Inoblidable paella de marisc que ens van fer en un bar de la platja de Castelldefels-Sitges, al costat de Port Ginesta
Unforgettable seafood paella made us in a bar in the beach of Castelldefels-Sitges, near Port Ginesta
Thursday, September 16, 2010
UN ANY DE CANVI DE RITME DE VIDA
16 de Setembre de 2010
Hem descobert que cuinar amb tranquil.litat és un interessant esport de jubilats... És tot un plaer escriure aquest comentari a les 5 de la matinada de dijous, sabent que després podré dormir tot el que el cos demani, sense stress ni horaris... Suposo que també per això he baixat 22 kilos en un any, a juliol de 2009, quan em vaig jubilar, pesava 117, i abans d'ahir, un any i dos mesos després, tan sols 95. Tot això amb el suport i terapia del Grup d'Obesitat del Departament d'Endocrinologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, gent molt competent des dels punts de vista mèdics i psicològics. I l'objectiu és arribar als 90 a finals d'any, i, després, l'any vinent, ja veurem, sense límits, el camí obert a poder arribar al pes que ells dictaminin com el més recomanable per a mi...
A més d'una forma de menjar equilibrada, sense dietes rígides, cada dia camino entre el matí i la tarda uns 4 km com a mínim, per itineraris del barri: Carrer Guitard, Berlin, Numància, Tarragona, Estació de Sants, Plaça Espanya, Plaça de Sants, Joan Güell, Corte Inglés Diagonal, Illa Diagonal, Numància, Marquès de Sentmenat, i de nou Guitard. De vegades ens arribem fins l'Hospital Clínic (anada i tornada 3 km, entre una hora i una hora i mitja, segons les parades...) O també arribar fins l'altre Corte Inglés, el de la Plaça Francesc Macià i tornar per Josep Tarradellas i Marquès de Setmenat fins Guitard.
Abans de la jubilació, l'horari no em permetia gairebé res: A 2/4 de 8 sortia de casa per arribar a Badalona amb temps per començar les classes a les 9 anant sense córrer per l'autopista, de 9 a 1, classes, de 1 a 2 feines d'escola (reunions i burocràcia diversa), de 2 a 3 menjar alguna cosa ràpidament, de 3 a 5 classes, de 5 a 6 autopista i trànsit de Barcelona de nou, després compres diverses pel barri de 2/4 de 7 a 2/4 de 8, de 8 a 9 fer el sopar i després acabar adormint-me esgotat al sofà amb la tele encesa... Ara puc viure sense cap tipus d'estress, seguir totes les recomanacions dels metges, control.lar bé els menjars i fer exercici caminant tots els matins i tardes (El dia d'aquest agost que Barcelona va arribar al record històric de 39,4 graus, nosaltres caminàvem pel barri a les 5 de la tarda, quan el termòmetre de la terrassa de casa marcava, a l'ombra, 36,4 graus, guau!!!...)
Hem descobert que cuinar amb tranquil.litat és un interessant esport de jubilats... És tot un plaer escriure aquest comentari a les 5 de la matinada de dijous, sabent que després podré dormir tot el que el cos demani, sense stress ni horaris... Suposo que també per això he baixat 22 kilos en un any, a juliol de 2009, quan em vaig jubilar, pesava 117, i abans d'ahir, un any i dos mesos després, tan sols 95. Tot això amb el suport i terapia del Grup d'Obesitat del Departament d'Endocrinologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, gent molt competent des dels punts de vista mèdics i psicològics. I l'objectiu és arribar als 90 a finals d'any, i, després, l'any vinent, ja veurem, sense límits, el camí obert a poder arribar al pes que ells dictaminin com el més recomanable per a mi...
A més d'una forma de menjar equilibrada, sense dietes rígides, cada dia camino entre el matí i la tarda uns 4 km com a mínim, per itineraris del barri: Carrer Guitard, Berlin, Numància, Tarragona, Estació de Sants, Plaça Espanya, Plaça de Sants, Joan Güell, Corte Inglés Diagonal, Illa Diagonal, Numància, Marquès de Sentmenat, i de nou Guitard. De vegades ens arribem fins l'Hospital Clínic (anada i tornada 3 km, entre una hora i una hora i mitja, segons les parades...) O també arribar fins l'altre Corte Inglés, el de la Plaça Francesc Macià i tornar per Josep Tarradellas i Marquès de Setmenat fins Guitard.
Abans de la jubilació, l'horari no em permetia gairebé res: A 2/4 de 8 sortia de casa per arribar a Badalona amb temps per començar les classes a les 9 anant sense córrer per l'autopista, de 9 a 1, classes, de 1 a 2 feines d'escola (reunions i burocràcia diversa), de 2 a 3 menjar alguna cosa ràpidament, de 3 a 5 classes, de 5 a 6 autopista i trànsit de Barcelona de nou, després compres diverses pel barri de 2/4 de 7 a 2/4 de 8, de 8 a 9 fer el sopar i després acabar adormint-me esgotat al sofà amb la tele encesa... Ara puc viure sense cap tipus d'estress, seguir totes les recomanacions dels metges, control.lar bé els menjars i fer exercici caminant tots els matins i tardes (El dia d'aquest agost que Barcelona va arribar al record històric de 39,4 graus, nosaltres caminàvem pel barri a les 5 de la tarda, quan el termòmetre de la terrassa de casa marcava, a l'ombra, 36,4 graus, guau!!!...)
HE TORNAT AL CAMPUS DE BELLATERRA
Dijous 16 de Setembre de 2010
Vaig tornar ahir, després de més de 30 anys, a la Universitat de Bellaterra, a fer gestions burocràtiques familiars. Vaig sentir una sensació d'irrealitat a la meva Alma Màter. Era com si no hagués passat el temps. La meva presència era natural, gens estranya, barrejat amb els estudiants que també esperaven pel mateix.... Ningú es fixava en mi, era un més. Fins i tot anàvem vestits iguals, jersei, texans, sabates... Tancava els ulls, els tornava a obrir, i la sensació d'irrealitat esdevenia de ple en Síndrome de Florència. Jo hi era de nou, potser mai no n'havia marxat, no hi havia cap discontinuïtat ni tall de l'espai-temps entre 1975, quan vaig acabar a Bellaterra i vaig arribar a Artur Martorell i 2010, quan he tornat al Campus de l'Autònoma... Els nois que hi havia ahir i jo erem iguals...Vestits iguals, jersei, texans, sabates, como jo he anat sempre... Potser l'única diferència era el to platejat del meu cap... I les noies d'ara, tan guapes com les meves companyes d'estudis...
Vaig tornar ahir, després de més de 30 anys, a la Universitat de Bellaterra, a fer gestions burocràtiques familiars. Vaig sentir una sensació d'irrealitat a la meva Alma Màter. Era com si no hagués passat el temps. La meva presència era natural, gens estranya, barrejat amb els estudiants que també esperaven pel mateix.... Ningú es fixava en mi, era un més. Fins i tot anàvem vestits iguals, jersei, texans, sabates... Tancava els ulls, els tornava a obrir, i la sensació d'irrealitat esdevenia de ple en Síndrome de Florència. Jo hi era de nou, potser mai no n'havia marxat, no hi havia cap discontinuïtat ni tall de l'espai-temps entre 1975, quan vaig acabar a Bellaterra i vaig arribar a Artur Martorell i 2010, quan he tornat al Campus de l'Autònoma... Els nois que hi havia ahir i jo erem iguals...Vestits iguals, jersei, texans, sabates, como jo he anat sempre... Potser l'única diferència era el to platejat del meu cap... I les noies d'ara, tan guapes com les meves companyes d'estudis...
Etiquetas:
A BARLOVENT,
IN THE ROAD FOREVER
Wednesday, June 23, 2010
22 JUNY 2010 JUNE, 22 2010 FLOWERS IN THE EARTH
22JUNY 2010
Ha arribat l'estiu... Un llarg estiu per endavant... Muntanyes, cims, sol, sal, mar, sons, aire, flors...
JUNE 22, 2010
Summer has arrived ... A long summer ahead ... Mountains, sun, salt, sea, sound, air, flowers ...
Tuesday, April 13, 2010
ABRIL DE 2010 RETRATOS -- APRIL 2010 PORTRAITS - Spring always returns!
Fotografies d'Abril de 2010...
Some of my Portraits April 2010
1. Josep Maria Damas Pérez
2. Josep Maria Damas Pérez
3 Francesc Xavier Damas Pérez
LA PRIMAVERA SEMPRE RETORNA!!!!
Spring always returns!!!
Some of my Portraits April 2010
1. Josep Maria Damas Pérez
2. Josep Maria Damas Pérez
3 Francesc Xavier Damas Pérez
LA PRIMAVERA SEMPRE RETORNA!!!!
Spring always returns!!!
MEMÒRIES DE DIES DE PLUJA... - Memories of rainy days...
DIES DE PLUJA
DAYS OF RAIN
Des de petit... M'encantava mirar la pluja caure al meu carrer des de la porta de casa davant del mercat de CollBlanc a l'Hospitalet... Veure sortir dels caus els cargols del meu jardí... Flaires d'humitat, de terra mullada... Fins i tot, de gran, ja a Can Solei, a l'Artur vell, m'encantava quan plovia als migdies eterns de 12 a 3... Obria la finestra de la classe o pujava a la terrassa de dalt, obria la porta i em seia en una cadira a veure com plovia des de l'antic laboratori... De vegades la Marca, com feia molts migdies, em portava cafè o caldo, i em renyava dient-me que m'anava a refredar... I de vegades agafava el cotxe, aparcat entre els dos edificis de l'escola, i m'anava a veure el mar, a la platgeta de Montgat o a la de Badalona, quan sabia que hi havia temporal de Llevant al mar, m'encantava sentir l'esquitx de les impressionants onades en solitari... I després m'anava a dinar, al Don Quijote o al Caño 14... , entranyables imatges de la memòria i dels sentits... ;-)
DAYS OF RAIN
From I was a kid ... I loved watching the rain fall on my street from the front door of the market ... in Hospitalet's Collblanc... View the screws fall out of my garden ... View country house ... Smells damp, wet ground ... Even large, as in Can Solei, the old Arthur, I loved when it rained at midday eternal 12 to 3 hours ... I opened the window class or amounted to the terrace above, opened the door and I sat in a chair to see how it rained from the old lab ... Sometimes the Mrs Marca, as many had lunch, I had coffee or soup, and scolded me telling me that I was going to cool ... And sometimes the car, parked between two buildings of the school, and I was going to see the sea, Montgat Beach or Badalona Coast, when he knew that there were temporary Levante sea, loved heard the splash of waves impressive solo ... And then I was going to lunch at Don Quijote or Caño 14 ... You see, endearing images of memory and the senses ;-)
Sunday, April 11, 2010
EL JOVE GAT BLUE EYES, - THE YOUNG CAT BLUE EYES - APRIL 2010
ABRIL 2010
BLUE EYES: El jove gat que s'estima els arbres
BLUE EYES: A young and adventurous cat who loves trees
BLUE EYES: El jove gat que s'estima els arbres
BLUE EYES: A young and adventurous cat who loves trees
Etiquetas:
CATS GATS,
CATS GATS TENDER LIFE
Friday, February 19, 2010
2010 FEBRER 19 PLUJA DE MATINADA A BARCELONA - RAIN IN BARCELONA NIGHT
Aquesta matinada... Vam sortir de Tiana a les 2/4 de 1... Tot era desert, gairebé ni un cotxe al carrer ni a l'autopista... El típic bassal d'aigua que es forma passat el pont de l'autopista a Montgat baixant de Tiana davant de la gasolinera i el diposit de Tubsal era enorme, un gran llac, sort que el creuem tan panxos amb el tot-terreny... Hi havia dos cotxes de Mossos aixoplugats sota el pont, potser control.lant si havien de tallar el trànsit a causa del llac...Plovia amb ganes, a bots i barrals... Sentiem la pluja caure amb força al sostre del cotxe... El centre de Badalona mig inundat... L'autopista deserta, al passar el pont veiem el Besòs ben crescut... El riu funcionava!!!... Anem a poc a poc, no passem de 50, és un plaer conduir amb tot tan solitari... Hi havia una petita capa d'aigua inundant els carrers de Barcelona... La ciutat continua deserta fins arribar a casa, prop de 2/4 de 2 de la matinada... Una ciutat diferent, íntima, europea, insòlita, molt allunyada de les histèries del dia i de l'ambient caribeny que agafa a l'estiu, una ciutat molt semblant a la Barcelona que jo coneixia quan era petit... Plaers de circular anb el nostre Ford Maverick per una ciutat sota una pluja intensa una matinada de Febrer...
February 19, 2010
This morning ... We left Tiana at 0.30 a.m. Everything was deserted, hardly a car on the street or the highway ... The typical puddle of water that is past the bridge on the highway in front of Tiana road down the gas station and bus store Tubsal was huge, a big lake, so that cross good luck with our all terrain .. . There were two Police cars under the bridge, perhaps if they had cut traffic due to the lake ... It rained eager to shower, feel the rain falling hard on the roof of the car ... The center of Badalona half flooded ... The desert highway, crossing the bridge to see the well-grown Besos river ... The river ran !!!... We will gradually move from 30 m/h, is a pleasure to drive all so lonely ... There was a small layer of water flooding the streets of Barcelona ... The city remains deserted until you get home, about 1,30 a.m. ... A different city, intimate, european, unusual, very distant from the hysteria of the day and the Caribbean atmosphere that takes in the summer, a city very similar to Barcelona that I knew as a child ... Pleasures of the loop area for our Ford Maverick for a city under a heavy rain one morning in February ...
February 19, 2010
This morning ... We left Tiana at 0.30 a.m. Everything was deserted, hardly a car on the street or the highway ... The typical puddle of water that is past the bridge on the highway in front of Tiana road down the gas station and bus store Tubsal was huge, a big lake, so that cross good luck with our all terrain .. . There were two Police cars under the bridge, perhaps if they had cut traffic due to the lake ... It rained eager to shower, feel the rain falling hard on the roof of the car ... The center of Badalona half flooded ... The desert highway, crossing the bridge to see the well-grown Besos river ... The river ran !!!... We will gradually move from 30 m/h, is a pleasure to drive all so lonely ... There was a small layer of water flooding the streets of Barcelona ... The city remains deserted until you get home, about 1,30 a.m. ... A different city, intimate, european, unusual, very distant from the hysteria of the day and the Caribbean atmosphere that takes in the summer, a city very similar to Barcelona that I knew as a child ... Pleasures of the loop area for our Ford Maverick for a city under a heavy rain one morning in February ...
Etiquetas:
Badalona,
Barcelona,
Catalunya,
CRONICA DE MARINAL,
IN THE ROAD FOREVER
Sunday, January 03, 2010
2010 FIDEUA A LA MARINERA - The seafood noodles
Gener 2010
FIDEUÀ A LA MARINERA
January 2010
SEAFOOD NOODLES
Typical fisherman food of Valencia and Catalonia
Etiquetas:
IN THE ROAD FOREVER,
KITCHEN RECEPTES CUINA
2010 TENERIFE, CANARY ISLANDS - LOS CRISTIANOS PORT - FERRYS TO GOMERA ISLAND
GENER 2010
Illes Canàries. Tenerife. Port de Los Cristianos. Visió dels moviments dels Ferrys que enllacen l'illa de Tenerife amb l'illa de La Gomera. Imatges des de l'Hotel Reverón de Los Cristianos.
JANUARY 2010
Tenerife. Canary Island, Spain. Port of Los Cristianos. View of the movements of the ferries that go from the island of Tenerife to the island of Gomera. Images from the Hotel Reveron of Los Cristianos.
Etiquetas:
Expedicions,
IN THE ROAD FOREVER,
ISLANDS,
Islas Canarias,
LA GOMERA
Subscribe to:
Posts (Atom)