El Maresme perd la batalla contra l’escarabat morrut
• Una gran varietat d’insectes invasors creix sense fre als boscos autòctons
• Els experts no troben un tractament eficaç per combatre la plaga de la palmera
FEDE CEDÓ
MATARÓ
L’escarabat morrut vermell de les palmeres (rhynchophorus ferrugineus) és la plaga més coneguda pel seu poder de devastació als palmerars. I el seu principal focus de dispersió, sense cap mena de dubte, és al Maresme, comarca on s’acaba de celebrar una jornada tècnica per estudiar els efectes del canvi climàtic i el seu impacte ecològic als boscos mediterranis en forma de plagues.
«L’ enemic més gran dels arbres és la sequera persistent», sosté Oriol Bassa, enginyer forestal del Consell Comarcal del Maresme i organitzador de la jornada tècnica que va analitzar els estralls que produeixen els insectes invasors als boscos autòctons. Palmeres, pins, alzines i castanyers, per aquest ordre, són les espècies més afectades.
De l’extensa varietat de plagues, l’escarabat de les palmeres és la més perjudicial, amb 4.330 exemplars afectats des del 2006, dels quals el 58% són al Maresme. Una xifra que, segons els tècnics, «s’incrementaria en un 20% si comptéssim les palmeres de particulars». El litoral costaner, pel seu particular microclima, és «un assentament ideal per al morrut vermell» i, per tant, «el principal punt de dispersió». Els experts calculen que no es podrà extingir fins a acabar amb el 80% de les palmeres, ja que no s’ha trobat un tractament eficaç. Sobre el seu origen, pren forma la teoria africana que situa la seva propagació des d’Egipte a través del Llevant espanyol.
El pi és una altra de les espècies malaltes, més enllà de la típica processionària que ja afecta el 50% dels exemplars, però que es fa cada vegada més petit davant les plagues incipients. Especialment virulenta és la del nematode del pi, bursaphelenchus xylophilus (PWN), un cuc conegut com a «perforador de brots» de difícil detecció per la seva mida –menys d’un mil·límetre de longitud– que es desplaça adherit en el llom dels insectes.
Més destructiva és la larva del coleòpter tomicus piniperda destruens, focalitzada al Maresme, que provoca en menys de deu dies la mort en massa de grans extensions. Només al Parc de la Serralada Litoral, «el 15% dels pins, unes 300 hectàrees, estan afectats». La seva procedència es detecta en carregaments de fusta procedent de Portugal.
VIRUS ALS CASTANYERS / Els castanyers també estan malalts. En aquest cas, a causa de fongs infectats amb virus mortífers. El 60% dels arbres infectats es localitzen al Montseny i el Montnegre-Corredor. Oriol Bassa opina que «la superfície de castanyers està retrocedint al volum original» abans de la seva expansió.
Un altre tracte mereix l’alzina, amb les dues varietats més típiques afectades pels cucs. La productora de suro (quecus suber), per l’eruga peluda lymantria dispar, que es transmet durant l’extracció de les plaques de suro; i l’alzina comuna, pel tortrix viridana, un lepidòpter amb efectes molt visibles com ara la defoliació.
(EL PERIODICO DE CATALUNYA, DILLUNS 14 DE DESEMBRE DE 2009)
No comments:
Post a Comment