2009 ECOCARDIOGRAMA DELS 60 ANYS

23 DE MARÇ DE 2009, FAIG ELS 60 ANYS...

30 DE MARÇ DE 2009, EM FAN UN ECOCARDIOGRAMA COMPLET A CARDIOLOGIA DE L'HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA, PER ENCÀRREC DELS MEUS AMICS I AMIGUES D'ENDOCRINOLOGIA DEL MATEIX HOSPITAL...

Sí, he arribat ja als 60 anys. Impressiona, no? 60!!!!! I no m'ho sembla, al mirall veig la mateixa persona que fa un mes, quan la meva edat encara començava amb un 5...
Però ara ja la primera xifra és un 6... Potser hi ha qui pensa de que ja és hora de posar una mica de seny al meu tarannà... Fins i tot m'ho diuen... Però jo no n'estic d'acord... Ans bé, al contrari, penso que és ara, a l'inici de tots els meus finals, quan he de ser més fidel a mi mateix, i a tot el que ha estat la meva vida, al Josep Maria que molta gent -que sempre portaré al meu cor-, em manifesta que coneix i estima. I tenen raó, jo no vull ser cap altra persona, la persona que d'altres, potser de bona fe, em demanen, però que no seria jo, tan sols fóra una espècie de fantasma semblant a mi però amb totes les correccions i adequacions que sembla demanar l'any 2009 i els següents que vindran, i en els que participaré des d'altres espais i universos de la vida i els sabers allunyats dels actuals.

I, ha coincidit l'aniversari -23 de març-, amb el complet Ecocardiograma que em van fer ahir, dia 30 de març, al servei de Cardiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona. Quan he acabat he demanat al metge un avançament oral de l'informe, i m'ha dit que no hi ha cap tema greu en perspectiva fins on ha pogut observar a l'Ecocardiograma. O sigui que, el meu cor sembla estar en bon estat, Deo Gratias! Però jo estic content de que aquest bon estat és també cert en altres aspectes que no són el clínic. Crec que el meu cor -o la meva ànima, no sé-, és capaç d'emocionar-se com als 15 anys... Que és capaç de sentir solidaritat, germanor, estima, comprensió, com quan era un cor ben jove. I penso que, en aquest aspecte, ho és tant com el primer dia, de jove. Molt més que el cor d'altres que potser tenen molts anys físics menys que jo, però als que ha envellit l'ànima -o el cor-, massa aviat... I el món n'està ple, per desgràcia, d'exemples d'això...

2009 MADRID FOUR TOWERS 2 - Les 4 torres de Madrid, etapa del viatge iniciàtic del 60è aniversari

DISSABTE 21 DE MARÇ DE 2009
VIATGE INICIÀTIC DEL 60È ANIVERSARI
EL FUTUR:
LES 4 NOVES TORRES DE MADRID
MISTERI?
ENIGMA?
POR?
PORTA AL CEL?
ENTRADA A ALLÒ DESCONEGUT?
CAMÍ DEL FUTUR...

2009 MADRID FOUR TOWERS 1

2009 THE EUROPE TOWERS OF PLAZA CASTILLA, MADRID,

Les estranyes i enigmàtiques Torres Europa de la Plaça Castilla de Madrid, protagonistes del film "El dia de la Bèstia", de l'Alex de la Iglesia, també conegudes com "La Porta de Madrid"
Madrid, 21 de Març de 2009
Viatge iniciàtic del meu 60è aniversari.

DISSABTE 21 DE MARÇ DE 2009 PRECELEBRACIÓ DEL 60è ANIVERSARI

1.
CELEBRACIO D'ANIVERSARI. DISSABTE 21 DE MARÇ DE 2009. DINAR A LA PUERTA DEL SOL DE MADRID.
L'any 1975, tot just haver començat a ser mestre de l'escola Artur Martorell de Badalona, vaig anar a Madrid centre per temes familiars i vaig dinar a la Puerta del Sol. Ara, a 2 dies dels 60 anys, i quan estic arribant de forma imminent al final del camí a l'escola, ha estat un bon moment per tornar a dinar al mateix indret i reflexionar sobre la relativitat del temps i l'espai. No sembla que hi hagin passat 34 anys entre els 2 dinars. O potser sembla que ha passat una eternitat... És molt curiós, no aconsegueixo recordar la visita de 1975 en colors, per més que ho intento. Recordo aquell dia a Madrid a la tardor de 1975 EN BLANC I NEGRE, cosa absurda donat que el món sempre ha estat en color. També hauria de reflexionar sobre això, però no en tinc, de temps, per pensar tant en temes filosòfics...

2.
DISSABTE 21 DE MARÇ DE 2009. CAMINAR LENTAMENT FINS LA PUERTA DE ALCALÀ, UN BON PASSEIG PER DESPRÉS DE DINAR SOTA EL SOL DE PRIMAVERA, 23 GRAUS...
Sí, miralá, miralá, miralá, la Puerta de Alcalá. Per la meva generació aquesta cançó de l'Ana Belén i en Victor Manuel va ser un símbol de la transició, l'arribada de la llibertat i la democràcia. I ho continua essent el record històric del seu constructor, el rei Carlos III, lliberal i avançat, massa avançat per la tancada societat espanyola de la seva época. Recordo el divertit i revelador somriure irònic a la història i al futur d'en Carlos III als retrats seus de Goya i Mengs que hi ha al Museu de El Prado...

SANT JOSEP 2009, PRIMAVERA A L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA

Avui dia de Sant Josep de 2009...
He estat tot el dia a l'escola, hi havia vaga de mestres, però per sorteig m'ha tocat ser uns dels mestres dels serveis mínims.
La solitud de les aules, la vella cançó de la tuna... "Triste y sola, sola se queda la escuela..."
Però el silenci permet la reflexió, aturar-te un moment, veure on ets, i, especialment, qui ets, i, llavors, somriure davant del devenir del dia a dia..,
Sí, cal de vegades una aturada per tornar a veure el paisatge sencer més enllà de les boires que passegen sovint pels alts cims...
Sant Josep de 2009...
Primavera pressentida...
Camí de barlovent, de nou.

2009 PENSANT EN ELS PIRINEUS, DES DELS CARRERS DE CIUTAT

Per l'Isaac, que avui fa 34 anys i va deixar els carrers de ciutat, entre ells aquest de la fotografia feta a la nit de Badalona, per viure al bell mig dels Pirineus, a l'Aran.
Per molts anys!

La nit del Pirineu...
Firmament d'estels amb llums enigmàtiques
que travessen el cel...
Boscos que descansen,
potser fins i tot dormen,
acaronant el pas de l'ós...
Remor d'aigua al gorg,
ombres que baixen i retornen al bosc...
Potser una mica de boira
anuncia la propera albada
més enllà de la neu dels cims...
Soques i roques, solitud i silenci
en la cantada dels éssers del bosc...
Brots tendres sota el gebre antic,
aus i ocells a l'aixopluc del tossal...
Un ventijol s'esmicola pel barranc,
joia de flaires baixant per la vall...
Presències fugisseres tornen de les boscúries,
ombres que van i venen...
Somnis de la màgia de roques i molses...
Els cims a la ciutat del cor...
Pirineu...
Aran...

JMDP "Pirineu, els cims a la ciutat"
Per l'Isaac
15 març 2009

2009 OUR CAT TIGRIS El nostre gat Tigris

Març de 2009
El nostre gat, en Tigris, de nit, al seu sofà favorit...


March, 2009
Our cat Tigris, by night, in your favorite armchair...

2009 BADALONA'S BEACH IN THE WINTER Imatges d'hivern de la platja de Badalona

Març de 2009
Flaires de primavera...
L'hivern acaba.
La platja de Badalona es prepara per l'estiu.
Encara no, encara no...
Però aviat.

In March, 2009
We Smell the spring
The nearby winter end...
Badalona's beach is prepared for the summer.
Still not, yet not...
But soon....

MATINADA DE LLUNA PLENA DE MARÇ DE 2009

Dedicat a unes bones amigues, que són Fades i Bruixes, i que cada nit de Lluna Plena, com aquest 12 de març de 2009, es reuneixen en un sopar dedicat a la Lluna, en algun indret entre la Serralada de la Conreria i la mar de Montgat i fan powers per atraure bones energies a la humanitat, tot complint el rite màgic d'ensenyar el cul a la Lluna Plena...

Lluna plena a es pla de ses bruixes anit!
Akelarre a les envistes de son mar d'aquí...
Antigues cançons de fades sense por
amb conjurs d'antics records...
Balls a l'entorn de la llar de foc,
ulls encesos amb les brases del resplendor...
Lluna Plena, culs de bruixes mirant el cel dels estels...
Llàgrimes d'argent en la foscor del mar.
Ulls de felins, somriure de germanor...
Vosaltres sabeu el que és estimar.

(Akelarre de març a les envistes del mar, JMDP 2009)

1971 PASSEJANT PER EL AAIUN, SAHARA OCCIDENTAL (Dedicat a Jordi i la seva nova sahariana)

JMDP 1971-1972, ATN Grup Nòmada "Smara" III, 2a C. (Edchera-Daora, Sahara, A.O.E.)
Va ser a desembre de 1971, al desert del Sahara... Havia de fer una sèrie de compres, i vaig agafar el cap de setmana llarg per deixar la Base Avanzada de Edchera i anar amb un dels tot-terrenys de la companyia a la capital, El Aaiun, de permís de cap de setmana. Hi havia gent que anava a alguna pensió o hostal, però jo m'allotjava directament en la caserna principal de la meva unitat, en el Cuartel General de la Agrupacion de Tropas Nómadas del Sahara, on sempre em facilitaven un lloc on dormir, respectant, és clar, les normes i horaris militars. Recordo de El Aaiun dos llocs on menjava molt bé, una taverna clàssica d'un canari que feia una paella de marisc perfecta, a l'estil de les que ens agraden a Catalunya,i, com no, el meravellós i elitista restaurant del Parador Nacional de El Aaiun, actualment transformat en una de les seus del govern marroquí del territori del Sahara Occidental.
Poques vegades vaig utilitzar aquest uniforme oficial de passeig de l'Agrupació de Tropes Nòmades del Sahara, de fet jo preferia saltar lliurement de duna a duna en la llibertat de la zona situada entre Edchera, Daora, la frontera amb el Marroc i la costa atlàntica del Sahara fins Playa Aaiun... El Aaiun era una ciutat força complicada, on havien passat ja coses molt greus, que són història, i on no et senties tan a gust com en la solitud dels dies i nits del desert...

(Jordi: el color d'aquesta jaqueta sahariana de l'uniforme de passeig de ATN era marronet clar tirant a beig... Et sona...?)

RETORN A LA VELLA ESCOLA ARTUR MARTORELL, 4 MARÇ 2009

Plovia a Badalona.
Era el dimecres 4 de març de 2009, tocades al monestir les campanades de les 3. Els pares i mares preceptors ja s’havien endut els novicis i novícies a fer les labors de la tarda a les respectives aules monacals. Jo vaig sortir del recinte per la porta sud, la que dóna a les pinedes que acompanyen els edificis de l’antic monestir. Els dimecres a la tarda és el dia que estic alliberat del servei directe de "ora et labora" al recinte de Can Solei i em puc anar a fer meditació a la ciutat de Barcelona.
Em vaig dirigir cap els antics edificis i vaig sentir l’aura de tots els anys de la meva vida que hi he passat, des de 1975 fins que vam marxar als nous tecno-edificis actuals ara fa 2 anys, a març de 2007…
32 anys als edificis de Can Solei...
Vaig passar per la pista, ara amb un camí obert a Ca l’Arnús, vaig veure les finestres clausurades amb totxos de l’edifici Est, vaig recórrer l’espai entre els dos edificis, sense cap canvi aparent, i vaig aturar-me uns minuts al “meu” edifici, el que dóna a l’Oest…
Tants anys… Tutor de tants curs d’EGB i després de Primària… Els records…
El viatge a Menorca l’any 1987 com a tutor de 8è…
Les colònies a Canillo (Andorra) i a Santa Maria de Meià a Lleida amb 7è…
Les aventures per camí nevat de Viladrau, sota el torb, en unes colònies de 6è al Montseny…
El Delta de l’Ebre, amb els croissants i ensaïmades gegants de l’esmorzar de Ca l’Amadeu…
Els animals de la granja de Sant Iscle de Colltort a La Garrotxa i els gats de Riera de Ciuret al Montseny…
I la platja de Canet de Mar fent el camí d’Arenys a més de 30 graus…
I en la Prehistòria, les estades a Lourdes La Nou i Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà…
I L’Esquirol, i Can Toni Gros…
Temps hi haurà d’explicar-ho tot, de recordar-ho tot… Tot ha quedat aquí, dins dels antics edificis, dins del meu cor i la meva memòria… I la de vosaltres, tots i totes els que ho vau viure amb mi…
Vaig sortir del Parc donant una nova ullada als edificis des de l’Era… La palmera de l’Era…
Continuava plovent al parc, però al meu cor retornava, després d’alguns dies de tenebres, la llum del sol…
El sol del passat, que m’il.lumina el futur…

DELTA DEL RIU LLOBREGAT, RESERVA NATURAL LES FILIPINES EL REMOLAR, 5 de març de 2009

Dijous 5 de Març de 2009
Hem tornat al delta de Llobregat. Hem anat altra vegada a recórrer la petita llar precàriament protegida on sobreviuen ocells i aus de la fauna nativa catalana i migrant.
Em sembla haver vist les primeres orenetes d'aquest any, i l'altre mestre, Mr. Robert, ho ha confirmat, pensa que sí que ho eren.
I, malgrat la foscor, el fred i les fortes ventades del dia, alguna cosa s'anima al teu cor observant l'energia amb la que la vida s'agafa a les mínimes possibilitats que troba per seguir endavant.
Ja parlaré de les coses que hem vist i observat, però, com primera impressió, queda l'al.legria recuperada de viure després d'un dia caminant pels itineraris de Filipines-El Remolar, i per les dunes protegides de la platja de Viladecans-El Prat...
La vida...
Aus i ocells...
Plantes i amfibis...
Cavalls i insectes...

ALBADA EN CAN SOLEI - Can Solei's Badalona Park Sunrise

Arribava ahir a l'escola. Era la matinada del dia 2 de març de 2009. Arribant al parc, vaig veure com sortia el sol entre els arbres. A l'esquerra l'edifici oest de l'antiga escola, la meva llar durant 32 anys, entre 1975 i 2007, al fons el bosc del parc amb el sol ixent, a la dreta al fons els denominats edificis de La Caixa i l'edifici de la cantonada Seu d'Urgell - Margarida Xirgu, i en primer pla la realitat urbana de contenidors, cotxes i deixalles que fan el contrapunt de realitat necessari a la bellesa plàstica de l'albada.
I així em sento jo. Busco la bellesa, la serenor, el somriure, l'esperança de la sortida del sol, de l'inici d'un nou dia, i, en contrast, em trobo al bell mig del camí contenidors de coses alienes al meu cor, deixalles de corriols que un bon dia van desaparèixer del meu horitzó, sense arribar a adonar-me fins ara, potser sense voler arribar a adonar-me... A tothom li costa reconèixer que potser tot va ésser només un somni...
Però va ésser un bell somni durant els millors anys de la meva vida...
I em queda el somriure i l'estimació amb tants d'amics i amigues...
Forever.

THE SEA... IT'S A TIME OF WILD WAVES...

A TIME OF WILD WAVES..
(Quadern de bitàcora del dia 1 de març de 2009)

Sí...
La mar...
És temps d'onades salvatges...
És temps de navegar baixant i pujant muntanyes
de mar...
És temps de portar el timó
i no perdre el nord...
És temps de tancar les orelles
per no sentir el cant de les sirenes...
És temps d'allunyar-nos d'esculls i penyasegats...
És temps de posar proa a barlovent...
I apropar-nos al port del destí...
Endavant, mariners,
nosaltres som el vaixell i la mar...
Escuma de gotes de sal a la cara...
Ulls oberts,
mans fermes,
esperit fort...
I un petit ajut...
El teu ajut...

NO COUNTRY FOR OLD MEN (Ethan and Joel Coen, 2007) 4 OSCARS 2008 (NO ÉS PAÍS PER A VELLS)

Va guanyar 4 Oscars l'any 2008...
Però jo recordo especialment un dels personatges, amb el que em sento ara plenament identificat...
El vell sheriff a punt de retirar-se Ed Tom Bell, interpretat per Tommy Lee Jones (MEN IN BLACK), actor i cantant rocker de 61 anys... Jo estic a dies de fer els 60...
El seu somriure trist... La càrrega de tota una vida... El desencís, per molts motius, alguns d'ells inesperats... El proper final...
Sí, és un país, un món per a joves...
Però, fins a quina edat ets jove?
Qui decideix que ja no ets jove?
I si els que es consideren joves són en realitat més vells que tu?
I si ni s'ho imaginen?
Cada vegada més, Let It Be, la darrera cançó dels Beatles...
I també... With a little help from my friends, amb un petit ajut dels meus amics i amigues, com deia una altra vella cançó dels Beatles de la que hi ha una excel.lent versió de Joe Cocker al Youtube...

What would you think if I sang out of tune
Would you stand up and walk out on me
Lend me your ears and I'll sing you a song
And I'll try not to sing out of key
Oh, I get by with a little help from my friends
Mmm I get high with a little help from my friends
Mmm I'm gonna try with a little help from my friends

("With a Little Help from My Friends" (títol original: A Little Help from My Friends) cançó de John Lennon y Paul McCartney)