UN POEMA SOBRE EL FET D'EDUCAR...

Una mestra i bona amiga m'ha enviat aquest poema sobre el fet de fer de mestre, allò de navegar sempre cara al vent, a barlovent...
El Poema és:

UN POEMA DE GABRIEL CELAYA

Educar és el mateix
que posar motor a una barca…
s´ha de mesurar, pesar, equilibrar…
…posar-ho tot en marxa.

Però per això,
S´ha de portar a l´ànima
una mica de mariner…
una mica de pirata…
una mica de poeta…
i un quilo i mig de paciencia
concentrada.

Però és consolador somiar,
mentre es treballa,
que aquesta barca, aquest infant,
anirà molt lluny per l´aigua.

Somiar que aquest vaixell
portarà la nostra càrrega de paraules
fins a ports distants, fins a illes
llunyanes.

Somiar que quan un dia
estigui dormint la nostra propia barca,
en vaixells nous continuarà la nostra
bandera ben alta.

Thanks per enviar-me aquestes paraules tan maques, bona amiga!!!
Que gaudeixis de bona mar i bon vent els molts anys quen et queden d'Educar infants...