MARIBEL, SEMPRE HI SERÀS A L'ESCOLA ARTUR MARTORELL

Aquest final de curs, Juny de 2008, s'ha jubilat la Maribel, la segona mestra que es jubila al centre del grup que ja formavem l'Escola Artur Martorell de Badalona des dels anys 70 del passat segle.
És la segona que es jubila, la primera va ésser la Carme González, una de les Mestres Fundadores, em sembla recordar que l'any 2004. Les dues van deixar tot el treball de la seva vida de mestres a les aules d'Educació Infantil de l'Escola Artur Martorell, des dels temps del I.C. del C.I.C., la Cooperativa Escolar, el CEPEPC i finalment la transformació en Escola Pública de la Generalitat de Catalunya l'any 1987, si no m'equivoco en els meus records.
La Maribel, a l'igual que la Carme, mai no deixarà d'estar present en el nostre pensament cada dia i cada hora pels passadissos i aules de l'escola, que està formada pel treball i l'estimació de les moltes persones que en aquests 40 anys de vida (1969-2009) n'hi han passat, encara que només fins ara dues mestres, la Carme i la Maribel, han arribat al final professional com a mestres en actiu treballant dia a dia i hora a hora a l'escola on molts hem deixat la majoria dels anys de la nostra vida, l'Escola Artur Martorell.

La fotografia correspon a l'Edifici Est de l'antiga Escola Artur Martorell, on la Maribel ha passat la gran majoria d'anys de la seva vida professional com a mestra.

Aquest poema, va dedicat a la Maribel, una gran amiga, abans, ara, en el futur...:


ASCENSION
(Colleen Corah Hitchcock, Minnessota)
Poema escrit l'any 1989

And if I go
while you are still here
know that I live on
vibrating to a different measure
-behind a thin veil you cannot see through
You will not see me
so you must have faith
I wait for the time when we can soar together again
-both aware of each other
Until then, live your life to its fullest
And when you need me
Just whisper my name in your heart
-I will be there

Traducció aproximada, el meu anglès és autodidacta i, per tant, deficient:

Y si voy
mientras tu estás todavía aquí
sabes que vivo
vibrando en una medida diferente
- detrás de un velo delgado que no puedes ver
no me verás pero debes tener fe
para cuando el tiempo nos junte otra vez
- y seamos conscientes el uno del otro
Hasta entonces, vive tu vida llenándola de todo
Y cuando me necesites
Tan sólo susurra mi nombre en tu corazón
Y yo estaré allí

He trobat aquest poema llegint aquesta web:
http://www.collageimpressions.com/QQuotes.htm

I, RECORDEU:
OLD ROCKERS NEVER DIE, ONLY SLOWLY VANISH...