Miralls en silenci,
la lluna creixent d'octubre visita el cel
i ens somriu per la finestra
Herba humida de les boires silencioses
que vigilen el teu jardí...
Flaires oberts a la marinada
que ens porten per ciutats i boscos sense por,
seguint els reflexe del sol.
Tambors llunyans ens guien pel camí...
Les vostres mirades, terra tova,
amb sentit del somriure de les cançons...
Teniu un àngel al vostre interior,
que plora
perquè no sap on retrobar la llum,
la llum que estima
sota la pluja dels sentiments
i ens fa esdevenir de nou
a la infantesa,
quan tot era pur i senzill...
Llampecs d'aire i llibertat
ens penetren des de les fosques...
No comments:
Post a Comment