The flight of the duck in the sea of the beach near the Botifarreta's Bridge.
Avui dissabte 5 de juliol de 2008... Comença "le Tour de France 2008", hi haurà a la nit la Cantada d'Havaneres a Calella de Palafrugell que "inagura" l'estiu de la societat civil...
Al migdia, sobre la 1, unes amigues em truquen per telèfon per explicar-me una cosa sorprenent que han vist avui a la platja de Badalona, en la zona propera al que popularment es coneix com "el pont d'en Botifarreta". Ho han vist les dues, però també molta altra gent de Badalona.
Ha aparegut un gran ànec, enorme, i, molt a prop de la platja, ha baixat al mar, ha pescat un animal marí, i se l'ha cruspit. Això no és gaire habitual.
Jo els he dit que possiblement no era un ànec, que podia tractar-se del Bernat-Pescaire (un sol o una parella, no sé) que tinc localitzat com resident d'estiu a un arbre de Ca l'Arnús just amb la frontera amb el nou bosquet plantat a Can Solei al costat de la tanca del pati del CEIP Artur Martorell.
Però m'han dit que res de Bernat-Pescaire, que era un ànec, un ànec enorme, que l'ha vist tota la gent que hi havia a aquesta zona de la platja de Badalona,el pont d'en Botifarreta, i que, fins i tot, una noia els hi ha explicat que li semblava que l'ànec havia pescat i s'estava cruspint una sèpia surant o nedant a sobre del mar.
Més detalls sobre l'au em fan identificar-la gairebé de forma definitiva, donat el seu color marronós, com una femella de l'espècie ànec coll-verd, abundant als aiguamolls costaners de Catalunya.
Es tractaria d'un ànec com el la fotografia que hi ha en aquest comentari.
I això és tot sobre aquest tema.
Hi ha hagut una altra sorpresa avui, que no m'acabo de creure, a l'igual que tota la gent que hi passava pel mateix indret al costat de casa meva. Caminava jo amb el meu germà, sobre 2/4 de 4 de la tarda, pel carrer Numància entre Marquès de Sentmenat i el carrer Berlin, quan, al costat nostre, per la vorera i en direcció contrària, ha passat un ancià ciclista -o biciclista, com diuen alguns-, d'avançada edat, però molt fort, musculat i moreno pel sol, amb barba i estil físic semblant a Don Quijote, que anava en la bici completament nu, nu del tot, només amb una motxil.leta penjant per l'esquena. Deu ser el mateix home que fa més o menys dos anys vaig veure també nu en una bici per la Plaça Catalunya.
Tota la gent -poca, dissabte d'estiu a prop de les 4 de la tarda, amb sol i calor-, que avui caminava pel carrer Numància posava la mateixa cara de sorpresa, i una dona d'aspecte del nord d'Europa ha tapat amb les seves mans els ulls d'una nena petita que portava...
En fi, Barcelona té això, és la ciutat fantàstica de les mil i una sorpreses...
No comments:
Post a Comment