RETORN A LA VELLA ESCOLA ARTUR MARTORELL, 4 MARÇ 2009

Plovia a Badalona.
Era el dimecres 4 de març de 2009, tocades al monestir les campanades de les 3. Els pares i mares preceptors ja s’havien endut els novicis i novícies a fer les labors de la tarda a les respectives aules monacals. Jo vaig sortir del recinte per la porta sud, la que dóna a les pinedes que acompanyen els edificis de l’antic monestir. Els dimecres a la tarda és el dia que estic alliberat del servei directe de "ora et labora" al recinte de Can Solei i em puc anar a fer meditació a la ciutat de Barcelona.
Em vaig dirigir cap els antics edificis i vaig sentir l’aura de tots els anys de la meva vida que hi he passat, des de 1975 fins que vam marxar als nous tecno-edificis actuals ara fa 2 anys, a març de 2007…
32 anys als edificis de Can Solei...
Vaig passar per la pista, ara amb un camí obert a Ca l’Arnús, vaig veure les finestres clausurades amb totxos de l’edifici Est, vaig recórrer l’espai entre els dos edificis, sense cap canvi aparent, i vaig aturar-me uns minuts al “meu” edifici, el que dóna a l’Oest…
Tants anys… Tutor de tants curs d’EGB i després de Primària… Els records…
El viatge a Menorca l’any 1987 com a tutor de 8è…
Les colònies a Canillo (Andorra) i a Santa Maria de Meià a Lleida amb 7è…
Les aventures per camí nevat de Viladrau, sota el torb, en unes colònies de 6è al Montseny…
El Delta de l’Ebre, amb els croissants i ensaïmades gegants de l’esmorzar de Ca l’Amadeu…
Els animals de la granja de Sant Iscle de Colltort a La Garrotxa i els gats de Riera de Ciuret al Montseny…
I la platja de Canet de Mar fent el camí d’Arenys a més de 30 graus…
I en la Prehistòria, les estades a Lourdes La Nou i Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà…
I L’Esquirol, i Can Toni Gros…
Temps hi haurà d’explicar-ho tot, de recordar-ho tot… Tot ha quedat aquí, dins dels antics edificis, dins del meu cor i la meva memòria… I la de vosaltres, tots i totes els que ho vau viure amb mi…
Vaig sortir del Parc donant una nova ullada als edificis des de l’Era… La palmera de l’Era…
Continuava plovent al parc, però al meu cor retornava, després d’alguns dies de tenebres, la llum del sol…
El sol del passat, que m’il.lumina el futur…