Muntanya Gran

Natura de muntanya gran...

Recordo aquell Montserrat,

quan erem infants, anys cinquanta,

amb boires baixes, plugims...

Deserta la plaça gran del Monestir,

deserta l'Abadia...

Tan sols nosaltres, al camerí de la Verge...

I les gotes de pluja regalimant per les finestres...

Saltar petits rierols d'aigua

a la baixada de les espelmes...

Liquens, molses i herbetes amb flors

a les esquerdes dels conglomerats...

Poble fidel d'un antic Montserrat català...

I recordar els pares fent agilment

el camí de la Santa Cova, sense funicular...

La mare portava sempre els ciris a la mà...

I dinàvem al restaurant que hi havia

on ara hi ha el Museu...

Canalons Rossini o Paella Montserratina,

Pollastre rostit amb prunes...

I crema catalana...

O al restaurant de Santa Cecilia,

record desaparegut en l'aiguat de fa uns anys,

arrossegat per les aigües embogides del torrent...

Bruna prega a l'església plena,

Princesa corre camí de la Cova...

El camí cansa més que abans...