Tot el curs ens ha passat molt ràpid... Ha estat el meu penúltim curs com a mestre en actiu, ja només em queda, si no canvien les lleis, un, el curs 34è i últim, el 2008-2009...
Ens ho hem passat molt bé, aquesta classe i jo... Però sembla que ha passat tot tan ràpid... L'excursió a la Fageda d'en Jordà, la marxa de la Kawtar, les cançons de Nadal -els Angels de la Glòria-, Carnestoltes, la sortida a les Coves Prehistòriques de l'Espluga de Francolí, la visita a la Reserva Natural de El Remolar-Filipines als Aiguamolls del riu Llobregat, amb desenes d'avions passant tot el dia molt baixets a sobre dels nostres caps i amb el vol dels milers d'aus i ocells de tot tipus, la festa de Sant Jordi, les cartes de la Mar i la Martina, la meva absència a Riera de Ciuret, l'arribada de la jornada continuada de Juny, el final... Ràpid, tot molt ràpid...
Tot molt ràpid fins i tot el final... Va ésser la darrera anècdota del curs, i ells ni se'n van adonar... L'últim moment, l'instant de marxar i dir adéu definitivament a la classe de 4t... Com hem fet durant tot el curs, jo dic que agafin tot i surtin al passadís a fer fila, se suposa que per baixar tots junts, com hem fet sempre cada dia al marxar a casa o al pati... Jo em quedo un moment a esperar que surti el darrer nen, fet un embolic amb tantes coses i sense bosses suficients... I, aquest nen i jo sortim i tanquem la porta de la classe... I... Oh, sorpresa!... Només veig els darrers nens i nenes de la classe que s'havien quedat una mica endarrerits al passadís... Tots els altres, suposo que "obnubilats" pel riu de classes sortint i l'emoció del moment, havien "pirat" sense esperar-me... Havíen marxat per l'escala al seu aire, cosa que mai no havíem fet...
Arribo al pati amb els poquets que quedaven, i, efectivament, veig que tots els altres ja havien sortit per la porta de sortida al parc, ja havien marxat... Jo havia previst fer l'adéu-siau, el darrer acomiadament com a tutor, individualment a la porta, al marxar, i estava gairebé sol... Oh.... De pressa, de pressa..., com aquella pel.lícula de fa 40 anys, "Deprisa, deprisa..."
I em trobo amb molts nens i nenes dels altres cursos, de 5è, de 6è, fins i tot del mateix 3r. que pot ser l'any vinent la meva darrera classe, si torno a fer 4t., que venen a dir-me adéu i a desitjar-me bones vacances, i els "meus", la majoria de la meva classe de 4t. del 2008 havien "pirat" a tota velocitat, camí, suposo, de la llibertat de gairebé 3 mesos sense escola, amb platja, amb amics i amigues, amb viatges, sense obligacions escolars ni deures...
Bé, ja ho va dir algú fa uns 40 anys, les coses molt sovint són com són i no com voldríem que fóssin. Amb aquesta estimada classe, he de pensar allò de què ens acomiadem amb el cor, els records i els sentiments, ja que pràcticament no hem pogut fer-ho de forma física...
És el signe dels temps, anar endavant, no mirar enrera, fer camí a tota velocitat a la recerca de novetats, de noves sensacions, de pressa, de pressa...
Ens ho hem passat molt bé junts, estimats nens i nenes de la classe de 4t. de 2007-2008, que us vagi sempre molt bé i que recordeu aquesta época amb un somriure als llavis i una lluentor als ulls...
Bye, friends! :-)
IMATGE: LA CLASSE DE 4t. DEL CURS 2007-2008, I EL CAMÍ DE LA SORTIDA A LA LLIBERTAT, EL PASSADÍS ON FÈIEM LA FILA I, AL FONS, LES ESCALES CAP EL PATI I LA PORTA...
No comments:
Post a Comment