29 SETEMBRE 2008 - - - INICI DE SETMANA A L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA

Avui, dilluns dia 29 de Setembre de 2008...
Falten deu minuts per l'hora d'entrada a l'escola...
Matí molt agradable, fresquet però no fred...
La sortida del sol comença a escalfar l'aire que ens arriba de lluny...
A l'entrada del Parc, ja hi ha nenes i nens que esperen el moment d'anar a la seva classe...
L'entrada, el pati, les tanques de l'escola, el Parc de Can Solei...
Els pins, on tantes vegades havíem jugat a futbol les meves classes i jo entre 1975 i més o menys 1985, quan aquesta zona ja va passar a ésser "off limits" de l'escola, i només pujàvem un dia de la setmana... Però pujàvem...
A la dreta, la petita font per veure aigua al pati...
I al fons de la fotografia, la silueta de l'antic edifici Oest de l'Escola Artur Martorell, la meva llar entre 1975 i 2007...
Un dilluns, el darrer dilluns de Setembre de 2008...
Tot es va difuminant...
Tendre com una boira que comença a allunyar-se...
Potser algun dia pensi que tot ha estat un somni...

FOTO D'EN JOSEP MARIA I EL GATET BLUE EYES DEDICADA A EN PEP MARISTANY, VETERINARI DE TIANA

21 Setembre 2008

Aquí tenim una fotografia meva, Josep Maria, amb el gatet MUTIS-BLUE EYES que viu a casa d'unes amigues de Tiana, feta avui, dia 21 de Setembre de 2008

La fotografia està dedicada a en Pep Maristany, veterinari de Tiana i gran persona que s'estima molt la seva professió i tots els animals.

Ahir en Pep Maristany va conèixer i visitar el gatet MUTIS-BLUE EYES. Tenia una irritació ocular, i es va aprofitar la visita per fer les revisions i vacunes que corresponen a un gatet jove com aquest. A la seva cartilla de revisions diu que és un gatet de raça persa, encara que no té la cara xata típica d'aquests, sinó una cara molt guapa, semblant a la del nostre gat TIGRIS.

Fa uns mesos, en TIGRIS va estar força malament a causa d'uns càlculs de strubites que li van ocasionar una oclusió urinària, i només es va salvar per la gran qualitat professional d'en Pep i el seu amor pels animals. Encara recordem la cara d'en Tigris quan va estar internat dos dies a un dels box de cures intensives de la clínica veterinària d'en Maristany, fins que va reaccionar bé i es va salvar.

Thanks, Pep!

La primera setmana del meu darrer any a l'Escola Artur Martorell de Badalona

Un inici de curs més... És el que fa 34... Però també és el darrer... També n'hi ha a la meva classe de 4t. alumnes fills d'exalumnes meves a l'escola...
Inici tranquil, classe molt maca, treballadora, amable, bona gent. Quatre dies i ja em sento de ple el seu tutor com si fos ja de molts mesos... I a la classe hi passa molt també l'antiga tutora seva a 3r., la Laura, a la que estimen molt tots i totes...
I trobem a faltar molt també l'altre mestre que tenien a 3r., en Joan, ara mestre de la Generalitat Valenciana a Alacant.
Sí, dies tranquils... Avui xafogor i calor...
A la tarda, sala d'ordinadors, molta més xafogor... Posem la paraula dinosaure al Google...
A la nit, les teles donen noves imatges de l'accident del 20 d'agost a Barajas... Impressionants, es veu el moment on s'estavella i explota l'avió de Spanair...... En aquell moment el meu germà en Xavier i jo erem a molts pocs kilòmetres d'aquell indret terrible, dinant a la cafeteria de El Corte Inglés de la Puerta del Sol, al centre de Madrid, un dels pocs llocs frescos en un dels dies més xafogosos de l'estiu en aquella ciutat... Vam demanar gaspatxo, raves de calamars i "leche frita", postre típic madrileny, tot amb vi blanc ben fresc i aigua... Després, vam veure tot d'ambulàncies del SAMUR corrent pels carrers de Madrid, però no sabíem on anaven fins que vam veure la tele a la Sala Club de l'estació de l'AVE a Atocha...
Demà divendres... Final de la meva última primera de curs...

2008, EL FINAL DE L'ESTIU...THE SUMMERTIME END...

EL FINAL DE DE L'ESTIU DEL 2008... LA NOSTÀLGIA DEL MAR...

Setember 14, 2008, the summertime of sea end...

1983-2008 EMOCIONANT CARTA DE L'EX-ALUMNE DE LA PROMOCIÓ DE 1983 DE L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA, ORIOL GALGO I PEDRAGOSA.

El dia 9 de Setembre he rebut una molt, molt, molt, emocionant carta al bloc d'un ex-alumne de la promoció 1983 de l'Escola Artur Martorell de Badalona, l'Oriol Galgo i Pedragosa.
Aquesta carta és un homenatge a tothom que ha format part de la història d'aquesta escola, famílies, alumnes, mestres...
Aquí teniu el seu missatge, amb el més profund agraïment i record meu. A més de ser una escola, ens ho vam passar molt bé!!!
Thanks, Oriol!!!:

Hola Josep Maria o Pepote, com et dèiem o et diuen encara no ho sé. Quina enyorança haver trobat aquest bloc on parles del meu passat, del que sóc, del que visc, del que sento, de la força que vau crear en tots nosaltres.
Si pogués asseure-us a tots (els que em vau ensenyar a l'Artur Martorell) en fila -tal i com ens feieu asseure’ns- per dir-vos la bona feina que vau fer us en farieu creus.

Penso tant i tant en vosaltres, en la paciència, en la voluntat, en l'esforç, en la lluita que vau fer, que en cops de nostàlgia, agafo el cotxe (visc a Barcelona) i me'n vaig a donar una volta per la meva escola, i camino per les herbes, pels pins, per la pista, per l'era i pel parc i em transporta a una música, a plors i somriures, a braços trencats i a ulleres perdudes, a bates de colors, a flautes, guitarres i melòdiques, a dossiers, a tubs d'assaig i als imprescindibles "temes d'actualitat", em transporta a en Llach, a la Mª del Mar Bonet i a en Lennon (com vaig sentir un 9 de desembre del 81, la mort d'un cantant que amb prou feines sabia que havia cantat amb The Beatles i em feia sentir gran). Enrere quedava com a fet diferencial uns Ara va de Bó tant imprecindibles, així com un Xesco Boix que en hores de dutxa corrents cap a la feina en l'actualitat encara em regalo de tant en tant.
Quan obria la porta aquell temut Ricard Rodón que amb el seu tarannà tan particular entrava a la classe omplint de respecte i silenci unes arrels quadrades, que encara ara, no arribo a entendre. Mai va ser lo meu las matemàtiques, ell ho deu recordar, de mi com de tants altres.
On és la Carme Martinez, que tan amicalment entrava a classe amb una complicitat que et feia omplir de proximitat tots els afers al.lucinants que amagava la natura? I a sobre vam tenir la sort que ens toqués com a acompanyant al viatge de fi de curs a Menorca al 83!

I la Núria Orriols, que tanta impaciència tenia en fer-me col.locar bé els dits per fer sonar un "Fa" impossible de rascar en unes cordes que dia si dia també li tocava afinar en una guitarra barata que els meus pares em feien cuidar com si d'un Stradivarius es tractés.... I la pel.lícula que vam grabar amb ella en una ruinosa (moderníssima en el seu moment) càmera de filmar una ultrarealista visió de "Les joies de la Castafiore" en la que jo feia el paper mes estrafolari (com m'agradava disfressar-me!!!)
I quan tocava gimnàs, amb l'Andreu Casadevall (abans ho havíem fet amb el Toni Fogué) aquí si que podia marcar la diferència, corria bé, saltava bé i jugava bé... era lo fàcil i no m'havien de cridar massa l'atenció com en la resta d’hores lectives.
També la Rosa Maria Pontacq, molt important en els meus inicis. I la recordo i l'anyoro tant com els altres, la Rosa Maria Sadurní, la Maria Bizet, la Maria Àngels Pijoan (que ens va explicar un conte per a mi imprescindible i que ara explico als meus nebots i sempre em fa pensar en ella quan fèiem 3r d'EGB)...

I l'Anna Babra, aquestes són i seran sempre les meves paraules majúscules: pel davant i pel darrera, per haver arribat abans d'hora i per haver-me col.locat en el meu lloc sense haver-me aixecat mai la veu. Amb aquella poca alçada i amb aquella tremenda credibilitat, amb aquells texans de "pata de elefante",els Royal Crown fumats de dos en dos i aquella trepidant llibreta de notes, tant ordenada obligada a cobrir-se de colors, números i fletxetes amunt i fletxetes avall....
Amics, estimats, el que vau arriscar no ho sé, el que vau procurar tampoc, però, el que heu aconseguit en nosaltres, i ho puc extendre no només als de la promoció del 83 sinó a tants d'altres, és un record, una fortalesa i una manera de pensar/actuar que ens ha servit moltíssim en el decurs de les nostres vides. Vau fer i vam ser una escola diferencial i només el temps i la distància t'ho deixen veure com m'ho han fet veure a mi.
Us anyoro i us penso i us admiro i espero que algú (no se ben bé qui) s'animi a començar a organitzar alguna cosa pel 40è aniversari de l'Artur Martorell.

PD: Josep Maria, encara guardo la novel.la que ens vas fer escriure a 7è, i de tant en tant la rellegeixo, no només la novel.la sinó els comentaris que hi vas posar. Gràcies, per mantenir la disciplina, l'elegància i la constància durant tants d'anys....
Una forta abraçada
ORIOL GALGO I PEDRAGOSA

(Oriol: Ara, 25 anys després, la Carme Martinez és la "dire" de l'escola des d'aquest curs que comencem ara)

8 Setembre 2008 ONADES GEGANTS DE L'HURACÀ IKE ARRIBEN A LES COSTES DE CUBA

8 de setembre de 2008,
Les onades gegants de l'huracà IKE ataquen les costes de CUBA, arribant a l'alçada de cases de cinc pisos.

Setember 8, 2008
The power of Hurricane Ike was felt in Cuba long before it made landfall on Sunday, with storm surges hitting the coast.

2008 MAR BRAVA DE SETEMBRE Brave Sea of Setember

Mar brava...
Primera setmana de setembre de 2008... El temps comença a canviar... A Calaf han vist més de 100 cigonyes en migració... La mar està nerviosa... Final d'estiu...

Brave sea...
The first week of September... The time begins to change... In Calaf they have seen more of 100 storks in migration... The sea is nervous... Summer end of 2008...

2 Setembre 2008 - TORTELL DE CREMA

Segon dia del curs 2008-2009 a l'Escola Artur Martorell de Badalona

Avui ha estat l'aniversari d'un mestre de l'escola. Ha portat, com fa moltes vegades, uns excel.lents tortells, de crema i de cabell d'angel.
El de crema m'emociona cada any quan el porta. És exactament igual que el que fèien a la pastisseria del costat de casa meva, a Collblanc, l'Hospitalet, als anys 50 del passat segle. Aquest mestre viu al barri de Gràcia de Barcelona, i segur que els porta d'una pastisseria tradicional artesana, de les poques que queden a Barcelona.
He intentat trobar pels meus barris, Les Corts, Sants, tortells de crema tan bons com aquests, però fins ara no n'he tingut sort. Segur que també n'hi ha, però jo no els he trobat...

1 de Setembre de 2008 - Crónica del darrer any de mestre - "EL COTXE OKUPA"

1 de Setembre de 2008
Primer dia del darrer any com a mestre de l'Escola Artur Martorell de Badalona

Bé, ha arribat el dia que representa l'inici del final.
Com a mínim tinc millor els ulls de la conjuntivitis que em va atacar la darrera setmana d'agost i he pogut anar conduint el nostre tot-terreny Ford Maverick fins a Badalona.
Primera sorpresa. Tinc una plaça d'estacionament llogada al parquing municipal del carrer Margarida Xirgu des de fa uns 10 anys. Durant Juliol i Agost no vinc per res a l'escola, però la plaça d'estacionament continua llogada per no perdre-la. Avui, quan he arribat, oh, desagradable sorpresa!!!, hi havia un cotxe ocupant la meva plaça. Un nou descobriment, hi ha cotxes "OKUPES".
Li he deixat una nota plena d'indignació, però he hagut de sortir al carrer. Un amic taxista, avi d'un nou alumne de 3 anys, m'ha ofert quedar-me a la seva plaça, i el senyor del Mercedes i el Citroën també, cosa que els hi he agraït molt, però no era elegant ocupar jo les seves places. Però he donat tombs pel carrer, per Xirgu, el camp de futbol, Can Canyadó, i no hi havia res lliure per un cotxe gran com el meu. Al final he entrat al parquing del Miramar i he anat cap a l'escola. De camí, he entrat de nou a l'estacionament de la placeta i el COTXE OKUPA ja havia deixat la meva plaça. He tornat al Miramar, he pagat 1,80 Euros i he tornat a sortir. Al final he pogut deixar-lo al meu lloc, i he arribat a l'escola tard, a 1/4 de 10.
És curiós, el darrer anys de mestre és el primer que he arribat tard el primer dia del curs. Què pot significar aquest signe? He de consultar als druïdes...
Molt bé el matí, primer claustre on la nova direcció ens ha donat tota una sèrie d'orientacions i documents sobre el nou curs, després hem baixat a esmorzar tot el claustre a un bell lloc, una terrassa interior, un badiu, que hi ha a la cantonada de Prim i la carretera, i després hem començat a treballar al cicle mitjà, les meves estimades companyes Rosa, Laura i jo.
I a casa...
Final de l'inici del final...
A TV3 Tomàs Molina diu que avui han estat vistes moltes cigonyes migrants a Catalunya. S'apropa la tardor...