FRANCESC PERXACHS I JOSEP MARIA DAMAS DAVANT DE LA PORTA NORD DE L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA

Els temps canvien, venen i van, pero nosaltres i tot el que vam viure romanem per sempre...
Avui m'he trobat a la porta de l'escola al meu amic i company de tants anys, en FRANCESC PERXACHS, antic conserge des de finals dels anys 80 fins el 2004 o 2005, i actualment funcionari d'un altre departament de l'Ajuntament.
En Lluís, l'actual conserge, ens ha fet una foto als dos...
En Francesc... Una autèntica institució a l'escola durant tants anys...
En Francesc, les seves notícies i acudits cada matí...
En Francesc, les llàgrimes d'un alumne, en David, quan aquest alumne va marxar de l'escola a una altre indret de Catalunya sabent que probablement mai no tornaria a veure al seu gran amic Francesc...
En Francesc... Les llargues xerrades sobre quina era la millor anyada de Ribera de Duero, segur que la té ben guardada a la seva cava personal...
(Per cert, Francesc, què opines sobre els vins de les noves bodegues de El Priorat?)
En Francesc, compartint un secret, els dos, en realitat, som gats i per això els gats ens comprenen i estimen...
En Francesc, i la seva fidelitat a la llengua i a Catalunya...
En Francesc... Tantes i tantes anècdotes i aventures...