El món pot esperar...
Algun dia tornaràs a l'antiga llar...
Ara voles per mars i cels,
lliure com el parfum de les flors
que olores al teu jardí...
Primavera eterna als cors...
De vegades agafes de terra
una fulla...
La mires amb ulls silenciosos,
preguntant on ha quedat
la seva verdor...
Algun dia trobaràs la resposta,
sorpresa amb la crueltat
de la indiferència del temps...
L'emoció de saber els seus noms...
I el teu nom...
Reflexes escadussers del sol
i la lluna que han passat
pel teu camí...
Les arrels que brollen a les mans...
Inocència de l'ocell
que surt del niu
camí del cim de l'àliga...
Fins que ens banyem nus
a l'oceà de l'infinit
portant a la ma
aquella branca de romaní
i als llavis
les fulletes de farigola...
Somnis i realitats...
No comments:
Post a Comment