 de 7 han obert les tanques i hem passat ràpidament el control de seguretat. Després, els que portàvem bitllets normals hem baixat ràpidament a les vies de sortida de l'AVE, mentre els que portàven el paper imprès per Internet a casa seva havíen de fer un tràmit més complicat.
Hem sortit amb puntualitat exacta a les 7 en punt. Començava a néixer el dia, humit i boirós, molt boirós, amb zones de poca visibilitat.
El promig de velocitat ha anat augmentant, estabilitzant-se de moment a la zona entre 240 i 270 km/hora.
Tot passava ràpidament, Martorell, cap a Tarragona. Hi havia molta boira. En aquest tram hem vist que el panel del tren marcava per primera vegada que anàvem a 300 km/hora.
Passada mitja hora, a 2/4 de 8, hem passat a prop de Tarragona i la via ha girat en direcció a Lleida, per on hem passat -es veia la Seu de lluny-, sobre les 8, quan portàvem 1 hora de viatge.
Llavors el tren s'ha estabilitzat a una velocitat que anava oscil.lant entre 280 i un màxim de 302 km/hora, entre Lleida i Saragossa.
I ha estat aquí on he vist la millor imatge del dia, una escena que se m'ha quedat fixada a la memòria. En un clar de la boira, abans d'entrar en el desert de Los Monegros, he vist un poblet, i entre el poblet i nosaltres, molt a prop de la via de l'AVE, una bassa bastant gran amb aigua pels recs. I al bell mig de la bassa, dempeus, hi havia una meravellosa cigonya adulta picotejant a l'aigua per alimentar-se dels insectes que volaven amb el naixement del dia. Una de les imatges més impressionats que he vist en els darrers anys.
Sobre 2/4 de 9 el tren s'ha aturat a l'estació de Saragossa, on s'ha omplert del tot.
I, a partir de Saragossa, hem iniciat la gran cavalcada cap a Madrid, i, mentre la boira s'esvaïa fins deixar pas a un sol magnífic després de pasar les muntanyes del Sistema Ibèric, el tren AVE mantenia un promig de velocitat entre 280 i 301 km/hora.
A les 9.50, després de 2 hores i 50 minuts des de la sortida de Barcelona-Sants, hem entrat a l'estació de Madrid-Puerta de Atocha, on hem vist entrar i sortir els AVES que cubreixen totes les línies d'Alta Velocitat espanyoles. El nostre era un modern Siemens alemany, però a Atocha hem vist també els clàssics AVE de Sevilla, també utilitzats fins ara per l'Euromed, i també els controvertits "patos" de Talgo, amb la seva estranya cara.
Un comentari d'avertiment: aneu al lavabo al tren, a tota l'estació d'Atocha - que és molt gran-, només hem vist un lavabo, que costa de trobar i està en un estat lamentable a causa dels propis usuaris que l'embruten.
Hem anat caminant al centre pel Passeig del Prado. Hem pujat per la Carrera de San Jerònimo passant per davant del Congrès dels Diputats, on hi havia els típics turistes fent-se la fotografia amb els lleons de l'entrada. I hem arribat a la Puerta del Sol, actualment en obres.
Impressiona en aquest recorregut, des de que surts d'Atocha, que tots són grans edificis de poder, tot són seus de ministeris, grans museus -al Reina Sofia hi ha el Guernika de Picasso, no hem entrat, ja l'hem vist moltes vegades per mostrar-lo a familiars que el volíen veure-, grans bancs i institucions molt diverses. és veritat que a l'arquitectura de madrid és mastega el poder impressionant d'una potència amb vocació imperial. A Barcelona ho tenim tot més cassolà i a escala humana. Nosaltres no som deus, tan sols éssers humans. No necessitem aquestes piràmides del poder.
Hem arribat per un carrer lateral de Sol a la Plaça Major, i després hem tornat cap a Sol, on hi havia una gran massa humana arreu, amb gran predomini de gent d'origen llatí, i moltes noies joves de tots els origens racials i de gran bellesa i una forma de vestir potser una mica més clàssica o moderada que a Barcelona. Però pot ser això és tan sols una sensació subjectiva.
A Madrid els termòmetres marcàven 24 graus, i la lluminositat del sol i la gran claror del dia gairebé feien mal a la vista.
Hem entrat als grans magatzems que hi ha a Sol, hem pres alguna coseta a la cafeteria -no us equivoqueu, aqui no existeix un "biquini", aquí s'ha de demanar "un sandwich calent de pernil i formatge"- i hem començat a passejar lentament de tornada cap a l'estació d'Atocha.
Hem passat per un carrer peatonal interior, crec que el carrer Huertas, que porta directament de Sol a la zona d'Atocha passant pel barri tradicional del Madrid antic. Sorprèn el gran nombre de restaurants i bars de tot tipus que hi ha.
En fi, a les 3 hem sortit de l'estació d'Atocha a bord del nostre tren de tornada, un AVE Siemens directe fins a l'estació de Sants. A 1/4 de 5 hem vist de lluny el Pilar de Saragossa, a les 3/4 de 5 hem tornat a veure la silueta de la Seu de Lleida, i a 2/4 de 6 el tren entrava a l'estació de Sants de Barcelona. El recorregut de tornada ha esta, per tant, molt curt al no fer cap parada, hem estat 2 hores i 30 minuts del centre de Madrid al centre de Barcelona.
Ah, i, cal dir-ho, els únics lavabos de l'estació de Sants de Barcelona estaven també impresentables, igual que els d'Atocha.
I abans de les 6 entràvem de nou a casa nostra, al carrer Guitard, una mica menys de 12 hores després d'haver-ne sortit al matí.
1 comment:
impressionant!
amb 12 hores vas i tornes de madrid, amb temps encara de fer uns passejos i tal...
2 hores i mitja per tornar?
que vèstia, barcelona-puigcerdà són tres hores des de sants. és increïble...
ah, jo havia sentit a dir que si vols un bikini has de demanar un mixto, et sona?
no sé... també em van dir que per demanar pa amb tomàquet utilitzés la paraula "restregar", que jo no coneixia, però em va anar bé en alguns llocs que si no igual te'l tallaven a rodanxes i les fotien dins del bocata... no no, con el tomate restregado, por favor...
vinga, salut!
Post a Comment