Altres ciutats, altres mars

Altres ciutats, altres mars...

Però tots hi són en aquests...

O potser no...

Potser hi ha mars més blaus,

ciutats més dolces,

paisatges sense runes,

barris on sembla que he viscut

sense haver-hi estat mai...

Sempre hi ha un vaixell,

sempre hi ha un camí...

Aquest racó petit

té el missatge

de tot el que hi ha

al misteri de les flames i les pluges...

Núvols que arriben, llunes que van...

Conèixer gent,

oblidar d'altres.

Odiar i estimar, finestres a les esperances...

Lluny s'albira el port...

Potser el malecon de La Habana,

tal vegada La Guaira, prop de Caracas,

o les envistes d'Hiroshima...

Records que m'arriben

dels mercats romans,

dels zocos de Beirut,

dels ulls que em miraven

amb dolçor d'ametlles a Vietnam...

Aquell convent

a les afores de Saigon,

vora el riu Mekong...

aquelles mans tan blanques...

I sempre, obert,

el camí d'Itaca...