30 d'Octubre de 2008
Moltes hores a casa, baixa per fer moltes i moltes consultes, anàlisis i informacions de metges sobre el tema aparegut de la hiperglucemia i el risc de la hipoglucemia...
I sembla que encara hi ha per alguna setmana més...
No deixa de ser una rutina, però una rutina empipadora fins que t'acostumis, això de la diabetis... Has de tenir un gran control del que menges, per no passar-te d'hidrats de carboni i tenir els suficients greixos i proteïnes per anar tirant... I has de prendre insulina per metabolitzar els sucres (hidrats de carboni), i has de mirar el nivell abans de cada àpat, perquè si no menges el suficient també és dolent, i ho has d'equilibrar amb la insulina i l'exercici que fas, perquè si et baixen massa els sucres pots entrar en una crisi d'hipoglucemia, i llavors has d'actuar d'immediat prenent terrons de sucre, glucosa en glucosport o sucs de fruita..
I en tot això estic meditant ara, mentre el fidel gat Tigris em mira fixament, vigilant que tot estigui correcte.. Sí, encara que molts ho dubtin, els gats també poden ésser fidels, a la seva manera, no a la d'un gos, són gats, no gossos. I Tigris, ara que estic gairebé tot el dia a casa excepte quan surto a hospital i metges, o a fer exercici caminant, em segueix per tota la casa, com si em volgués protegir d'alguna cosa. Ara estic escrivint a l'ordinador, i Tigris s'ha posat al sofà que surt a la foto, però no a la part de dalt, sinó al seient, on nosaltres posem el cul, i sembla que està dormint, pero de vegades veig que obre una mica els ullets i em mira. I si dic el seu nom, els obre del tot i mou la cua, és un gat que reconeix el seu nom quan ho dius...
En Tigris és una presència que omple la casa aquestes hores i dies...
No comments:
Post a Comment