Amigues

Amigues...
La vostra presència és com la remor del naixement del dia més enllà de l'escuma de les onades que trenquen a la platja del destí...
Mar d'ulls com petxines màgiques que revelen les nines que éreu i sou... Cossos daurats que corren arran de sorra, somriures de cors estremits pel temps que s'esmicola camí de l'illa enfebrida del destí...
Somiant amb l'estiu, gotes de sal a la pell amb el son íntim de la mar...
Reflexes de lluna amb aquella llum de plata que s'endinsa a l'ànima...
Quedarà lluny el temps de tenebres, la vida és el raig de sol que ens ajuda a sortir de la cova...
Vol silenciós pels estels, camí de les mans que esperen...
Ahir, baixant de La Panadella per la vella i solitària carretera vaig veure, en un arbre, l'àguila que em mirava i acompanyava...
La mateixa de quan era petit...