La filosofia cognitiva de la contemplació
En castellà i en català…
Reflexions dedicades a uns bons amics amb els que comparteixo el camí de la recerca de la metafísica de la perfecció contemplativa
En castellano, “contemplar” es gozar de la luz eterna, es colocarse en el horizonte del esplendor, es no temer la oscuridad, es ver toda la luz de la verdad… El objeto de la contemplación no es ninguna idea abstracta, es la persona, es alguien en el que es guardada la esperanza, el deseo… Contemplar es un encuentro metafísico del ser humano y el mundo con los ojos de la razón y la emoción… Contemplar es la meta del camino de la meditación, tanto en la tradición del zen como en la occidental… Contemplar es una necesidad del ser, es la profundidad de la percepción de la unidad de todo aquello que existe, ha existido o existirá…
Contemplar es mirar aquello que es esencial, reflexionar, meditar, observar, ver apreciar, atender, considerar, examinar, presenciar, imaginar, considerar, complacer …
En català, contemplar és una paraula originària de l’Edat Mitjana; amb arrels en el llatí contemplari, derivat de templum “lloc fàcilment visible de tot arreu o des d'on es pot veure tot”, en el sentit d'observar i meditar amb profunditat humana i espiritual. És una paraula arrelada a la antiga i soterrada tradició que uneix Catalunya i el català amb la presència evanescent de l’Orde del Temple a Miravet i Barcelona i l’herència dels Purs Càtars del Montsègur..
Contemplar, en català, té un significat clar de mirar, aparentment en el sentit literal del terme lligat al seu origen en templum, però en realitat ens porta al camí d’un atent esguard als missatges del vent de la història. És el camí de la meditació, que trespassa el fet físic de mirar als ulls interiors de la raó i el coneixement de tot allò que forma l’Univers…
Contemplar…
De Santa Teresa de Avila a les creus de l’Orde del Temple que culminen els pinacles de les torres gaudinianes de la Sagrada Familia a Barcelona…
Mirar…
I, benvolguts amics, això ens deriva el tema inicial a un interessant dilema: el desenvolupament d’un projecte curricular, ha de ser considerat un tema místic i, per tant ha d’entrar en els significats trascendents del mot “contemplar” o ha de quedar sota l’aixopluc segur d’un significat merament pedagògic i cal iniciar la recerca d’un mot diferent menys dubtós, com pot ésser simplement el de “mirar”?
Barcelona, 5 d'octubre de 2006
Escrit després del toc de Completes, quan el silenci ens acompanya al claustre del Monestir i la Lluna Plena d'octubre es mostra ufana i superba al cel estelat amb flaires de mar i romaní...
No comments:
Post a Comment