I necessitem respirar el futur,
tal com la rosa gaudeix de l'aigua
del núvol burleta
que ens amaga la pluja matinera.
Les aus esperen els vents
amb els somnis dels cims
per sota de les seves
ales de plata.
El cor suspira,
la llum de l'esperança torna
amb la força del volcà...
I la terra camina cap el sol...
Els cignes m'acompanyen fidels,
amb la meva cançó als estels
brollant dels llavis
de les meves fades,
amb la música entremeliada
dels pícars follets...
I m'endinso al bosc...
Llums de plata,
delicats dits que m'acaronen
el front...
Dormir...
Febrer 2007
No comments:
Post a Comment