A l'inici dels temps
tot era clar
i amagat...
Eres la llum,
i presenties
l'ombra dels dubtes
i el sol que amaga
els misteris de la nit.
Cal mostrar-te com ets,
cal ésser com et mostres....
Però, potser,
et cal, primer,
alliberar-te...
De tu mateix,
dels altres, del món,
de la joia i la tristesa...
Ésser el vent
que arrossega la por,
descobrir allò que ens és
desconegut i amagat
als més llunyans indrets
de l'univers infinit
del nostre cor...
Sí,
cal saber
quan aparèixer
i desaparèixer,
aprofundir
la recerca interior...
El cim a la ciutat...
La meravella
del so del silenci...
No comments:
Post a Comment