OCTUBRE 2008 TIGRIS EL PROTECTOR

30 d'Octubre de 2008

Moltes hores a casa, baixa per fer moltes i moltes consultes, anàlisis i informacions de metges sobre el tema aparegut de la hiperglucemia i el risc de la hipoglucemia...
I sembla que encara hi ha per alguna setmana més...
No deixa de ser una rutina, però una rutina empipadora fins que t'acostumis, això de la diabetis... Has de tenir un gran control del que menges, per no passar-te d'hidrats de carboni i tenir els suficients greixos i proteïnes per anar tirant... I has de prendre insulina per metabolitzar els sucres (hidrats de carboni), i has de mirar el nivell abans de cada àpat, perquè si no menges el suficient també és dolent, i ho has d'equilibrar amb la insulina i l'exercici que fas, perquè si et baixen massa els sucres pots entrar en una crisi d'hipoglucemia, i llavors has d'actuar d'immediat prenent terrons de sucre, glucosa en glucosport o sucs de fruita..
I en tot això estic meditant ara, mentre el fidel gat Tigris em mira fixament, vigilant que tot estigui correcte.. Sí, encara que molts ho dubtin, els gats també poden ésser fidels, a la seva manera, no a la d'un gos, són gats, no gossos. I Tigris, ara que estic gairebé tot el dia a casa excepte quan surto a hospital i metges, o a fer exercici caminant, em segueix per tota la casa, com si em volgués protegir d'alguna cosa. Ara estic escrivint a l'ordinador, i Tigris s'ha posat al sofà que surt a la foto, però no a la part de dalt, sinó al seient, on nosaltres posem el cul, i sembla que està dormint, pero de vegades veig que obre una mica els ullets i em mira. I si dic el seu nom, els obre del tot i mou la cua, és un gat que reconeix el seu nom quan ho dius...
En Tigris és una presència que omple la casa aquestes hores i dies...

2008 SORTIDA DE SOL DE TARDOR DES DE LA CLASSE DE 4T DE L'ESCOLA ARTUR MARTORELL

Ara que estic aquí, a casa, de metge en metge, fent coses i coses, torno la vista a les imatges que he pres aquest mes des de l'escola, abans d'apareixer aquest inesperat episodi d'hiperglucèmia crítica. I les fotografies comencen a tenir un significat diferent, hi veus els detalls i les implicacions psicològiques que fins ara no hi veies...
FOTOGRAFIA DE LA SORTIDA DE SOL VISTA DES DE LA CLASSE DE 4t. DE L'ESCOLA ARTUR MARTORELL. Feta a inicis d'Octubre DE 2008

EL JOVE GAT BLUE EYES I EL SEU PRIMER AMOR, LA GATETA HAPPY

El jove gat BLUE EYES té ja el seu primer amor, la gateta HAPPY, que viu a la mateixa casa de Tiana que ell.
La foto correspon a la nit del 14 d'Octubre de 2008, després d'haver sopat, hora habitual en que es posen a dormir...
SWEET DREAMS, LITTLE CATS...

EL JOVE GAT BLUE EYES CREIX, I JO CONTINUO VISITANT L'HOSPITAL CLINIC DE BARCELONA

Continuo visitant el Clínic, departament d'Endocrinologia.
Són un equip de gent molt competent i professional, bons metges, metgesses i infermeres.
Volen controlar a fons el meu excès de sucre i la meva super hipertensió. Em volen fer baixar molt -però molt!!!- de pes. M'han posat una diete superestricta i molt baixa de calories, només 1200 Kcal. per dia.
I proves, moltes proves. Durant les dues setmanes següents faré moltes proves i fins i tot un segon curset d'informació sobre aquest tema, al mateix Clínic. Suposo que a final de mes, si tot surt bé -o potser tan sols acceptable-, podré reanudar la vida habitual i tornar a classe, que ja en tinc ganes.
Els nivells de sucre comencen a sortir-me correctes, ara cal estabilitzar-ho.
Jo sóc bon nen i faig tot el que em diuen al Clínic.
Això d'autopunxar-te abans de cada dinar és tota una nova experiència.
Tinc molt en compte el gran advertiment que m'han fet la gent de l'equip d'Endocrinologia del Clínic: l'excès de pes porta a la hipertensió, les dues coses a la diabetis, i les tres són el camí segur a l'infart.
De mentre, el gatet Blue Eyes continua creixent, i cada vegada mostra més símptomes de ser un líder, un gat cap de gats. El pel li ha crescut, i cada vegada és més guapo. No sé si serà tan intel.ligent com el meu germà gat, en Tigris, però em sembla que porta el mateix camí. És molt carinyós i bon felí, i no et treu mai les ungles, pots jugar tranquil.lament amb ell.

LA GEMMA FÀBREGAS EM PARLA DE L'ESTRANY NOU EDIFICI DE BADALONA

Una ex-alumna i amiga, la Gemma Fàbregas, m'ha escrit el següent sobre l'estrany edifici que ha sortit a Badalona al costat nord de l'autopista, davant del pavelló del Joventut, i que vaig comentar en un post del 8 d'octubre:

Hola Josep Maria, sóc la Gemma Fàbregas i si no m'equivoco aquest estrany edifici és alguna cosa relacionada amb això de "Badalona Ciutat Europea del Bàsquet".
A mi m'han arribat veus que hi faran un centre comercial en això del Magic...

Thanks, Gemma!
A la fotografia de l'altre dia, del Magic vist de dia en direcció Barcelona, afegeixo ara aquesta fotografia, també des de l'autopista, però ara de nit i vist en direcció Mataró.

9 OCTUBRE 2008 DIA DE NEGUITS I SORPRESES MÈDIQUES...

9 d'Octubre de 2008...
Sorpreses...
Com diu la cançó, sorpresas nos da la vida, la vida nos da sorpresas...
Revisió de rutina anual de l'estat d'una antiga operació...

9 del matí...
Entrevista amb l'anestesista, dies abans de la intervenció al quiròfan...
Però hi ha una prova preoperatòria no correcta...
Apareix un excès de sucre...
Hiperglucemia...
No es pot operar i em remeten a la metgessa de capçalera...

12 matí
La metgessa de capçalera no perd temps, emet el pas immediat a urgències endocrinològiques del Clínic...

1 del migdia
M'atenen a la consulta de l'hospital de dia del departament d'endocrinologia del Clínic. Una doctora i unes infermeres molt atentes i amables...
Em fan anàlisis...
Tot es confirma...
M'injecten una primera dosi d'insulina, per fer baixar l'índex...
L'infermera em facilita un aparell per mesurar el sucre, i unes plomes per injectar la insulina...
Cada dia, abans d'esmorzar, dinar i sopar...

I la setmana vinent, tres dies, 13, 14, i 15 d'octubre, he d'estar ingressat com hospital de dia, de 10 del matí a 5 de la tarda, en aquest servei d'endocrinologia, per confirmar el tractament i informar-me de tot el relacionat amb aquest tema de la hiperglucemia, el seu tractament i els seus riscos...

I bé, aquesta és la novetat...
Cal mirar endavant i continuar lluitant, com sempre he fet a la vida.
I confiar en Deu i en el destí...

L'ANTIGA ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA VISTA DES DE LA NOVA

Octubre de 2008
Fotografies dels dos edificis de l'antiga Escola Artur Martorell de Badalona vistos des de la part alta de les grades del pati i camp d'esports de la nova escola, feta al fons de les llegendàries zones de Els Pins i Les Herbes on tants anys hi havíem pujat a jugar.

OCTUBRE 2008 NOVETATS A BADALONA

Anant per l'autopista, en direcció a Barcelona, just davant de l'estadi on juga el Joventut de Badalona i a l'altura del portal que té el radar de trànsit, fa anys que fan un estrany edifici allargat a l'estil dels gratacels horitzontals com l'Illa Diagonal a Barcelona.
Ara sembla que l'estan acabant, i hi ha símptomes que aviat serà inagurat, sigui el que sigui.
Ahir hi van posar uns rètols que diuen, em sembla, K Magic.
Aviat podré saber de què es tracta aquesta estranya construcció...

IMMADUR

M'has dit "immadur", perquè m'agrada jugar i no accepto que em renyin...
Primer potser m'he enfadat... Mai jo no t'he dit cap paraula que et pogués ferir... I per això m'ha sorprès sentir.te...
Però ha estat la història de la meva vida, jo mai no m'he ficat conscientment amb ningú, i molta gent ha aprofitat qualsevol tonteria per ficar-se amb mi... Ho tinc assolit, però, malgrat això, primer m'he enfadat...
I després...
El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans té aquesta definició:
Immadur:Que no està plenament desenvolupat físicament o psíquicament.
I, llegint aquesta definició, he somrigut i se m'ha passat la irritació...
Perquè és veritat...
I me n'orgulleixo de que sigui veritat...
Físicament, és evident, em falta molt desenvolupament físic per arribar a l'esteorotip d'aspecte físic idealitzat a la nostra cultura per motius estètics i sanitaris... És veritat, i moltes vegades he hagut de suportar crítiques merescudes al meu físic -fins i tot teves, moltes vegades m'has renyat per aquest tema-...
I psíquicament... Doncs també és veritat... Mai no m'he ajustat als arquetips de personalitat model que s'espera en els ambients benestants de la nostra societat... Sempre he estat un outsider, un fora de joc... Sempre m'he identificat amb totes les causes perdudes, amb els febles, amb els que no es poden defensar, humans o animals...
Sí, sóc immadur, si tingués una personalitat madura, faria les coses que fa tothom, i que jo no faig... Mantindria sempre opinions socials i polítiques correctes, cosa que no he fet mai... Aniria a actes, festes, espectacles, on es manifesta la superioritat cultural del nostre entorn... I, quan visités ciutats i nacions, aniria a museus i monuments en comptes de caminar pels carrers, visitar els barris allunyats del centre, respirar l'aire autèntic del poble...
Sí, és veritat, sóc immadur... I em moriré -que sigui el més tard possible, please- sense canviar, i defensant la meva forma de ser amb la cara al vent i els ulls ferms...

COMUNITAT VIRTUAL EX-ALUMNES DE L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA

A Setembre de 2008 ha estat creada, per uns ex-alumnes, una Comunitat Virtual d'Ex-Alumnes de l'Escola Artur Martorell de Badalona.

En poques setmanes ja hi ha més de 100 registrats, que estan penjant moltes fotos de les seves promocions de l'Escola Artur Martorell, que són molt emocionants de veure, ja que són imatges que fa molts anys que no veia.

Qui vulgui entrar ha de fer el següent:

Entrar a www.facebook.com i registrar-se

Una vegada registrats, cal anar a Grupos i entrar al grup "Ex-Alumnes de l'Escola Artur Martorell".
I una vegada has entrat, només cal navegar-hi i buscar gent que coneguis.

FRANCESC PERXACHS I JOSEP MARIA DAMAS DAVANT DE LA PORTA NORD DE L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA

Els temps canvien, venen i van, pero nosaltres i tot el que vam viure romanem per sempre...
Avui m'he trobat a la porta de l'escola al meu amic i company de tants anys, en FRANCESC PERXACHS, antic conserge des de finals dels anys 80 fins el 2004 o 2005, i actualment funcionari d'un altre departament de l'Ajuntament.
En Lluís, l'actual conserge, ens ha fet una foto als dos...
En Francesc... Una autèntica institució a l'escola durant tants anys...
En Francesc, les seves notícies i acudits cada matí...
En Francesc, les llàgrimes d'un alumne, en David, quan aquest alumne va marxar de l'escola a una altre indret de Catalunya sabent que probablement mai no tornaria a veure al seu gran amic Francesc...
En Francesc... Les llargues xerrades sobre quina era la millor anyada de Ribera de Duero, segur que la té ben guardada a la seva cava personal...
(Per cert, Francesc, què opines sobre els vins de les noves bodegues de El Priorat?)
En Francesc, compartint un secret, els dos, en realitat, som gats i per això els gats ens comprenen i estimen...
En Francesc, i la seva fidelitat a la llengua i a Catalunya...
En Francesc... Tantes i tantes anècdotes i aventures...