Veus les fulles a terra...
Sempre hi ha fulles que parlen..
A Arnojäger, Fabregat, Francis, la Riera...
Cada fulla té una història, un passat, un nom...
Son fulles que ja han caigut,
que han obert la porta de la seva gàbia
i han volat..
S'han enamorat d'uns estornells
quan passaven pel cel de Tiana
i han abandonat l'arbre, la planta...
De vegades les mou un ventijol i recorden...
Todes elles, les antigues, les d'ara,
caben a l'amor de les teves mans...
I, aviat, la primavera...
Noves fulles brollaran...
No comments:
Post a Comment