RETORN A CAN SOLEI

Setembre de 2006...

De nou retorn a Can Solei, de nou retorn a l'escola...

Una de les darreres vegades, potser...

Depèn de les normatives de jubilació de mestres de la Generalitat, depèn de la salut personal... Si mantenen la normativa actual, faig els 60 anys a la primavera del 2009...

I si és per salut... Hi ha hagut moments aquest estiu que he pensat que no podria tornar ja aquest setembre... A mitjans de juliol se'm va presentar el problema a la cara causat possiblement per un cop d'aire... Encara parlo amb la boca una mica torta, però afortunadament m'he anat recuperant bastant ràpidament.

I aquest curs em sembla molt emocionant, no vull perdre ni un moment, ni un segon...

Són els darrers mesos als edificis de tota la vida, on porto ja 31 anys de mestre, i, en un moment entre Nadal Setmana Santa, el pas als nous edificis, la inaguració de la nova escola.

He vist la construcció bastant avançada. La nova escola Artur Martorell ja impressiona quan hi arribes.

He entrat a Can Solei molt aviat, i, tal com esperava, m'he trobat el conserge de l'escola, en Lluís, i també els dos jardiners del parc, un home i una dona molt agradables i bones persones. Sí, hem parlat de l'estiu... En Lluís ens ensenya les fiblades dels mosquits del seu poble d'Hortons...

I, després, l'arribada dels companys, senyoretes i senyorets... La retrobada... Petons i abraçades... Les aventures de l'estiu...

Les meves explicacions sobre la sorpresa de la meva cara una mica torta quan parlo...

Hi ha canvis, gent que no hi és...

Per un moment, com el flaix d'una foto, arriba el meu record a tota la gent que he conegut i estimat a l'escola aquests temps, des de que hi vaig arribar el dia 1 de setembre de 1975...

Sí, avui fa 31 anys que hi sóc...

El destí de tots ells i elles... Totes i tots formen i formaran sempre un part molt important de la meva vida... El meu desig que siguin feliços, siguin on siguin... Tots i totes m'han aportat alguna cosa, petita o gran.

I la gent nova... Nous cavallers i dames de la Taula Rodona d'Artur... En Jordi i l'Alba... També la Gemma, però ella ja havia estat companya nostra a l'escola fa uns vuit anys, en un dels seus primers treballs com a mestra... Ella ja formava part de Camelot per sempre...

I, poc després, ja ens hem reunit... Claustre... Presentacions...

Horaris: l'impacte de la sisena hora... Reunions per cicles...

I dilluns, marxa a tope, només cinc dies per preparar el curs que comença dimarts 12 amb tot l'alumnat...

Ja hi som, ja ens hi posem... Com cada 1 de Setembre...

Però el final dels meus temps a Can Solei s'apropa inexorablement.

És llei de vida.

Gaudiré de cada minut, de cada segon, sigui com sigui el seu tarannà...

I seguiré després camí d'Itaca...

Amb l'ajut de totes les meves amigues i amics...

CARPE DIEM!