THE SUN El sol

Imatge del sol obtinguda a l'Observatori d'Izaña (Teide, Tenerife, Islas Canarias) per científics del Instituto de Astrofísica de Canarias.

EL MEU MADRID PERSONAL: La calle de las Huertas

És un dels meus indrets favorits per passejar pel centre de Madrid. Es tracta d'un carrer tradicional, el carrer de Huertas, que ara és zona de vianants amb trànsit prohibit.
Aquest carrer va des de la cantonada sudest de la Puerta del Sol, a la Plaça de l'Angel, fins el Passeig de El Prado, molt a prop del nou edifici sorprenent del Caixafòrum de La Caixa i de l'estació de l'AVE de Puerta de Atocha.
Aquest carrer té tota una sèrie d'inscripcions al terra que cal anar llegint mentre hi passeges.
Tot el carrer està ple de bars tradicionals on es pot dinar o senzillament tapejar, menjar en un restaurant vegetarìa modèlic on et cobren a pes, no per plat, o fins i tot demanar un arròs a la cubana en un restaurant cubà...
És com un viatge al passat, al Madrid antic del segle XIX...

RISSAGA A SA PLATGETA DE MONTGAT? (RAISE OF THE WAVES OF THE SEA IN THE MONTGAT'S SMALL BEACH?)

A Ciutadella de Menorca coneixen ben bé un fenòmen marí que es presenta alguns anys: la rissaga. De cop, una gran onada entra per la boca de l'estreta badia del port de Ciutadella i quan arriba al final inunda tot el passeig, els bars, les terrasses, fa malbé les barques, etc.
Doncs bé, un fenòmen semblant, a escala petita, pot haver succeït avui a la platgeta de Montgat, aquella cala familiar que hi ha just abans d'arribar al Turó del Mar.
Jo no hi era, però m'ho han explicat per telèfon unes bones amigues que sí que hi eren.
Era, aproximadament, 2/4 de 3 de la tarda d'avui 30 de juny de 2008. El mar, en calma total, sol i calor. En aquells moments, molt lluny, a la zona de Ripoll i Pirineus, es congriava una gran tempesta que més tard creuaria tot el centre de Catalunya per Lleida, arribant al mar al sud de Tarragona cap al vespre.
La gent estava tan tranquil.la a sa platgeta, aprofitant la sorra fins el límit del mar per estar més fresquets.
No es veia cap vaixell o barca que pogués haver creat onades amb les seves màquines.
De cop, va aparèixer una sèrie d'onades que van trencar i van avançar per la sorra entre dos i tres metres. Ja imagineu, gent que estava mig adormida mullant-se i sortint cap a dalt arrossegant les tovalloles i les seves coses. Un noi que anava amb cadira de rodes completament mullat, ell i les seves coses.
El mar de nou en calma, tranquil com abans.
Sembla que uns vint minuts després es va tornar a repetir el fenòmen, i ja no tinc més dades, perquè les meves amigues van esgotar el seu temps destinat a la platja i van marxar.
Continuava fent molta calor i xafogor... I molta gent continuava a les platges de Montgat i Badalona... Vacances escolars... Gent de Primària amb les famíles... Gent de Secundària, lliures ja de les aules... Gent amb horari disponible...
Estiu, sol, mar...
Els secrets del mar...
O de la mar, com diem els mariners...

TEMPS DE CANVIS... ASPECTE DE LA QUE SERÀ LA CLASSE DE 4t DE L'ESCOLA ARTUR MARTORELL AL CURS 2008 2009 EL DIA 27 DE JUNY DE 2008

I el futur arriba sense aturar-se. El trasllat s'ha efectuat, i a primera hora del divendres dia 27 de juny de 2008, aquest és l'aspecte de la classe de 4t. de l'Escola Artur Martorell de Badalona el proper curs escolar 2008-2009...
Probablement aquesta serà la meva darrera aula física... Per què no sé qui va dir que gent com mestres, metges, polis i militars, bombers, mossens, frares i monges, jutges i moltes altres professions, mai no s'acaben de jubilar en el seu cor...
Teachers forever, what else?...

TEMPS DE CANVIS: LA CLASSE DE 4t DE 2007 2008 VISTA EL DIA 26 DE JUNY DE 2008

Doncs sí... Sic transit gloria mundi, com deia l'altre dia que deien el romans... Aquesta és la imatge de la que ha estat classe de 4t. de l'Escola Artur Martorell de Badalona des de març de 2007 al 25 de juny de 2008... De nou són temps de canvis i trasllats... I això és el que mou la humanitat i ens fa sentir vius, els canvis... Thanks, aula, per haver estat la meva llar a l'escola durant aquest temps...

2004: ALBADA A LA SALA DE MESTRES DEL CICLE MITJÀ A L'ANTIC EDIFICI OEST DE L'ESCOLA ARTUR MARTORELL DE BADALONA

... I, TANTES VEGADES, TANTS DIES... JO ARRIBAVA, COM SEMPRE, SOBRE LES 8 DEL MATÍ A LA PETITA SALETA DE MESTRES DE 3R. I 4T., AL PRIMER PIS DE L'EDIFICI OEST DE L'ESCOLA ARTUR MARTORELL, I DEIXAVA LA BOSSA SOBRE LA TAULA -ENCARA PORTO LA MATEIXA L'ANY 2008, UFFFFF....-, I, A UNA HORA VARIABLE SEGONS L'ÉPOCA DE L'ANY, M'ATURAVA UNS MINUTS A VEURE LA SORTIDA DEL SOL A L'HORITZÓ DEL MAR PROPER I ENTONAVA EL VELL CANT AL SOL DELS FARAONS D'EGIPTE, I RA I AKENATON (ANKH-EL-ATON)EM MIRAVEN I SOMREIEN... I AIXÍ TANTS ANYS... PERO, FORA ARA DELS MÀGICS EDIFICIS ANTICS, JO CONTINUO AL NOU EDIFICI DIRIGINT CADA DIA LA MEVA SALUTACIO AL SOL...

(I una tendra curiositat... Els mestres del Cicle Mitjà, 3r. i 4t., teníem molt més espai per nosaltres, una saleta sencera, com es veu a la fotografia, que al nou edifici, on tenim una sala de les mateixes dimensions més o menys, per 4 classes... Ja sabem, com deien els romans, Sic transit gloria mundi...)

2006 ABRIL. LA CLASSE DE 4t D'ARTUR MARTORELL

Així era la classe de 4t. de l'Escola Artur Martorell de Badalona al mes d'abril de l'any 2006

2004 LA CLASSE DE 4t. D'ARTUR MARTORELL

La classe de 4t de 2004 als vells edificis històrics de l'Escola Artur Martorell

MARIBEL, SEMPRE HI SERÀS A L'ESCOLA ARTUR MARTORELL

Aquest final de curs, Juny de 2008, s'ha jubilat la Maribel, la segona mestra que es jubila al centre del grup que ja formavem l'Escola Artur Martorell de Badalona des dels anys 70 del passat segle.
És la segona que es jubila, la primera va ésser la Carme González, una de les Mestres Fundadores, em sembla recordar que l'any 2004. Les dues van deixar tot el treball de la seva vida de mestres a les aules d'Educació Infantil de l'Escola Artur Martorell, des dels temps del I.C. del C.I.C., la Cooperativa Escolar, el CEPEPC i finalment la transformació en Escola Pública de la Generalitat de Catalunya l'any 1987, si no m'equivoco en els meus records.
La Maribel, a l'igual que la Carme, mai no deixarà d'estar present en el nostre pensament cada dia i cada hora pels passadissos i aules de l'escola, que està formada pel treball i l'estimació de les moltes persones que en aquests 40 anys de vida (1969-2009) n'hi han passat, encara que només fins ara dues mestres, la Carme i la Maribel, han arribat al final professional com a mestres en actiu treballant dia a dia i hora a hora a l'escola on molts hem deixat la majoria dels anys de la nostra vida, l'Escola Artur Martorell.

La fotografia correspon a l'Edifici Est de l'antiga Escola Artur Martorell, on la Maribel ha passat la gran majoria d'anys de la seva vida professional com a mestra.

Aquest poema, va dedicat a la Maribel, una gran amiga, abans, ara, en el futur...:


ASCENSION
(Colleen Corah Hitchcock, Minnessota)
Poema escrit l'any 1989

And if I go
while you are still here
know that I live on
vibrating to a different measure
-behind a thin veil you cannot see through
You will not see me
so you must have faith
I wait for the time when we can soar together again
-both aware of each other
Until then, live your life to its fullest
And when you need me
Just whisper my name in your heart
-I will be there

Traducció aproximada, el meu anglès és autodidacta i, per tant, deficient:

Y si voy
mientras tu estás todavía aquí
sabes que vivo
vibrando en una medida diferente
- detrás de un velo delgado que no puedes ver
no me verás pero debes tener fe
para cuando el tiempo nos junte otra vez
- y seamos conscientes el uno del otro
Hasta entonces, vive tu vida llenándola de todo
Y cuando me necesites
Tan sólo susurra mi nombre en tu corazón
Y yo estaré allí

He trobat aquest poema llegint aquesta web:
http://www.collageimpressions.com/QQuotes.htm

I, RECORDEU:
OLD ROCKERS NEVER DIE, ONLY SLOWLY VANISH...

LA MEVA ESTIMADA CLASSE DE 4t DEL 2007-2008 : De pressa, de pressa...

Tot el curs ens ha passat molt ràpid... Ha estat el meu penúltim curs com a mestre en actiu, ja només em queda, si no canvien les lleis, un, el curs 34è i últim, el 2008-2009...
Ens ho hem passat molt bé, aquesta classe i jo... Però sembla que ha passat tot tan ràpid... L'excursió a la Fageda d'en Jordà, la marxa de la Kawtar, les cançons de Nadal -els Angels de la Glòria-, Carnestoltes, la sortida a les Coves Prehistòriques de l'Espluga de Francolí, la visita a la Reserva Natural de El Remolar-Filipines als Aiguamolls del riu Llobregat, amb desenes d'avions passant tot el dia molt baixets a sobre dels nostres caps i amb el vol dels milers d'aus i ocells de tot tipus, la festa de Sant Jordi, les cartes de la Mar i la Martina, la meva absència a Riera de Ciuret, l'arribada de la jornada continuada de Juny, el final... Ràpid, tot molt ràpid...
Tot molt ràpid fins i tot el final... Va ésser la darrera anècdota del curs, i ells ni se'n van adonar... L'últim moment, l'instant de marxar i dir adéu definitivament a la classe de 4t... Com hem fet durant tot el curs, jo dic que agafin tot i surtin al passadís a fer fila, se suposa que per baixar tots junts, com hem fet sempre cada dia al marxar a casa o al pati... Jo em quedo un moment a esperar que surti el darrer nen, fet un embolic amb tantes coses i sense bosses suficients... I, aquest nen i jo sortim i tanquem la porta de la classe... I... Oh, sorpresa!... Només veig els darrers nens i nenes de la classe que s'havien quedat una mica endarrerits al passadís... Tots els altres, suposo que "obnubilats" pel riu de classes sortint i l'emoció del moment, havien "pirat" sense esperar-me... Havíen marxat per l'escala al seu aire, cosa que mai no havíem fet...
Arribo al pati amb els poquets que quedaven, i, efectivament, veig que tots els altres ja havien sortit per la porta de sortida al parc, ja havien marxat... Jo havia previst fer l'adéu-siau, el darrer acomiadament com a tutor, individualment a la porta, al marxar, i estava gairebé sol... Oh.... De pressa, de pressa..., com aquella pel.lícula de fa 40 anys, "Deprisa, deprisa..."
I em trobo amb molts nens i nenes dels altres cursos, de 5è, de 6è, fins i tot del mateix 3r. que pot ser l'any vinent la meva darrera classe, si torno a fer 4t., que venen a dir-me adéu i a desitjar-me bones vacances, i els "meus", la majoria de la meva classe de 4t. del 2008 havien "pirat" a tota velocitat, camí, suposo, de la llibertat de gairebé 3 mesos sense escola, amb platja, amb amics i amigues, amb viatges, sense obligacions escolars ni deures...
Bé, ja ho va dir algú fa uns 40 anys, les coses molt sovint són com són i no com voldríem que fóssin. Amb aquesta estimada classe, he de pensar allò de què ens acomiadem amb el cor, els records i els sentiments, ja que pràcticament no hem pogut fer-ho de forma física...
És el signe dels temps, anar endavant, no mirar enrera, fer camí a tota velocitat a la recerca de novetats, de noves sensacions, de pressa, de pressa...
Ens ho hem passat molt bé junts, estimats nens i nenes de la classe de 4t. de 2007-2008, que us vagi sempre molt bé i que recordeu aquesta época amb un somriure als llavis i una lluentor als ulls...
Bye, friends! :-)

IMATGE: LA CLASSE DE 4t. DEL CURS 2007-2008, I EL CAMÍ DE LA SORTIDA A LA LLIBERTAT, EL PASSADÍS ON FÈIEM LA FILA I, AL FONS, LES ESCALES CAP EL PATI I LA PORTA...

NOU ATAC AL POC QUE QUEDA DELS AIGUAMOLLS DEL LLOBREGAT!!! SALVEM LA RESERVA NATURAL DE EL REMOLAR-FILIPINES!

ES PREPARA UN NOU ATAC AL QUE QUEDA DELS AIGUAMOLLS DEL LLOBREGAT. UN NOU PLA VOL FER 2 NOVES PISTES SOBRE EL MAR, IGUAL QUE EN HONG-KONG, DESTRUINT TOTA LA RESERVA NATURAL I TOTA LA ZONA DE DUNES DE LA PLATJA DEL DELTA DEL LLOBREGAT. AQUI TENIU LA NOTICIA D'AVUI, 15 DE JUNY, EXPLICANT AQUEST PROJECTE:

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080615/53481550493.html
LA VANGUARDIA DIUMENGE 15JUNY 2008

Los empresarios reactivan la opción de ampliar el aeropuerto de Barcelona sobre el mar
FemCat quiere que los vuelos de carga ganen protagonismo en El Prat

1.La certeza de que las ampliaciones previstas para el aeropuerto de El Prat no van a estar a la altura del potencial de esta infraestructura, ha llevado a las entidades empresariales catalanas a replantearse los planes previstos para su inmediato futuro. Si el martes fue la Cambra de Comerç de Barcelona la que planteó la necesidad de construir una cuarta pista que permita el incremento del número de vuelos, ahora es la fundación FemCat la que ha relanzado la opción de ampliar el aeropuerto de El Prat sobre el mar, de manera que le permita ganar en dimensión.

Para ello, FemCat, la fundación que preside Joaquim Boixareu, se ha desplazado hasta Hong Kong para conocer de primera mano cómo se construyó el aeropuerto de Check Lap Tok, ganado al mar en 1998 y modelo para posteriores ampliaciones. "Nuestro objetivo es situar la ampliación en una perspectiva a largo plazo y en el contexto de un negocio, el aéreo, que se multiplicará por dos en los próximos diez años", explica Boixareu. Y añade: "Todas las proyecciones para los próximos veinticinco años apuntan a un tráfico de entre 50 y 75 millones de pasajeros. Pero si el aeropuerto pudiera promocionarse de forma correcta en el exterior, estas cifras estarían muy por encima".

El punto de partida de FemCat es el de un aeropuerto que crece muy por debajo de sus expectativas. "Barcelona es de las pocas ciudades del mundo en las que puerto y aeropuerto están tan próximos, lo que garantiza importantes sinergias. Barcelona tiene el segundo puerto del mundo en cruceros. Sólo con eso se garantiza un incremento de pasajeros brutal en el futuro", explica Juan Antonio de Andrés, ingeniero aeroportuario, consultor con larga experiencia en Aena y autor del informe. "Si el aeropuerto de Barcelona tuviera las infraestructuras adecuadas, se podrían alcanzar con facilidad los 100 millones de pasajeros en el año 2020. Sólo hace falta adecuar la oferta".

En estos momentos, Barcelona ocupa el noveno lugar en el ranking de aeropuertos europeos en número de pasajeros, con 33 millones de pasajeros e incrementos anuales que han estado por encima del 8%. Más desalentador es el panorama de la carga. En este ámbito del negocio, Barcelona se sitúa en el lugar número 30 del ranking europeo, por detrás de aeródromos pequeños pero especializados como Lieja, Luxemburgo, Bérgamo o Midlands. "La propuesta de ampliar el aeropuerto sobre el mar - añade De Andrés- permitiría ganar 1.000 hectáreas y posibilitaría la apertura del aeropuerto durante las 24 horas del día sin molestias de ruido para el entorno".

En este aspecto Hong Kong es también el modelo que seguir. Además de hub intercontinental, Check Lap Tok es la mayor terminal de carga del mundo, con 750 vuelos diarios. Hong Kong exporta por vía aérea el 1% de las mercancías, cifra que asciende hasta el 35% si se consideran esas mercancías en valor.

La opción de FemCat por ampliar en el mar reside también en las dificultades para encontrar suelo en el entorno inmediato de la región metropolitana barcelonesa. "En este sentido hay un ahorro de costes importante que si se hace en tierra firme. Empezando por el ahorro en indemnizaciones", explica Boixareu.

"Ganar terreno al mar es relativamente sencillo. Se dragan los lodos del fondo, se construye un espigón y se desplaza el agua con piedras y otro tipo de materiales. Después se compacta el fondo hasta que se estabiliza", indica Rafael Rubio, responsable de Acciona Infraestructuras para el Sudeste Asiático y antes en Nexo, constructora que ha participado en este tipo de obras en Hong Kong. "En el caso barcelonés, estamos hablando de aguas muy poco profundas, por lo que el proceso sería relativamente sencillo", añade este alto ejecutivo. El proceso tiene incluso su propio término en inglés, reclamation.

En los últimos años, lugares como Macao han ganado un 33% de su territorio al mar; Singapur, un 10%, y Hong Kong, un 7%. Doha ha construido infraestructuras sobre el mar y Brisbane (en Australia) está en ello. La práctica de ganar terreno al mar es algo también común en Amsterdam y el entorno de la capital holandesa.

"El aeropuerto es la primera y la última visión que la gente recibe de una ciudad - señala Boixareu-. Dice mucho de la cultura de una ciudad y de cómo se hacen las cosas. Todo ello en un mundo que va a gran velocidad. Barcelona no puede perder más oportunidades en este aspecto. Ryanair ya se fue a Girona porque no encontró espacio en Barcelona. Si no actuamos con rapidez, el aeropuerto de El Prat puede alcanzar su techo en los próximos seis años". Y eso, según Fem-Cat, es malograr las posibilidades económicas de un área como Barcelona y renunciar a una infraestructura crucial.

IMATGES D'ARTUR MARTORELL L'antic piano i l'escala (Febrer 2004)

FEBRER DE 2004. Imatge de la planta baixa de l'Edifici Oest. Es veu l'antic piano de les primeres époques i el mural dels 30 anys d'escola 1969-1999. L'escala portava al primer pis (3r, 4t, Anglès i audiovisuals, i saleta de mestres) i al segon pis (taller, 5è, 6è, sala de mestres, sala d'ordinadors, terrassa...)
I les escales anaven més enllà, a les mítiques i misterioses golfes, però això és un altre tema que en el futur, quan tingui tot el temps lliure, podré recordar i explicar...
La foto és de primera hora del matí, sobre les 8, més o menys. Es pot situar perquè a sobre de la barana hi ha les meves coses, la bossa de documentació i una bossa de plàstic amb el dinar del dia...

1971, QUAN TENIA 21 ANYS, I ENCARA NO ERA MESTRE

Sí, alguna vegada vaig tenir 21 anys, i no era mestre. Ho recordo com una altra vida, com si aquell no fos jo, Però sí que ho era, i sí que vaig estar un any sencer i una mica més al desert del Sahara, quan aquesta zona era encara una província espanyola.
Aquesta foto és de l'any 1971, i jo llavors formava part del Grup Nómada III, de la Agrupación de Tropas Nómadas del Sahara, que eren les forces especials del desert. La foto està feta a l'interior de la Base Avanzada de Edchera, on vaig estar fins que em van enviar a Daora, a la línia de frontera amb el Marroc.
Edchera no era un lloc tranquil, si voleu saber alguna cosa més d'aquest indret on vaig passar uns deu mesos, podeu posar la paraula Edchera al Google. Afortunadament jo vaig estar l'any 1971, no l'any 1958, on van passar els fets més importants.
Actualment Edchera, a uns 50 Km. de El Aaiun, la capital del Sahara, és un destacament de l'exèrcit marroquí.
Han passat molts anys, crec que aquella época forma part dels meus records i de la meva memòria, i ja puc començar a parlar de tot aquell temps.
Sí, són memòries de quan encara no era mestre.

DE NOU, ELS ANGELS DE LA GLORIA

Dijous, ara que arriba final de curs, a la classe de Música han repassat les coses que han après durant el curs. I, de nou, com sabia que, amb les finestres obertes, jo estava escoltant des de la classe de 4t, al pis de sota de l'aula de Música, la meva estimada companya de 33 anys a l'escola, na Núria Orriols, ha fet que la meva classe interpretés de nou aquella nadala que té un significat molt especial per a mi i que vaig explicar en un dels post de l'epoca de Nadal en aquest bloc. Naturalment, es tracta de "Els angels de la glòria"...
Thanks forever, dear friend and sister Núria...

PRE-ESTIU A LA PLATJA DE VALLE GRAN REY, ILLA DE LA GOMERA, CANARY ISLANDS

Avui, dissabte 7 de juny de 2008, a les 5 de la tarda, la platja de Valle Gran Rey, el poble dels meus avantpassats, a l'illa de La Gomera, a les Illes Canàries Occidentals, era plena de gent procedents dels freds territoris del nord d'Europa... Anglesos, alemanys, suecs, noruegs, danesos, russos... I alguns "godos" (turistes de la Península, en argot canari)
I, molt a prop, pujant per La Calera, Les Orijames, Casa Seda, Guadà, i Arure, arribem a la frescor de les boires eternes i la pluja horitzontal del Parc Nacional de Garajonay, Reserva de la Humanitat.

INICI DE CAP DE FIBLÓ SOBRE BARCELONA

Ahir a la tarda va haver una forta tempesta, curta i localitzada, sobre algunes zones de Barcelona. La pluja va ésser molt forta, però breu en minuts i en barris molt localitzats.
A la meva zona, Les Corts, no va ser tan forta com a les zones a l'est de la Plaça Catalunya, però Deu-n'hi-do la intensitat puntual.
Moments abans d'iniciar-se la pluja, una càmara web relativament propera a casa, la situada a la Facultat de Físiques de Pedralbes per Infomet de Catalunya, que visito molt sovint per veure el temps real abans de sortir de casa, registrava el núvol de la tempesta, amb una curiositat: si observeu a la part de dalt i a la dreta de la fotografia, comprovareu com del núvol començava a baixar allò que en català diem un "cap de fibló", que es tracta d'un inici de mànega o tornado.
No va anar a més, a les següents actualitzacions de la web-cam ja havia desaparegut.
I, adéu, sequera... Ahir ja van obrir les comprtes del pantà de La Baells, a Berga, per deixar anar aigua per seguretat... Ja han arribat al 90 per cent de la capacitat d'aquest embassament emblemàtic...

DEL TEMPORAL A LA CALMA 4JUNY2008 CALELLA DE PALAFRUGELL

I després del temporal, la calma de la mar tranquil·la ha tornat a la platja de Calella de Palafrugell... Els humans ja poden arribar a banyar-se sense por a la fúria de les onades del destí...