Has passat pel cim, ja et trobes a l'altre costat, mires endavant i enrera... Un bell i vell paisatge de la teva vida... Dies de pluja i dies de platja a l'hivern...
Tan dolç i amarg és aprendre a no poder fer allò que t'era tan fàcil...
Ara penses i medites, abans et deixaves portar... El brogit de l'escuma al trencant de les onades a l'escollera, amb els ulls al sol ixent...
Aquella habitació a les fosques vista des del balcó que donava a Es Port de Ciutadella, aquell moviment d'ulls... Rissaga...
La sorra freda de la matinada a Ses Salines d'Eivissa, cossos sortint de l'aigua amb el to daurat dels primers raigs de sol del dia...
Les rialles dels calfreds que sentíem quan ens queien les gotes d'aigua de pluja horitzontal que regalimaven les fulles de laurisilva al Parc Nacional de Garajonay, a l'illa de La Gomera...
I quan m'acaronava el sirocco del Sahara, mentre defensàvem la posició d'Edchera en aquella història invisible i desconeguda que mai no oblidaré... Els carrers blancs de El Aaiun...
La Barcelona cassolana i, malgrat tot, molt catalana dels darrers anys del dictador... Molt més que ara... Oh, sí, les ironies i sorpreses del destí...
I així va arribar febrer de 1.976, el meu primer Carnestoltes a l'escola, quan el món semblava que acabava de néixer... Fins ahir, el darrer Carnaval als antics edificis de Can Solei... La història de la vida que passa...
La disfressa de la meva classe de 4t., els meus petits i petites paracaigudistes... Tan fidels i estimats com els de veritat, a l'any 1971, al Sahara, mentre el sol desapareixia per l'horitzó, roig encès. i la nit adormia les dunes i les pedres de la Saguia El Hamra...
Una llum llunyana senyalava l'Oasi de El Messeied...
El silenci se sentia al desert...
