Era un bar tradicional, de lluna i sol, al centre d'Alella, menjars i renovació. L'amo mira i saluda, home ja molt gran, somriure de segles de servei al mostrador, generació rera generació... Però el món va canviant... Ara el Rif i l'Atlas dominen a l'interior de la cuina, i els Andes i el Caribe entre les taules del saló.
Rat penats i talpons s'amaguen lluny, a la serralada, a les envistes del mar i dels calamars arrebossats, trobant la pau al pati desert i enigmàtic del castell...
Al bar, ja arriba truita de patates i ceba i croquetes, i bistecs amb guarniment... Una mica freds, d'esperar a la cuina a ésser servits...
Les fades somriuen, el vinet blanc d'Alella que hem demanat és bo, tirant a dolcet, i està ben fresquet... I la princesa menja el seu ànec confitat mentre nosaltres piquem el guarniment de la carn, pebrots, patates, xampinyons... Un petó per un gelat, però ningú no s'escolta l'oferiment...
Somnis de la terra, al costat del mar, camí de Tiana, lluna de setembre creixent...
No comments:
Post a Comment