1983-2008 EMOCIONANT CARTA DE L'EX-ALUMNE DE LA PROMOCIÓ DE 1983 DE L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA, ORIOL GALGO I PEDRAGOSA.

El dia 9 de Setembre he rebut una molt, molt, molt, emocionant carta al bloc d'un ex-alumne de la promoció 1983 de l'Escola Artur Martorell de Badalona, l'Oriol Galgo i Pedragosa.
Aquesta carta és un homenatge a tothom que ha format part de la història d'aquesta escola, famílies, alumnes, mestres...
Aquí teniu el seu missatge, amb el més profund agraïment i record meu. A més de ser una escola, ens ho vam passar molt bé!!!
Thanks, Oriol!!!:

Hola Josep Maria o Pepote, com et dèiem o et diuen encara no ho sé. Quina enyorança haver trobat aquest bloc on parles del meu passat, del que sóc, del que visc, del que sento, de la força que vau crear en tots nosaltres.
Si pogués asseure-us a tots (els que em vau ensenyar a l'Artur Martorell) en fila -tal i com ens feieu asseure’ns- per dir-vos la bona feina que vau fer us en farieu creus.

Penso tant i tant en vosaltres, en la paciència, en la voluntat, en l'esforç, en la lluita que vau fer, que en cops de nostàlgia, agafo el cotxe (visc a Barcelona) i me'n vaig a donar una volta per la meva escola, i camino per les herbes, pels pins, per la pista, per l'era i pel parc i em transporta a una música, a plors i somriures, a braços trencats i a ulleres perdudes, a bates de colors, a flautes, guitarres i melòdiques, a dossiers, a tubs d'assaig i als imprescindibles "temes d'actualitat", em transporta a en Llach, a la Mª del Mar Bonet i a en Lennon (com vaig sentir un 9 de desembre del 81, la mort d'un cantant que amb prou feines sabia que havia cantat amb The Beatles i em feia sentir gran). Enrere quedava com a fet diferencial uns Ara va de Bó tant imprecindibles, així com un Xesco Boix que en hores de dutxa corrents cap a la feina en l'actualitat encara em regalo de tant en tant.
Quan obria la porta aquell temut Ricard Rodón que amb el seu tarannà tan particular entrava a la classe omplint de respecte i silenci unes arrels quadrades, que encara ara, no arribo a entendre. Mai va ser lo meu las matemàtiques, ell ho deu recordar, de mi com de tants altres.
On és la Carme Martinez, que tan amicalment entrava a classe amb una complicitat que et feia omplir de proximitat tots els afers al.lucinants que amagava la natura? I a sobre vam tenir la sort que ens toqués com a acompanyant al viatge de fi de curs a Menorca al 83!

I la Núria Orriols, que tanta impaciència tenia en fer-me col.locar bé els dits per fer sonar un "Fa" impossible de rascar en unes cordes que dia si dia també li tocava afinar en una guitarra barata que els meus pares em feien cuidar com si d'un Stradivarius es tractés.... I la pel.lícula que vam grabar amb ella en una ruinosa (moderníssima en el seu moment) càmera de filmar una ultrarealista visió de "Les joies de la Castafiore" en la que jo feia el paper mes estrafolari (com m'agradava disfressar-me!!!)
I quan tocava gimnàs, amb l'Andreu Casadevall (abans ho havíem fet amb el Toni Fogué) aquí si que podia marcar la diferència, corria bé, saltava bé i jugava bé... era lo fàcil i no m'havien de cridar massa l'atenció com en la resta d’hores lectives.
També la Rosa Maria Pontacq, molt important en els meus inicis. I la recordo i l'anyoro tant com els altres, la Rosa Maria Sadurní, la Maria Bizet, la Maria Àngels Pijoan (que ens va explicar un conte per a mi imprescindible i que ara explico als meus nebots i sempre em fa pensar en ella quan fèiem 3r d'EGB)...

I l'Anna Babra, aquestes són i seran sempre les meves paraules majúscules: pel davant i pel darrera, per haver arribat abans d'hora i per haver-me col.locat en el meu lloc sense haver-me aixecat mai la veu. Amb aquella poca alçada i amb aquella tremenda credibilitat, amb aquells texans de "pata de elefante",els Royal Crown fumats de dos en dos i aquella trepidant llibreta de notes, tant ordenada obligada a cobrir-se de colors, números i fletxetes amunt i fletxetes avall....
Amics, estimats, el que vau arriscar no ho sé, el que vau procurar tampoc, però, el que heu aconseguit en nosaltres, i ho puc extendre no només als de la promoció del 83 sinó a tants d'altres, és un record, una fortalesa i una manera de pensar/actuar que ens ha servit moltíssim en el decurs de les nostres vides. Vau fer i vam ser una escola diferencial i només el temps i la distància t'ho deixen veure com m'ho han fet veure a mi.
Us anyoro i us penso i us admiro i espero que algú (no se ben bé qui) s'animi a començar a organitzar alguna cosa pel 40è aniversari de l'Artur Martorell.

PD: Josep Maria, encara guardo la novel.la que ens vas fer escriure a 7è, i de tant en tant la rellegeixo, no només la novel.la sinó els comentaris que hi vas posar. Gràcies, per mantenir la disciplina, l'elegància i la constància durant tants d'anys....
Una forta abraçada
ORIOL GALGO I PEDRAGOSA

(Oriol: Ara, 25 anys després, la Carme Martinez és la "dire" de l'escola des d'aquest curs que comencem ara)