Excursió a Santa Fe del Montseny

Bon divendres de tardor...

Sol, vent fred del Nord...

Ahir a la tarda va ploure...

De nou al Montseny,

de nou a Santa Fe...

Jo venia amb mami i papi,

i amb el col.legi...

ara jo porto

nens i nenes,

i companys mestres i monitors...

Ja vinc amb l'escola

des de 1975,

potser una vegada cada dos anys...

i ja som a la tardor del 2006...

Potser em queda una vegada...

Faig els 60 al 2009...

Bons nens i nenes,

s'han marejat poc,

pujant,

ningu no ha vomitat

a l'autocar...

A la tarda, tornant, després de dinar,

només dos...

Robert i Xavier els han atés...

Jo mirava cap endavant també marejat,

a les corbes entre Santa Fe i Sant Celoni...

He saludat als arbres gegants de Santa Fe,

testimonis de la meva vida,

de l'infantesa fins a... l'época actual...

Jo vaig conèixer una fageda plena de boix grèvol,

ara hi ha només uns quants testimonials...

El llac petit, trencat, vessa tota l'aigua,

cap el gran...

I observem...

la fageda a la tardor...

els colors...

les fulles dels castanyers...

els animals que es deixen veure...

I sentim...

les flaires de l'aire pur de les altures,

la fredor del futur hivern que s'anuncia...

I veiem...

el pantà gran, ple al màxim,

amb una cascada d'aigua impressionant

sortint pels vessadors...

I dinem...

sota els castanyers del pantà gran...

recollint milers de castanyes

caigudes a la tempesta d'ahir...

jo un entrepà de pernil,

els nens i nenes amb les carmanyoles de casa,

ja saps,

macarrons, carn arrebossada,

croquetes, arròs a la cubana,

la tendresa de veure

els menjars d'excursió típics

de tota la vida...

I tornem cap a Santa Fe...

Tothom s'ha portat molt bé...

Ningú no s'ha fet mal...

Bons nens i nenes, bones classes...

Un bon dia per recordar,

Nostalgia camí de Badalona...

Potser em queda ja

només una excursió com aquesta...

i somio amb altres dècades...

amb altres alumnes i alumnes...

Avui porto quatre fills o filles

d'ex-alumnes que recordo molt bé

com eren quan tenien l'edat

que ara tenen els seus fills...

El camí del futur...

El camí del futur...

20 d'octubre de 2006...

Migdiada de dissabte

Migdiada de dissabte a una roca

davant de Montserrat.

Sol i aire tebi, romaní i farigola,

Bruna medita.

Princesa balla

al ritme de FlaixBack FM

al voltant del Focus

amb més agilitat

que el seu llampegant motor esportiu...

Abans...

Dinar a Can Ferreroles Nou,

al camí de Marganell,

menges tradicionals

de bona pagesia catalana...

I després...

Princesa té pressa,

vol anar a fer un tiberi de xocolata

al Forum...

Bruna es fon amb Montserrat, muntanya màgica...

Jo trobo fòssils de petxines marines

als conglomerats trencats...

i potser nummolites,

a una roca sedimentària...

Tarda de tardor

a les envoltes de la Muntanya...

Dormir

Dormir, amb els ulls tancats, i l'anima oberta, somiar amb cims i boscos, riberes i penyasegats, ones i fonts...

Núvols que ens porten als camps erms que em recorden segues de juny...

Lluna que fas somriure els rat penats que vigilen els carrers de Tiana, mentre humans i animals conten les hores i els minuts fins la tornada del sol...

Ciclons, calmes, dies de son i nits d'inspiració...

Viatjar, mar enllà...

Vaixells màgics que ens porten a Samarcanda...

Caminar sobre la música...

Altres ciutats, altres mars

Altres ciutats, altres mars...

Però tots hi són en aquests...

O potser no...

Potser hi ha mars més blaus,

ciutats més dolces,

paisatges sense runes,

barris on sembla que he viscut

sense haver-hi estat mai...

Sempre hi ha un vaixell,

sempre hi ha un camí...

Aquest racó petit

té el missatge

de tot el que hi ha

al misteri de les flames i les pluges...

Núvols que arriben, llunes que van...

Conèixer gent,

oblidar d'altres.

Odiar i estimar, finestres a les esperances...

Lluny s'albira el port...

Potser el malecon de La Habana,

tal vegada La Guaira, prop de Caracas,

o les envistes d'Hiroshima...

Records que m'arriben

dels mercats romans,

dels zocos de Beirut,

dels ulls que em miraven

amb dolçor d'ametlles a Vietnam...

Aquell convent

a les afores de Saigon,

vora el riu Mekong...

aquelles mans tan blanques...

I sempre, obert,

el camí d'Itaca...

Muntanya Gran

Natura de muntanya gran...

Recordo aquell Montserrat,

quan erem infants, anys cinquanta,

amb boires baixes, plugims...

Deserta la plaça gran del Monestir,

deserta l'Abadia...

Tan sols nosaltres, al camerí de la Verge...

I les gotes de pluja regalimant per les finestres...

Saltar petits rierols d'aigua

a la baixada de les espelmes...

Liquens, molses i herbetes amb flors

a les esquerdes dels conglomerats...

Poble fidel d'un antic Montserrat català...

I recordar els pares fent agilment

el camí de la Santa Cova, sense funicular...

La mare portava sempre els ciris a la mà...

I dinàvem al restaurant que hi havia

on ara hi ha el Museu...

Canalons Rossini o Paella Montserratina,

Pollastre rostit amb prunes...

I crema catalana...

O al restaurant de Santa Cecilia,

record desaparegut en l'aiguat de fa uns anys,

arrossegat per les aigües embogides del torrent...

Bruna prega a l'església plena,

Princesa corre camí de la Cova...

El camí cansa més que abans...

Lluny de la petita estrella

Lluny de la petita estrella,

he passat pel món

abandonant guerres de molt lluny

per retrobar la pau de la llar...

Flors d'herbes guaridores

que tanqueu les ferides obertes

al cor,

somnis de dia,

esperança de riure i córrer

pels deserts de sorra i aigua...

Petites respostes a les grans preguntes...

Misteris de l'existència,

dubtes de l'ànima...

No saps si perdonar o demanar perdó...

Sabem estar a tot arreu a les fosques...

Sobreviure una vegada més...

Somriure

Et mou lleugerament l'aire,

el teu somriure sura misteriós

entre els arbres...

Al.legria i tristesa,

el cor es queda sense paraules...

Potser ja no saps que dir,

potser trobes febles les paraules

i els sons...

Ulls dolços que cerquen imatges,

passats llunyans,

futurs desitjats,

esperances de felicitats...

caminar sobre les ones,

surar a l'herba dels prats...

Somiar amb tot el que

s'ha de viure...

I la lluna és sempre creixent

al teu front...

La paraula parla de camins de dies i nits...

Petjades profundes,

cansament i energia de viure,

cançons d'ocells

a la vora de la mar del destí...

I el recer de la badia i el far...

Miralls en silenci

Miralls en silenci,

la lluna creixent d'octubre visita el cel

i ens somriu per la finestra

Herba humida de les boires silencioses

que vigilen el teu jardí...

Flaires oberts a la marinada

que ens porten per ciutats i boscos sense por,

seguint els reflexe del sol.

Tambors llunyans ens guien pel camí...

Les vostres mirades, terra tova,

amb sentit del somriure de les cançons...

Teniu un àngel al vostre interior,

que plora

perquè no sap on retrobar la llum,

la llum que estima

sota la pluja dels sentiments

i ens fa esdevenir de nou

a la infantesa,

quan tot era pur i senzill...

Llampecs d'aire i llibertat

ens penetren des de les fosques...

De nou sou a la mar

De nou sou a la mar,

mirant les ones que arriben i marxen,

com el pensament, el futur i els records,

Bruna i Princesa,

altra aventura a Tossa de Mar,

roques i platja, hostals i pizzes,

fora d'estiu, tardor...

El cotxe somriu content,

li agrada viatjar...

Ja es octubre, platja tranquil.la,

costa humana,

amb la llum que surt del cor...

Mirada infinita de Bruna

veient arribar els seus estimats dofins...

La mar... La mar... Barques...

El creuer de la costa saltant d'ona en ona...

Pescadors que saluden des de les roques del castell...

Princesa avança relliscant sota l'aigua,

amb els seus cabells d'or barrejats

amb un estol de sirenes...

Lluny, una veu antiga recita per les dues

la vella cançó del pirata:

Que es mi barco mi tesoro,

que es mi dios la libertad,

mi ley la fuerza y el viento,

mi única patria, la mar...

I va deixar de ploure

I va deixar de ploure...

Converses al recer del jardinet

de ficus i bambú...

Fets sorprenents i diferents,

que acceptem amb la naturalitat

de saber

que hi ha molts mons distants...

Però que tots són en aquests...

Ens escoltaven gats,

ens cuidava una enorme

i afalagadora dama Rotweiler...

Calma a l'atmòsfera màgica...

Nits per recordar,

moments d'emoció

i records de dolor

en la confidencialitat dels amics...

Un bon bacallà...

Bons amics i amigues...

Flaires de la nit de Tiana...

Espais i núvols

Espais i núvols, boscos i rierols,

camins de Tiana a la vora de les vinyes,

misteri de la ruta,

prop de les blavors de la Mediterrània,

llum de sol i de història.

Castells i fantasmes,

deserts de sorra i pols,

remors de veus i sons,

ecos amics

que ens afalaguen

des de les ales del vent...

Lluna d'oblits...

CONTEMPLAR...

Contemplar…
La filosofia cognitiva de la contemplació
En castellà i en català…

Reflexions dedicades a uns bons amics amb els que comparteixo el camí de la recerca de la metafísica de la perfecció contemplativa

En castellano, “contemplar” es gozar de la luz eterna, es colocarse en el horizonte del esplendor, es no temer la oscuridad, es ver toda la luz de la verdad… El objeto de la contemplación no es ninguna idea abstracta, es la persona, es alguien en el que es guardada la esperanza, el deseo… Contemplar es un encuentro metafísico del ser humano y el mundo con los ojos de la razón y la emoción… Contemplar es la meta del camino de la meditación, tanto en la tradición del zen como en la occidental… Contemplar es una necesidad del ser, es la profundidad de la percepción de la unidad de todo aquello que existe, ha existido o existirá…
Contemplar es mirar aquello que es esencial, reflexionar, meditar, observar, ver apreciar, atender, considerar, examinar, presenciar, imaginar, considerar, complacer …

En català, contemplar és una paraula originària de l’Edat Mitjana; amb arrels en el llatí contemplari, derivat de templum “lloc fàcilment visible de tot arreu o des d'on es pot veure tot”, en el sentit d'observar i meditar amb profunditat humana i espiritual. És una paraula arrelada a la antiga i soterrada tradició que uneix Catalunya i el català amb la presència evanescent de l’Orde del Temple a Miravet i Barcelona i l’herència dels Purs Càtars del Montsègur..
Contemplar, en català, té un significat clar de mirar, aparentment en el sentit literal del terme lligat al seu origen en templum, però en realitat ens porta al camí d’un atent esguard als missatges del vent de la història. És el camí de la meditació, que trespassa el fet físic de mirar als ulls interiors de la raó i el coneixement de tot allò que forma l’Univers…

Contemplar…

De Santa Teresa de Avila a les creus de l’Orde del Temple que culminen els pinacles de les torres gaudinianes de la Sagrada Familia a Barcelona…

Mirar…

I, benvolguts amics, això ens deriva el tema inicial a un interessant dilema: el desenvolupament d’un projecte curricular, ha de ser considerat un tema místic i, per tant ha d’entrar en els significats trascendents del mot “contemplar” o ha de quedar sota l’aixopluc segur d’un significat merament pedagògic i cal iniciar la recerca d’un mot diferent menys dubtós, com pot ésser simplement el de “mirar”?

Barcelona, 5 d'octubre de 2006

Escrit després del toc de Completes, quan el silenci ens acompanya al claustre del Monestir i la Lluna Plena d'octubre es mostra ufana i superba al cel estelat amb flaires de mar i romaní...

BOLETS, Tardor 2006

Aquí podeu veure primer l'Ou de Reig o Amanita Caesarea, el preferits dels emperadors romans, a continuació els Rovellons, els més valorats a la cuina dels bolets de Catalunya, després l'Amanita Phalloides, verinosa mortal, i l'Amanita Muscaria, verinosa al.lucinògena... i residència dels follets, nans i esperits del bosc.

Hem trobat una web molt divertida, que ens permet caçar bolets, aprendre els seus noms i saber en quin tipus de bosc s'hi troben, sense haver de trepitjar ni fer malbé els boscos i els prats de les nostres muntanyes. Si arribeu al final trobant tots els tipus de bolets, la Web us enviarà un carnet virtual de boletaires. Els follets i les fades estan contents, i juguen per les clarianes properes als rierols y les belles fonts, com la Font Bona de Sant Marçal o la Font de les Paitïdes de Viladrau... La web dels bolets es http://www.cromlec.com/bolets/bolets.htm i també podeu arribar-hi des de http://www.edu365.com/