Hi ha un poblet molt petit, als altiplans centrals. Hi viuen uns amics en un petit paradís, Les Puelles, un agregat d'Agramunt, a les terres de Lleida.
Però no hi aneu, el paradís desert i tranquil, quan hi va la gent, pot esdevenir amb el temps un nou infern de sorolls i despròpòsits com és avui Barcelona i el seu entorn. Respecteu la pau d'aquest indret.
És un paisatge pla, de conreus de cereals i hortes de regadiu. Poques elevacions i accidents del relleu. Un sol carrer, on s'agrupen les cases dels 21 veïns que formen el darrer cens de la població.
Són cases amb estil i il.lusió, combinant el respecte a allò que és tradicional amb les modernitats que afavoreixen una certa comoditat de vida, contrapunt obligat d'aquest paisatge ferèstec però humà i acollidor, fins i tot quan la boira gebradora persistent d'alguns hiverns sembla transportar-te a les aventures de Jack London al Gran Nord.
Lluny de Barcelona, passem una tarda tranquil.la de pretardor...
Bona música i un llibre gratificador... Passeig fins l'hort dels bons amics, ens regalen pebrots, esbergínies i carbassons de la seva collita on hi han posat el cor...
El sol va marxant fins l'horitzó, esdevenint finalment un cercle de foc roig encès preludi de milers d'estels, avui esmorteïts per la lluna que imita el dia il.luminant la nit de la plana...
Mussols, ducs, granotes, gripaus, insectes... Música de la nit... Rèptils que passen ràpids la propera carretera a la recerca de l'aigua i el refugi de la frescor...
Nit a les terres de Ponent...
"L'existència és la mare de tot el que n'hi ha..." (Tao Te King, Lao Tsé, 1, El Principi)
No comments:
Post a Comment