A Barcelona la nit és xafogosa... Però a Montràs la nit és fresca al camping Relax... Música del Brasil prop de la piscina, l'harmonia és la cançó... Va passar la tempesta, ja refeblida i sense pluja, cap a la mitjanit... Venia de la França del Rosselló... Platges d'ahir i de demà... Es Castell no, encara té meduses... Millor S'Illa Roja, Fornells, potser Sa Tuna o Sa Riera... Fins i tot un creuer o una barca a les Medes... Lluny de Calella de Palafrugell, massa plena d'estiuejants...
Mentrestant, els autonomenats Jutges de la Humanitat pontifiquen sense aturar-se ni un segon... I ens diuen el que hem de creure que està bé i el que està malament... Ho analitzen tot, s'hi fiquen en tot, ho valoren tot... Però no saben el teu secret: tu no ets un serf, no ho has sigut mai, tu dictes les teves pròpies normes... Això t'ho va ensenyar la teva mare, la republicana catalana que de nena va veure a Companys i va tenir mestres llibertaris que van desaparèixer a 1939... Sí, ella t'ho va ensenyar, a tu i al teu germà, amb el somriure i la complicitat del teu pare, el guàrdia civil canari...
No comments:
Post a Comment